Martí Carnicer, Secretari general d’Economia i Finances compareixerà dilluns vinent davant del Ple del CTESC per exposar el projecte de Pressupostos de la Generalitat.
[x]

Martí Carnicer, Secretari general d’Economia i Finances compareixerà dilluns vinent davant delPle del CTESC per exposar el projecte de Pressupostos de la Generalitat . Tot i que els pressupostos de la Generalitat queden exclosos de dictamen per part del CTESC d’acord amb la llei vigent, és costum que el representant d’Economia els presenti al Consell i reculli les seves impressions de manera informal.

A la mateixa sessió, i després de la intervenció de Martí Carnicer, el Ple del CTESC sotmetrà a votació els dictàmens sobre el Projecte de decret de les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, i també el Projecte de decret que regula els Registre de sol.licitants d’habitatges de protecció oficial a Catalunya i de l’adjudicació d’aquests tipus d’habitatges.   

L’augment de situacions de dependència, sumat a la crisi del model informal de cures, comporta un increment de la demanda d’atenció institucional per fer front a aquestes situacions.
[x]

• Cal un model de cures a les persones en situació de dependència professionalitzat, que no es recolzi sobre la família i que promogui el prestigi social d’aquesta ocupació
• A Catalunya s’haurien de crear 150.000 llocs de treball al sector Salut i Serveis Socials si es vol assolir la mitjana europea de l’any 2006.
• Cal introduir elements de promoció professional per atraure joves i fer aquesta ocupació atractiva a tot tipus de professionals

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha presentat avui un Informe sobre les polítiques públiques necessàries per tal d’atendre la demanda actual i futura (horitzó 2015-2020) del serveis d’atenció a la infància, persones grans i manteniment a domicili. L’Institut Cerdà  va elaborar els models matemàtics de demanda futura. 

La gran majoria de les cures que necessiten les persones amb manca d’autonomia i en situació de dependència han estat assumides per persones cuidadores informals, en l’àmbit de la família. El perfil de la persona cuidadora és el d’una dona més gran de 40 anys (amb una mitjana d’edat al voltant dels 53 anys), sense estudis o amb estudis primaris, casada, mestressa de casa, que es dedica a temps complet i per obligació moral a atendre la persona en situació de dependència amb la qual conviu i que no rep cap remuneració econòmica.

Actualment, aquest model d’atenció informal està en crisi com a conseqüència dels canvis socials. I ens trobem davant de la realitat que l’atenció institucional a la promoció de l’autonomia personal i a les situacions de dependència no cobreix les necessitats socials ni la demanda  

Per tal de resoldre aquesta situació el CTESC recomana polítiques públiques que ampliïn l’oferta de serveis públics d’atenció a la dependència.

1. Per eliminar la principal barrera per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la inversió en escoles bressol pot ajudar a fer compatibles les responsabilitats laborals o socials amb les familiars. L’oferta total òptima hauria de situar-se al voltant del 60% d’escolarització de nenes i nens menors de tres anys.
2. La llei espanyola i les directrius de la Unió Europea, assenyalen que cal que , mitjançant els diferents serveis de promoció de l’autonomia personal, la persona romangui en el seu entorn habitual. Això fa necessari augmentar la cobertura pública d’aquests serveis així com incrementar la intensitat i la freqüència . A l’estudi s’analitzen, en detall, el servei d’ajut a domicili, els centres de dia i el servei de teleassistència.
3. El servei públic d’acolliment residencial per a gent gran i habitatges tutelats, hauria d’augmentar la seva cobertura, com a conseqüència del procés d’envelliment de la població, i el fet que actualment te un índex de cobertura molt baix. El total de places en centres públics d’acolliment residencial disponibles cobreix només l’1,8% de la demanda estimada per a l’any 2005.  L’índex de cobertura d’habitatges tutelats demostra que aquest servei és encara testimonial i amb un índex de copagament mitjà del 42%.

L’ocupació

A Catalunya s’han de crear 150.000 llocs de treball l’any 2012, si es volen assolir els nivells mitjans d’ocupació al sector de la Salut i els Serveis Socials de la UE dels 15 de l’any 2006, és a dir, una mitjana de 25.500 llocs de treball per any des del 2006.

Si es té en compte només l’àmbit dels Serveis Socials a Catalunya, i en relació a la U.E. dels 15, l’ocupació al sector ha de recuperar la pèrdua de convergència a partir de l’any 2004. Així, la taxa de creixement acumulada de l’ocupació catalana als Serveis Socials, durant el període 2001-2006, és un 29% inferior a la de la UE dels 15. Aquesta pèrdua de convergència es veu reflectida també en l’evolució del pes de l’ocupació als Serveis Socials respecte al total dels sectors. A la Unió Europea el pes de l’ocupació al sector dels Serveis Socials respecte al total de sectors en el període 2001-2006 s’ha incrementat l’1,5%, i a Catalunya només el 0,4%.

Millorar les condicions de treball del sector

Pel que fa a les condicions de treball al sector, l’Informe demana una millora de les actuals que desencoratgen noves incorporacions i en desencadenen l’abandonament prematur. Auxiliar d’infermeria i de geriatria es troben entre les professions de difícil cobertura a les quatre demarcacions catalanes.

També es recomana pal·liar la manca de formació de la població ocupada al sector i, en el seu cas, resoldre la manca d’acreditació de la qualificació i experiència de persones que ja han treballat en aquest àmbit. Així també, arbitrar mesures de promoció personal i professional per fer atractiva aquesta professió.

El CTESC considera que pot ser un estímul per a l’adquisició de coneixement s en TIC per part de ciutadania. El dictamen rebutja la creació d’una taxa per obtenir l’acreditació i la creació de tres nous organismes. Caldria inserir aquesta qualificació en l’àmbit més global de la Unió europea
[x]

El CTESC ha aprovat per unanimitat el seu dictamen sobre el Projecte de Decret que regula l’acreditació de competències en Tecnologies de la Informació i Comunicació (ACTIC).

El dictamen valora l’interès que pot tenir aquesta acreditació que pot ser un incentiu per a la població per adquirir coneixements en TIC.

Així mateix, tot i valorar positivament que s’hagi abordat la creació d’aquesta acreditació amb criteris intedepartamentals, considera que el sistema d’acreditació de competències s’ha de regir des de l’organisme competent en la matèria presumiblement, l’Institut Català de Qualificacions Professionals. La gestió l’hauria d’assumir l’organisme rector de la Formació Professional Integrada, previst a l’Acord Estratègic.

El CTESC recomana una major simplicitat en les estructures organitzaves i, per tant, considera innecessària la creació de tres nous organismes . També considera que l’establiment d’una taxa per a aquesta acreditació és contraproduent i inadequada.

D’altra banda, el fet que el projecte reguli expressament que els centres col·laboradors no disposaran de contrapartida econòmica, pot ser un fre al desenvolupament del sistema.

El dictamen també considera que l’acreditació d’àmbit exclusivament de Catalunya dificultarà la seva viabilitat, per la qual cosa seria bo inserir-la en un àmbit més global transferible al conjunt de la Unió europea. També considera que les competències acreditades han de ser transferibles al sistema educatiu i de formació professional. El CTESC considera que les competències bàsiques digitals han d’estar incorporades als currículums del sistema educatiu obligatori i que les generacions adultes han de poder adquirir aquestes competències a través de l’aprenentatge permanent , sigui de la formació per a l’ocupació o d’altres.

El dictamen recomana la creació d’un servei d’inspecció per supervisar el funcionament del sistema i mostra la seva preocupació pel que fa a les garanties del procediment d’avaluació i el seu suport.

Projecte Pla de viatgers 2008-2009 Projecte Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015 Projecte requisits tècnico-sanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisis
[x]

Pla de Transport de viatgers de Catalunya 2008-2012

El Dictamen el valora molt positivament, cara a un canvi de model de mobilitat, ireclama integració total tarifària de Renfe i expansió dels serveis de rodalies de Girona, Tarragona i Lleida

El dictamen valora molt positivament la programació i planificació cara a un canvi de model de mobilitat amb un major protagonisme del transport públic i ho considera un gran avanç per promoure el canvi en el model de mobilitat.

Amb aquest objectiu es fa un especial èmfasi alhora d’assenyalar la necessitat d’accelerar l’expansió de les Autoritats territorials de Mobilitat als territoris que queden fora de les previstes al Pla i dotar-les dels recursos suficients per desenvolupar les seves funcions.

Així mateix remarca la necessitat d’incloure en la integració tarifària els serveis de Renfe que fins ara en queden exempts, cara a la integració tarifària de tot Catalunya. Respecte als serveis de rodalies de Girona, Lleida i Tarragona també considera necessari expandir-los més enllà del que proposa el Pla així com coordinar-los amb la resta.

Es recomana també aprofundir en els títols multiviatge i que puguin adquirir-se a tot el territori amb la creació també d’una guixeta única per tal de facilitar gestions i reclamacions de manera centralitzada.

Pel que fa a criteris generals de gestió, el Dictamen crida l’atenció sobre el fet que en alguns cassos l’autobús és la millor opció per cobrir la demanda i caldria millorar l’oferta de transport públic per carretera en hores vall. L’oferta de serveis, diu el Dictamen, no hauria d’establir-se exclusivament segons criteris de mercat, donat el caràcter bàsic i social dels mateixos.

Per altra banda, el recursos destinats a la millora de la flota semblen insuficients. També recomana millorar les infraestructures per garantir els serveis que proposa el Pla per a determinats territoris.

Per últim, el Dictamen del CTESC demana que el Pla s’especifiqui o defineixi amb més  concreció alguns elements del mateix, com ara:

1. serveis exprés,
2. la cobertura als centres comercials i de gran afluència de públic,
3. serveis nocturns,
4. valors mínims que han d’assolir els indicadors de qualitat i mesures a prendre en cas de no arribar-hi,
5. característiques dels intercanviadors,
6. definició d’hora punta 
7. si el Pla parla només de dies feiners o festius i feiners.

 

Projecte de Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015

El dictamen considera necessari aquest Pla tot i que manifesta que el document hauria de ser més exhaustiu a l’hora de definir les properes actuacions a realitzar

Es valora positivament la iniciativa de crear un fons d’ajut a la inversió i un fons d’ajut a l’explotació per què pot ser un impuls creador d’infraestructures i de promoció econòmica territorial. Però considera que les aportacions públiques de capital en infraestructures s’haurien de reflectir equivalentment en la seva titularitat. Pel que fa a les ajudes estipulades, el dictamen manifesta la voluntat que el govern de la Generalitat s’asseguri les contraprestacions que s’escaiguin, en el cas que el titular de l’explotació no respecti els compromisos acordats.

El dictamen es mostra d’acord amb la voluntat que expressa el Govern de desenvolupar i ampliar el sector econòmic aeronàutic i de l’espai a Catalunya, tot i que demana més concreció al Pla. També cal aprofundir en la voluntat de promoure un Training Aeroport.

Pel que a l’aeroport de Sabadell, el dictamen demana aclarir quina és la voluntat del Pla i demana potenciar les seves possibilitats. Pel que fa a l’aeroport corporatiu-empresarial ,considera oportú aprofundir en la possibilitat de desenvolupar la mateixa proposta a l’aeròdrom Igualada-Òdena. En qualsevol cas, es considera que les inversions per adequar o construir-ne un aeroport d’aquest tipus haurien de ser de caràcter privat.

Pel que fa a la gestió dels aeroports, aquells on la titularitat i la gestió sigui pública, cal contemplar la participació de les administracions locals i dels agents econòmics i socials més representatius.

Projecte de decret que estableix els requisits tècnico-sanitaris per a l’autorització sanitària dels centres i unitats de diàlisi equipats amb monitors d’hemodiàlisi

El dictamen fa observacions referides a la necessitat de tenir present la  normativa sobre seguretat i salut als llocs de treball alhora de determinar el disseny i dotació dels mateixos. En aquest sentit considera que s’haurien d’incorporar, per exemple, cambres de bany separades per a homes i dones; tamborets que siguin regulables en alçada i dimensions mínimes de l’espai de treballi transfer per a la mobilització de persones malaltes

Pel que fa a equipaments mínims es considera rellevant que s’incorporin timbres d’emergència en cas d’aturades cardíaques; que hi hagi un carro d’aturada cardíaca a cada planta amb sala d’hemodiàlisi; material necessari d’esterilització de l’instrumental. També cal concretar el nombre de monitors d’hemodiàlisi del que s’ha de fer càrrec el personal sanitari.

Per exercir la direcció del centre cal requerir a la persona titular (metge o metgessa) la formació en gestió de centres sanitaris, no essent imprescindible la titulació en l’especialitat en nefrologia, que sí es demana que sigui imprescindible per assumir-ne la responsabilitat assistencial dels centres.

El dictamen també advoca per que no hi ha d’haver diferències entre les condicions en que s’atén a les persones malaltes de l’hepatitis C i del VIH respecte a les condicions d’atenció als portadors del virus de l’hepatitis B i per això calen sales de tractament independents per al tractament de les persones portadores de qualsevol tipus d’aquests tres virus.

Les organitzacions sindicals i empresarials més representatives volen presència en els Consells d’Administració d’Aeroports de Catalunya i de les societats gestores públiques dels aeroports • Avantprojecte de llei d’aeroports i heliports de Catalunya • Projecte de Decret de modificació del decret de creació del Consell Català de Formació Continuada de les Professions sanitàries i dels consells tècnics de formació continuada
[x]

Avantprojecte de llei d’aeroports i heliports de Catalunya

Compta amb vot particular d’UGT

El CTESC considera que les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de Catalunya han de tenir presència en els Consells d’Administració tant d’Aeroports de Catalunya, com de les societats gestores públiques que es creïn per gestionar els aeroports

El Dictamen també considera necessari afegir una Disposició addicional on es reguli la situació i drets dels treballadors que depenen actualment d’AENA en el supòsit que hi hagi subrogació, tot considerant la possibilitat de mobilitat laboral entre ambdós ens. També s’haurien de regular els drets dels treballadors de les empreses concessionàries.

Atès que la llei estableix diferents preceptes que hauran de ser regulats per reglament, el CTESC proposa agrupar aquestes normes reglamentàries en un sol text per facilitar el coneixement per part dels legislats.

Entre les recomanacions tècniques a l’articulat, el CTESC valora positivament el dret de tanteig i retracte sobre la transmissió d’un aeroport o aeròdrom de titularitat privada, si bé considera que hauria d’ampliar-se al cas que el titular de la infraestructura aeroportuària sigui un ens local.

Pel que fa al Consell social d’Aeroports de Catalunya al qual fa referència l’avantprojecte, el Consell considera que cal definir l’objecte d’aquest Consell com a òrgan consultiu i assessor d’Aeroports de Catalunya amb la definició de les seves competències i funcions

 

Projecte de Decret de modificació del decret de creació del Consell Català de Formació Continuada de les Professions sanitàries i dels consells tècnics de formació continuada

El Dictamen considera que les competències en formació professional (Departament d’Educació i Consell català de FP) i formació contínua (Consorci per a la Formació Contínua) estan molt clares a Catalunya i també en relació a l’adaptació de les qualificacions professionals (Institut català de Qualificacions Professionals) .

Per  tant, veu imprescindible que el Consell català de Formació continuada de les professions sanitàries –que regula aquest projecte de decret- tingui relació directa amb aquests organismes per coordinar actuacions i que les propostes que es facin tinguin en compte el marc d’actuació de Catalunya.

El Dictamen també proposa algunes modificacions, de caràcter tècnic, a l’articulat.

El Ple del CTESC ha aprovat avui dos nous dictàmens sobre: • Dictamen Avantprojecte de Llei de Mesures fiscals i financeres • Dictamen sobre Projecte de decret que aprova els Estatuts de l’Institut Català de la Salut
[x]

El Ple del CTESC ha aprovat avui dos nous dictàmens sobre:

·         Dictamen Avantprojecte de Llei de Mesures fiscals i financeres

El dictamen valora positivament que “per primera vegada l’avantprojecte de llei reguli matèries de la seva competència com havia demanat el CTESC al llargs dels seus dictàmens sobre els avantprojectes de llei anteriors”.

També valora positivament la simplificació de criteris a l’establir quotes que han d’abonar les Entitats col·laboradores de l’Administració en concepte d’acreditació “per què pot afavorir l’entrada de noves empreses facilitant una competència raonable en aquest sector així com la reducció de costos”

Un altre aspecte positiu és la regulació dels cànons que s’han de percebre de les empreses usuàries de la xarxa ferroviària, “la qual cosa pot facilitar la valoració i ús efectiu de la xarxa i contribuir a l’impuls d’aquest sistema de transport”.

El dictamen recomana l’impuls del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes en aquells municipis que d’acord amb l’Avantprojecte tindran autorització temporal per fer-ho, però encara no han executat les actuacions del programa .

El CTESC ha valorat negativament la creació de diferents taxes creades, no pel fet de seva creació sinó per que la mateixa no ha estat prou justificades a la memòria econòmica. Aquesta valoració s’aplica a dues taxes que han d’esser gestionades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya: una en relació als prestadors de serveis i també la taxa per actuacions de control i inspecció respecte de prestació de serveis de comunicació audiovisual i a una altra  taxa relativa a la capacitació professional per a conductors de vehicles de transport de mercaderies i de viatgers, que grava l’expedició d’autorització de centres de formació, en relació a aquesta última expressa la seva coincidència amb l’existència del certificat professional d’acord amb la normativa comunitària amb noves exigències formatives, però en cap cas el seu finançament a través de taxes

El Projecte contempla l’increment d’un 5% a les quanties aprovades pels serveis portuaris i concessions i autoritzacions que presta Ports de la Generalitat. El dictamen del CTESC considera que aquests increments no estan prou justificats a la memòria econòmica.

En el dictamen, el CTESC també vol deixar constància que l’Avantprojecte s’han incorporat qüestions relatives al Cànon de l’Aigua i de Regulació, competència de l’Agencia Catalana de l’Aigua, que no havien estat consultades prèviament al Consell d’Administració d’aquesta agència.

 

·         Dictamen sobre Projecte de decret que aprova els Estatuts de l’Institut Català de la Salut

El dictamen del CTESC fa diverses precisions tècniques relatives, per exemple, al procediment per a la inclusió d’urgència d’un punt de l’ordre del dia; majories en que cal comptar la persona que presideixi la Comissió Executiva; i també  les majories necessàries per a l’aprovació d’acords en els òrgans de participació, per considerar que no han de ser tan qualificades com en un òrgan de direcció, per tal de facilitar la presentació de més propostes als òrgans de participació.

 

Atesa la situació en què es troba el finançament de Catalunya, el caire que prenen les negociacions sobre aquest tema i el caràcter essencial d’aquesta qüestió per al present i el futur del país, el president del CTESC, Josep Maria Rañé, i els vicepresidents presenten una declaració institucional d’aquest Consell assessor del govern en temes socioeconòmics i laborals.
[x]
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL CTESC SOBRE EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

El CTESC considera necessari, davant l’actual procés de negociació del sistema de finançament de les comunitats autònomes, fer la següent declaració, que adopta per unanimitat:

Primera. A criteri del CTESC, l’actual sistema de finançament conté un seguit d’elements que justifiquen la necessitat de la seva renovació per un nou sistema. Entre tots ells en vol destacar els següents:

• L’existència d’un nou marc legal, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya, que obliga al Govern d’Espanya i al de Catalunya a negociar l’actualització del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya, que hauria d’entrar en vigor l’1 de gener de 2009.
• La manca d’adequació i actualització periòdica als canvis econòmics i socials que s’han produït des de la seva adopció l’any 2001, que a més es va efectuar sobre les dades corresponents a l’any 1999. Des d’aleshores s’han produït uns forts increments en: les persones que viuen a Catalunya, aproximadament un milió més; la incorporació de més 600.000 dones al treball retribuït; l’esperança de vida; la demanda pel desplaçament i transport de persones i mercaderies; la demanda de subministraments bàsics (energia, aigua). Els serveis i infraestructures derivats d’aquestes variacions són, en molts casos, competències del Govern de Catalunya.
• Els mecanismes d’anivellament i solidaritat actuals que penalitzen les Comunitats Autònomes que, com Catalunya, realitzen una major contribució fiscal.
• La urgència en el desenvolupament de les infraestructures necessàries per prosseguir en la transformació del nostre teixit econòmic i assolir un grau de competitivitat que permeti afrontar els canvis en una economia cada cop més oberta.
• La conveniència que l’Administració de la Generalitat, i d’igual forma la resta d’administracions autonòmiques, assumeixin un major grau d’autoresponsablització en la gestió i finançament dels serveis públics, com la salut, l’educació i els serveis socials, correlacionant-los encara més amb l’esforç fiscal que fan els seus ciutadans.

Segona. El CTESC considera adequades per a la reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic, les bases, principis i criteris que s’estableixen al nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, llei Orgànica aprovada per les Corts Generals i ratificada en referèndum el 20 de juny de 2006 per la ciutadania de Catalunya, i que obliga el compliment dels seus continguts per les parts negociadores.

Tercera. El CTESC expressa la seva convicció de que la solidaritat entre els diferents ciutadans i pobles d’Espanya és un dels factors fonamentals per afavorir el desenvolupament econòmic i cohesió de la nostra societat. En aquest sentit, considera que el nou sistema de finançament que es planteja des de Catalunya no es fa contra cap Comunitat Autònoma sinó per assolir un nou sistema més just i equitatiu, per a tothom. Un sistema en el que el superior esforç fiscal realitzat pels ciutadans catalans ha de servir, alhora, per mantenir la contribució a la solidaritat amb les persones que viuen en altres territoris, però també ha de repercutir en dotar de quantitat i qualitat els serveis i prestacions públics que han de rebre les persones que viuen i contribueixen aquí.

Quarta. El CTESC valora com a molt positiva la publicació de les balances fiscals entre les diferents Comunitats. Alhora que es manifesta partidari del manteniment i millora en la transparència dels resultats del sistema de finançament, doncs considera aquesta pràctica com un instrument imprescindible per documentar objectivament la realitat i deixar sense base les afirmacions i posicions que s’han sustentat per crear tensions i greuges entre territoris i persones.

Cinquena. El CTESC vol fer seva la posició expressada per la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya en el sentit de que la negociació del nou sistema de finançament requereix un plantejament conjunt de totes elles. I en considerar-lo con un tema fonamental pels interessos globals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, fa una crida per a que les normals i legitimes posicions, no siguin un obstacle pel bon fi de les negociacions.

Sisena. El CTESC fa una crida a totes les parts implicades en la negociació (Govern central, governs autonòmics, partits politics) per a que evitin la utilització d’argumentacions i posicionaments que afavoreixin un clima de confrontació entre persones i territoris, conscient que això no comporta que las parts no puguin mantenir la fermesa necessària per a defensar adequadament els seus plantejaments.

Setena. És per tot això, que el CTESC vol remarcar i considera que Catalunya necessita, de forma urgent, un nou sistema de finançament més just i equitatiu que l’actual que li permeti, dintre dels paràmetres de solidaritat interterritorial, assolir els recursos per a fer front a les necessitats econòmiques i socials que té avui plantejades. És en aquest sentit, que expressa el seu suport i confiança vers els negociadors de la part catalana.


Setembre de 2008

En l’exercici de la seva funció assessora del govern, el Ple del CTESC ha aprovat avui, per unanimitat, dos dictàmens sobre la regulació del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)i sobre l'accés a l’entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d’assistència
[x]

Dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de Regulació del Centre d’Iniciatives per a la reinserció (CIRE)

Atesa la competència executiva de la Generalitat, segons l’Estatut d’Autonomia, de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, l’Avantprojecte de llei regula l’activitat del CIRE com empresa pública per satisfer el dret al treball de les persones internes en establiments penitenciaris de Catalunya

El dictamen del Consell valora positivament que es redefineixin les funcions del CIRE incorporant la formació professional ocupacional, que ja realitzava a la pràctica.

Així mateix considera que per al col.lectiu de joves que es troben sota la tutela de la justícia juvenil cal potenciar les mesures educatives i de formació professional ocupacional –més que el treball efectiu exclusivament- amb l’objectiu de facilitar la seva inserció sociolaboral. No obstant, els joves entre 18 i 21 anys que es poden trobar sota la tutela de la justícia juvenil o bé en centres penitenciaris, indistintament, és un col.lectiu sensible als programes de formació professional i, alhora, als plans d’ocupació vinculats.

El CTESC proposa al Govern i al Parlament que arbitrin mesures per tal d’evitar la paradoxa que suposa el fet que la prestació d’atur a que pugui tenir dret una persona excarcerada, és incompatible amb la prestació econòmica d’excarceració , que té una durada de 18 mesos; de tal manera que, atès que normalment la prestació d’atur generada en aquest casos té una durada inferior a 18 mesos, aquest fet desincentiva la realització d’activitat laboral als centres penitenciaris per part de les persones internes.

El dictamen també recomana que el CIRE estableixi formules de cooperació amb les empreses d’inserció per tal de garantir que l’itinerari d’inserció tingui continuïtat fora de la institució penitenciària.

Així mateix proposa que el projecte de llei reculli la creació d’un Consell social amb la funció de seguir l’activitat mercantil del CIRE i les qüestions que afecten a les condicions laborals de les persones penades que treballin als tallers penitenciaris.

 

Dictamen sobre Accés a l’entorn de les persones amb discapacitats usuàries de gossos d’assistència

L’Estatut d’Autonomia encarrega als poders públics la protecció jurídica dels discapacitats. Aquest Avantprojecte de llei regula l’ajuda mitjançant gossos d’assistència, l’ensinistrament, els centres ensinistradors, la figura de l’ensinistrador i el règim sancionador.

El dictamen valora positivament que se’n faci extensiu l’ús de gossos d’assistència a persones amb discapacitats auditives, físiques, amb autisme o altres malalties, a més de les actuals usuàries amb deficiència visual.

També valora positivament que es reguli l’activitat laboral duta a terme pels professional de l’ensinistrament, mitjançant una qualificació professional pròpia de Catalunya.El CTESC considera que hauria d’establir-se un termini màxim per a la creació de la qualificació professional prevista, sobre tot tenint en compte que l’avantprojecte condiciona la durada de l’habilitació temporal als professionals ensinistradors sense qualificació professional oficialment reconeguda a la implantació de la nova qualificació professional.

En relació a la possibilitat que la Generalitat doni suport econòmic a les persones amb discapacitat usuàries de gossos d’assistència en funció de previsions pressupostàries, el CTESC considera que aquest ajut s’hauria d’incloure en l’actual Sistema Català de Serveis Socials com a dret subjectiu i no sotmès a pressupost, atès que és un servei bàsic per a la promoció de l’autonomia personal

El CTESC també alerta que pel fet de ser una normativa d’àmbit autonòmic, les persones beneficiàries dels drets recollits en aquest Avantprojecte, poden tenir problemes per exercir-los en cas de desplaçar-se fora del territori de Catalunya (per exemple en mitjans de transport).

 

A la reunió del Ple d’avui, el CTESC ha expressat el seu rebuig als recents atemptats terroristes i acompanya els familiars de la víctima mortal en el seu dolor. El CTESC rebutja qualsevol pràctica que pretengui imposar les idees per la força o mitjançant l’assassinat.

Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya intervindrà a la Taula sobre Conclusions: La cooperació dels CES de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani de les II Jornades sobre l’Euroregió, organitzades pel CES de Balears per als propers dies 25 i 26 de setembre.
[x]

Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya intervindrà a la Taula sobre Conclusions: La cooperació dels CES de l’Euroregió Pirineus-Mediterrani de les II Jornades sobre l’Euroregió, organitzades pel CES de Balears per als propers dies 25 i 26 de setembre. La intervenció del president del CTESC tindrà lloc a les 13,45 hores del divendres 26, a la seu de la Fundació “La Caixa” de Palma.

Les Jornades , que analitzaran la governança i la realitat jurídica i social de l’Euroregió, també tractaran sobre “R+D+i i formació en el camp del turisme” i “La sostenibilitat i el medi ambient en territoris turístics”.

Entre altres ponents intervindran Narcís Serra, president de la Fundació CIDOB, Joaquim Nadal, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat catalana, Jose Maria Zufiaur, del CES europeu, Francesc Xavier Buils, conseller de Turisme de Balears i Jean Louis Chauzy, president del CESR Migdia-Pirineus. Inauguraran les jornades el president  del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich i el president del CES de Balears, Llorenç Huguet.  

Estudi del CTESC sobre els costos de la mobilitat ocupacional i propostes per a un nou paràmetre d’avaluació que consideri tots els efectes del sistema de mobilitat actual
[x]

• El 40,6% dels desplaçaments en dies feiners es realitzen en transport privat front un 14,3% en transport públic.
• Els  treballadors i les treballadores que es desplacen en transport col·lectiu per anar a la feina esmercen més temps que els que ho fan en transport privat motoritzat (37,2 i 21,9 minuts respectivament).
• Mentre la despesa mitjana declarada per usuari del transport públic col·lectiu és de 19,14 € mensuals, per al transport privat aquesta despesa és de 104,58

Si s’analitza la mobilitat per treball i estudi, la participació del transport privat és encara més alta (51,3%), per bé que la realitzada en transport col·lectiu també s’incrementa sensiblement (18,6%). Amb tot, el que més destaca de la mobilitat per aquest motiu és la dràstica davallada de la participació dels mitjans de transport no motoritzats, que si bé en el repartiment modal general suposen un 45,1% dels desplaçaments, en la mobilitat per treball i estudi només representen un 29,9% amb les conseqüències laborals, socioeconòmiques i mediambientals que suposa aquesta situació

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha elaborat un estudi Metodologia d’avaluació de propostes en l’àmbit de la mobilitat ocupacional en que analitza la mobilitat ocupacional des de tres perspectives:la laboral, l’econòmica i l’ambiental i aporta una eina metodològica per avaluar propostes de millora en aquest terreny.

El treball del CTESC ha fet l’exercici de sobreposar les tres aproximacions aïllades que existeixen actualment sobre el concepte de mobilitat en l’àmbit del treball. Amb aquest objectiu ha realitzat una diagnosi, un estat de la qüestió, de la mobilitat ocupacional des de les tres perspectives esmentades considerades conjuntament, per tal que les solucions aplicables no afavoreixin només un dels efectes sinó el conjunt.

A més, a la segona part de l’estudi, introdueix uns indicadors que permeten valorar si una mesura és favorable o no per a resoldre un problema de mobilitat (introducció de línia d’autobús a un polígon industrial, per exemple, etc.). Aquests indicadors permeten que s’evidenciïn les possibles contradiccions derivades de l’aplicació d’una mesura que potser, per exemple, pot resoldre un problema viari, però pot ser inadequada pels seus efectes negatius en el camp laboral.

L’estudi és una eina elaborada pel CTESC que es posarà a disposició dels ens públics i tots els interessats, implicats en la diagnosi, el disseny i planificació de les estructures de mobilitat, per tal que es puguin establir estratègies més coordinades.

Model de mobilitat a Catalunya per desplaçaments laborals

A tota Europa, l’augment del trànsit, especialment en les zones urbanes, ha comportat nombrosos efectes tant de caràcter econòmic com social i ambiental. La congestió viària derivada de l’actual model de mobilitat té efectes sobre els treballadors i també ha suposat un increment progressiu de les pèrdues ocasionades a les empreses.

Les raons d’aquest model de mobilitat es troben, fonamentalment, en l’organització funcional del territori. Durant les darreres dècades s’ha produït una dispersió de les activitats sobre el territori que, juntament amb l’increment de creixements de baixa densitat i l’existència de processos d’especialització funcional, ha comportat un creixement de la distància entre els llocs de residència i els centres d’activitat laboral. Al seu torn, la connexió entre aquestes àrees s’ha resolt fonamentalment mitjançant la xarxa viària, la qual cosa ha estimulat la utilització del transport privat motoritzat, especialment en aquelles zones no accessibles en transport públic o on aquest ha trobat dificultats per a la seva implantació o fins i tot ni tan sols s'ha arribat a plantejar

A més, cal sumar-hi la generació de desplaçaments cada vegada més llargs en distància i també en temps. En aquest sentit, per a l’any 2006, l’EMQ assenyala que el temps mitjà de desplaçament en dies feiners és de 15,00 minuts per als desplaçaments intramunicipals i de 31,53 minuts per als desplaçaments intermunicipals. El temps de desplaçament, amb tot, varia substancialment en funció del mitjà de transport emprat. Així, tal com assenyala la pròpia EMQ, els treballadors i les treballadores que es desplacen en transport col·lectiu per anar a la feina esmercen més temps que els que ho fan en transport privat motoritzat (37,2 i 21,9 minuts respectivament). Aquest fet comporta un clar incentiu a l’ús del transport privat motoritzat enfront del transport públic.

Així, la preponderància de l’ús d’aquest mitjà de transport en els desplaçaments per treball ha comportat importants efectes tant en l’àmbit laboral com en l’econòmic i en l’ambiental

Efectes d’aquest tipus de mobilitat

• La dependència del transport privat motoritzat per accedir als centres laborals suposa per als treballadors i les treballadores una important càrrega econòmica. Segons mostren les dades de diversos estudis, el cost de desplaçament en transport privat motoritzat pot ser entre 3 i 5 vegades més elevat que en transport públic. En aquest sentit, l’EMQ de l’any 2006 indica que mentre la despesa mitjana declarada per usuari del transport públic col·lectiu és de 19,14 € mensuals, per al transport privat aquesta despesa és de 104,58 €. Les dificultats per assumir aquests costos poden comportar limitacions en l’accés al mercat de treball.
• Un altre efecte que cal assenyalar és sobre la productivitat del treball. En aquest sentit, un dels elements que poden influir de forma positiva en l’evolució de la productivitat del treball són les infraestructures, i dins d’aquestes les infraestructures de transport. La relació positiva que s’estableix entre ambdues variables suposa que un increment en la dotació d’infraestructures pot comportar un augment en la productivitat del treball.
• Per altra banda, les infraestructures de transport i les polítiques de mobilitat també tenen efectes sobre l’atur. Entre ells cal destacar, d’una banda, l’increment de les oportunitats per trobar feina que genera l’existència d’infraestructures de transport, especialment aquelles que poden utilitzar tots els individus, la qual cosa significa un increment de l’ocupabilitat en tant que els treballadors i treballadores poden ser més actius en buscar feina. I, d’una altra, cal assenyalar l’efecte induït per l’increment de la productivitat que comporta un augment de la competitivitat i del creixement econòmic que al seu torn deriva en un increment de l’ocupació.
• Les polítiques de transport també han tingut efectes sobre la competència intermodal. Durant les tres últimes dècades, la dotació d’infraestructures a Espanya i a Catalunya s’ha descompensat de forma important a favor de les de caràcter viari rebent aquestes entre tres i quatre vegades més inversions que les de caràcter ferroviari. Aquesta desigualtat en l’estoc de capital en infraestructures dificulta la possibilitat d’una competència efectiva entre modes de transport que repercuteix, al seu torn, en les possibilitats de desplaçar-se que tenen els individus, en l’aprofitament dels recursos humans existents i, en definitiva, en la competitivitat empresarial i en el creixement econòmic.
• La distribució modal dels desplaçaments també ha tingut efectes importants sobre la intensitat energètica. A Espanya, en els darrers anys el sector del transport ha superat a la resta de sectors de l’economia en consum d’energia final (37,5%). Aquest increment del consum té una part de les seves causes en l’augment dels mitjans de transport d’ús individual. Mentre el consum d’aquests vehicles està al voltant del 4,5 milions de joules/persona i km, el dels vehicles de transport col·lectiu se situen entre els 2 i els 3 milions de joules/persona i km. El transport per carretera, a més, no només suposa la major part del consum energètic del transport sinó que ho fa utilitzant una energia cada cop més escassa i sobretot més cara..
• Un altre dels efectes de les polítiques de transport desenvolupades durant les darreres dècades, finalment, és el cost econòmic generat per la sinistralitat laboral per accident de trànsit. Segons els càlculs, el cost unitari per víctima no mortal per accident de trànsit a Espanya pot oscil·lar entre 7.000 i 14.000 euros. Així mateix, el cost per víctima mortal pot oscil·lar entre els 300.000 i els 750.000 euros. Cal destacar, en aquest sentit, que el risc de patir accidents de trànsit no és homogeni entre els diferents mitjans de transport. Així, els transports privats motoritzats s’erigeixen com els modes de desplaçament amb un risc més elevat de patir accidents mentre que els modes de transport col·lectius i els no motoritzats es presenten com els més segurs. L’any 2006 el transport privat motoritzat va resultar implicat en el 80% dels accidents
• Finalment, des del punt de vista dels models de mobilitat i els efectes sobre el medi ambient, s’ha pogut observar com l’increment considerable de la circulació de vehicles a motor ha comportat un augment tant de la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa com una pèrdua d’espai natural, una fragmentació del territori i l’apropiació funcional de l’espai públic per les infraestructures destinades a la circulació de mitjans de transport privats motoritzats.

Josep Maria Rañé, president del CTESC i Joaquim Prats, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu signaran demà dimecres 23 de juliol, a les 16 hores, a la seu del CTESC, un conveni de col.laboració entre ambdues entitats per motiu de les accions realitzades per ambdues institucions ” i que tenen incidència en l’adequació dels sistema educatiu a les demandes socials i les de caràcter ocupacional i laboral”.
[x]

En concret, el conveni es basa en l’interès d’ambdós Consells per tal d’aprofundir en l’avaluació dels estudis secundaris de caràcter professional (FP), pel que fa a la seva idoneïtat per cobrir les expectatives de l’alumnat i les necessitats de les empreses.

 

        Alhora, han iniciat treballs per concretar aquest interès mutu, amb la definició i confecció d’un estudi sobre aquest tema.

        

El Consell Superior d’Avaluació té com objectiu l’anàlisi i avaluació dels sistema educatiu no universitari i el Consell de Treball, Econòmic Social efectua propostes per tal de contribuir a adequar les polítiques governamentals a les necessitats de la societat.

 

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui, per unanimitat, el dictamen sobre el Projecte de decret de creació i regulació de l’Observatori del Treball.
[x]

 

El dictamen valora positivament aquesta mesura “que s’esperava des de la Llei de creació del Servei d’Ocupació de Catalunya el 2002, i que dóna compliment als pactes de l’ Acord Estratègic del 2005, renovat pel període 2008-2011”.

            En tot cas, considera que “s’haurien d’evitar solapaments entre les funcions d’aquest Observatori i les d’altres organismes existents com el Consell de Relacions Laborals o el propi CTESC”. Així, proposa suprimir la funció que s’atribueix al nou Observatori sobre “la detecció i promoció de noves pràctiques i intercanvi d’experiències en el món laboral”, activitat que ja fa el Consell de Relacions Laborals. I també demana concreció sobre el tipus d’ estudis que s’encarregaran al nou Observatori.

            Per altra banda, i per tal de fer “més eficients les seves actuacions”, el CTESC considera que una de les funcions de l’Observatori hauria de ser “impulsar la creació d’una xarxa amb altres observatoris de l’àmbit local o sectorial, per coordinar les funcions de cadascun, i evitar solapaments i duplicitats d’actuacions”.

            A les “Observacions a l’articulat”, el dictamen fa comentaris sobre la composició de l’Observatori “que sembla si més no excessiva si es pretén realitzar una tasca eficaç i eficient. En particular, no sembla necessari que es completi amb dues persones expertes en l’àmbit del treball”,ja que tots els altres components, són, per definició, experts en aquest àmbit.      

 

El Ple del Consell ha aprovat per unanimitat els dictàmens corresponents als dos projectes de decret sobre l'establiment de la figura d’habitatge concertat i el dret de reallotjament dels afectats per actuacions urbanístiques
[x]

• Establiment de la figura d’habitatge concertat
  Compta amb un vot particular d’UGT
  
  El projecte es basa en el Pla per al dret a l’habitatge i el Pacte nacional per l’Habitatge, plantejats per donar respostes a les necessitats de la població, en el qual es defineix la figura de l’habitatge de preu concertat.
  • El dictamen valora positivament que aquesta figura pugui donar sortida a una part de la borsa d’habitatge lliure que, amb el canvi de cicle, no troba sortida en el mercat, però considera que els preus màxims es troben molt propers als preus actuals del mercat lliure. Per tant, el CTESC considera que per afavorir l’accés, els preus haurien de ser més assequibles.
  • Així mateix, el CTESC considera que aquesta nova modalitat d’habitatge concertat no pot anar en detriment de la resta de promoció d’habitatges amb protecció oficial.
  • També positivament valora el fet que el Departament de Medi Ambient i Habitatge estableixi acords amb entitats financeres per tal que els préstecs per a l’adquisició d’habitatges de preu concertat pugui arribar al 100% del preu de l’habitatge i recomana estendre aquest acord a les altres tipologies d’habitatge de protecció oficial.
  • En ares a la simplificació, i atès que el decret estableix dos règims de qualificació diferents, recomana igualar el règim jurídic per tal que la diferència no generi desigualtats en els adjudicataris finals.
• Dret de reallotjament dels afectats per actuacions urbanístiques
  
  Quan les actuacions urbanístiques poden afectar al dret a l’habitatge , els ocupants legals d’habitatges afectats tenen reconegut el dret de reallotjament com a dret independent a la indemnització que els correspon.
  • El dictamen valora positivament l’objectiu del projecte per superar les disfuncions que deriven de la regulació actual del dret al reallotjament.
  • També considera que aquesta nova tipologia pot ser útil per corregir determinades disfuncions, però no hauria de convertir-se, en la pràctica, en l’ única tipologia d’habitatges destinats al reallotjament del afectats per actuacions urbanístiques.
  • A les seves Observacions a l’articulat, el dictamen fa precisions sobre el preu i igualtat de condicions per accedir a aquest dret

Josep Maria Rañé i Blasco ha pres possessió com a president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en l’acte que ha tingut lloc aquest migdia davant del Ple de la institució.
[x]

El nou president ha centrat els objectius del seu mandat en seguir impulsant “un tren, com el CTESC, que ja està en marxa, amb una bona marxa” amb la intenció de continuar invertint, modernitzant i dinamitzant les coses que funcionen; precisament perquè continuïn funcionant i alhora siguin capaces de respondre als nous reptes que el seu bon funcionament genera”.

“Aquesta voluntat de millora permanent”, ha indicat, “l’hem d’aplicar tant als informes que el Govern ens demana com als estudis i reflexions que entre tots hem de promoure”. “Per la meva part, vull que el desenvolupament de la meva tasca com a president es caracteritzi per una actitud de respecte a la institució que entre tots construïm. Ara més que mai la societat ens demanarà que orientem la nostra activitat a oferir reflexions i propostes que ajudin al mon del treball a digerir i dirigir els canvis”.

Tots els membres han felicitat el nou president i han destacat l’àmplia experiència professional de Josep Maria Rañé en els camps econòmic, social i laboral, la qual cosa el qualifica com a persona idònia per desenvolupar les tasques que reclama aquest càrrec.

Josep Maria Rañé inicia el seu mandat amb tres dictàmens que el CTESC té en estudi sobre qüestions d’Habitatge: Establiment de l’habitatge concertat i Actualització del Pla del dret a l’Habitatge; Dret de reallotjament dels afectats per actuacions urbanístiques; i Reglament del Registre de sol·licitants d’habitatges de Protecció Oficial i procediment d’adjudicació.

Per motius d’agenda, en nova data tindrà lloc un altre Acte de Presa de Possessió, amb caràcter institucional, amb la participació dels consellers de Treball i d’Economia i Finances i presidència.

Currículum de Josep Maria Rañé i Blasco

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha votat per unanimitat avui a favor de la proposta conjunta dels consellers de Treball i d’Economia i Finances de nomenar Josep Maria Rañé i Blasco president de la institució.
[x]

D’acord amb la legislació vigent, el CTESC comunicarà el resultat de la votació a la consellera de Treball, la qual proposarà al Govern el seu nomenament.  

Aquest nomenament es publicarà al DOGC i seguirà l’acte de presa de possessió del nou president davant del Ple del CTESC.

[x]

EL CONSELL DE TREBALL, ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA EXPRESSA EL SEU CONDOL PER LA MORT DE LA SEVA PRESIDENTA, SRA. MERCE SALA SCHNORKOWSKI, DESPRÉS DE PATIR UNA LLARGA MALALTIA.

TOTS ELS MEMBRES I L’EQUIP DEL CTESC LAMENTEN AQUESTA SENSIBLE PÈRDUA I S’UNEIXEN AL DOLOR DE LA FAMÍLIA EN AQUESTS DIFÍCILS MOMENTS.

El CTESC ha elaborat un Estudi per tal de determinar quina és la situació de la Formació professional a Catalunya, pel que fa als ajustos o desajustos amb l’oferta de treball de les empreses. L’estudi fa una anàlisi de situació de l’oferta formativa dels tres subsistemes de formació professional: reglada, ocupacional (per a persones en atur) y contínua (per a treballadors en actiu).
[x]

L’estudi Oferta formativa de Formació professional a Catalunya i les qualificacions requerides per les empreses també analitza les ofertes de treball de les empreses a través dels diferents canals: SOC, portals web, contingent de persones treballadores estrangeres i catàleg d’ocupacions de difícil cobertura. Com a conclusió determina les famílies professionals per a les quals hi ha manca de treballadors.

Aquesta fotografia de situació permetrà els agents socials negociar els canvis oportuns amb l’Administració per tal de facilitar els ajustos necessaris, encara més importants davant del canvi de model productiu a Catalunya .

SITUACIÓ DE LA FP

Així, l’estudi posa de relleu que si es té en compte la població en el mercat de treball a Catalunya per nivell de formació, “es perceben certes disfuncions: hi ha encara un excés de població activa catalana poc formada (sense estudis obligatoris o només els obligatoris), una manca de qualificacions mitjanes, que gran part s’obtenen a partir de l’FP, i una polarització formativa en el sentit que són les persones amb menys formació i les que tenen estudis universitaris, els grups més nombrosos de la piràmide.”

Pel que fa a l’ajust de l’oferta formativa dels subsistemes de Formació professional amb les necessitats de les empreses, la situació actual és:

Formació professional reglada

Es constata una reducció de 5.406 persones titulades en cicles formatius d’FP entre el curs 2000-2001 i el curs 2005-2006, que en termes relatius és una disminució del 19,3%. Al 2001, es van titular 27.980 estudiants i al 2006 només 22.574

Hi ha dèficit d’alumnes en Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Química, Activitats agràries i marítimo pesqueres, Administració i gestió, Arts gràfiques, Sanitat, Fabricació mecànica i Indústries alimentàries. La resta de FFPP estan en ajust, en el sentit que mostren una tendència de creixement igual ocupació/titulats. Però cal precisar que, per les informacions de context sectorial que s’ha disposat, Comerç i màrqueting, Hoteleria i turisme i Manteniment i serveis a la producció també tenen dèficit de titulats.

Destaquem que l’ocupació del sector de Serveis socioculturals creix amb molta més intensitat que els titulats i que durant els propers anys s’ha de desplegar la Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, la qual cosa es preveu que pot generar aproximadament entre 33.900 i 42.000 llocs de treball a Catalunya, tal com s’afirma en l’estudi del CTESC Necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència. Anàlisi de la demanda futura[1].

L’FP inicial  té mancances en la formació en noves tecnologies i en idiomes.

Determinades rigideses frenen el foment dels centres educatius, de referència per als sectors productius: el reciclatge dels professors amb especialitats obsoletes, les dificultats de mobilitat dels alumnes, demandes d’ofertes formatives dels municipis, etc.

Formació professional ocupacional (per a persones en atur)

Les persones participants en formació ocupacional han anat disminuint any rere any, entre d’altres motius, a causa de la reducció de l’atur. Així, si al 2000 es van formar 127.655 persones a Catalunya, al 2005 només ho van fer 52.840.

Administració i gestió i Informàtica considerades conjuntament abasten el 50,3% dels beneficiaris de l’FO, la qual cosa manifestaria una sobredimensió d’aquestes famílies professionals.

Si es relaciona la variació del pes d’alumnes formats en FO de cada Família professional en el període 2000-2005 amb l’evolució de l’ocupació s’observa que hi ha ajust en les següents FFPP: Comunicació, Imatge i so, Manteniment i serveis a la producció, Sanitat, Fusta, moble i suro, Indústries alimentàries, Tèxtil, confecció i pell i Altres. En tots els casos hi ha un creixement de l’ocupació i dels alumnes, a excepció de Fusta, moble i suro i Tèxtil, confecció i pell on decreixen ambdues variables.

Les FFPP que presenten desajust en l’evolució de l’alumnat i l’ocupació són: Arts gràfiques, Comerç i màrqueting, Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Manteniment de vehicles autopropulsats, Química, Activitats agràries i marítimo-pesqueres, Imatge personal, Serveis socioculturals i Seguretat i medi ambient. En tots els casos el desajust ve donat per manca d’alumnes, a excepció de Manteniment de vehicles autopropulsats. Malgrat això cal precisar que, per les informacions de context sectorial que s’ha disposat, també hi ha dèficit de beneficiaris d’FO en les FFPP de Fabricació mecànica i Hoteleria i turisme.

Aquests resultats indiquen la necessitat de revisar els criteris que s’utilitzen en la planificació de l’oferta formativa en FO. A més, caldria que l’oferta formativa d’FO tingués més flexibilitat per adaptar-se a necessitats formatives detectades fora del període de convocatòria.

Formació contínua (per a treballadors en actiu)

Aproximadament el 12,5% de la població ocupada al sector privat rep formació contínua.

Hi ha anualment un increment de participants, fet que coincideix amb la creació i desenvolupament del Consorci de Formació de Catalunya i, per tant, amb un apropament de la gestió de l’FC des de Catalunya. Tot i així, s’ha d’assenyalar que cal mantenir l’esforç en estendre l’FC en especial als treballadors amb menor qualificació i de les petites i mitjanes empreses.

ANÀLISI DE LES OFERTES D’OCUPACIÓ

D’acord amb  la informació extreta dels instruments d’intermediació, es pot afirmar que manquen professionals de les famílies professionals:

• Sanitària (metges, tècnics sanitaris, auxiliars d’infermeria)
• Construcció i obra civil (professions tècniques del sector de la construcció, treballadors qualificats de la construcció)
• Fabricació mecànica (soldadors, planxistes, emmotlladors)
• Alimentària (forners i treballadors/res de la indústria de l’alimentació i begudes)
• Electricitat i electrònica i Manteniment i serveis a la producció
• Comerç i màrqueting (agent comercial i dependents en general i especialitzats)
• Activitats socioculturals (tècnic en educació infantil, auxiliars de geriatria)
• Hoteleria i turisme (cambrers, cuiners)
• Activitats agràries (treballadors/res qualificats/des del sector agropecuari)
• Fusta, moble i suro (fusters)
• Química (operadors de plantes industrials químiques)
• Arts gràfiques (operadors de màquines d’imprimir, enquadernar i fabricació paper i cartró)

A més hi ha una manca molt clara de conductors i conductores professionals.

Podeu consultar el text íntegre de l'estudi a l'apartat Estudis i informes del web del CTESC.

Demana concreció pel que fa a les partides destinades a Salut Laboral.
[x]

Aquest avantprojecte de llei, atenent el context normatiu, considera necessari estendre i completar la reforma dels serveis de salut pública. Defineix les prestacions i serveis en matèria de salut pública. Regula el Pla interdepartamental de salut pública. Crea l’Agència de Salut Pública establint les seves funcions i estructura i també crea l’Agència de Salut i Qualitat Alimentària i la Xarxa de laboratoris de Salut Pública.

En Salut Laboral crea el Consell Assessor en Salut Laboral.

El dictamen sobre l’Avantprojecte de Llei de Salut Pública considera que en la estimació de costos de la llei “haurien d’especificar-se les quantitats destinades a Salut Laboral”, tenint en compte l’oportunitat que representa aquesta llei per al desenvolupament de la gestió de la salut laboral.

Pel que fa al model proposat per a l’Agència de Salut Pública de Catalunya”, el CTESC demana concreció del punt que contempla “possible privatització” en les passes que la llei estableix per a la creació de l’Agència.

Així mateix considera que el pressupost de l’Agència “hauria de convergir progressivament amb la despesa en salut pública dels països de la Unió europea dels quinze”.

Per altra banda, es troba a faltar al text alguna referència al tractament específic de gènere, que també té rellevància en temes de Salut, i suposa una manca d’adaptació a la pràctica establerta.

El dictamen també proposa que en el preàmbul es faci referència a la “cartera de serveis” i es faci una explicació dels mateixos: vigilància i monitorització de la salut pública; protecció i promoció de la salut així com prevenció de la malatia; i vigilància epidemiològica. La “observació a l’articulat número 1 del dictamen defineix aquests conceptes.

Pel que fa a l’Agència de Salut Pública, recomana una redacció més concreta de la seva naturalesa jurídica establint que “ajustarà la seva activitat al dret públic en l’exercici de les potestats públiques i al dret privat en les relacions jurídiques externes”.

El dictamen tambérecomana altres precisions en les seves “observacions a l’articulat”, relatives a les potestats i composició del Consell rector i el director de l’Agència; control econòmic i financer de la mateixa; estructura de l’Agència de Seguretat Alimentària i condicions del personal, entre d’altres.

Informes

El Ple del CTESC ha aprovat també dos estudis: “Oferta formativa de Formació Professional a Catalunya i les qualificacions requerides per les empreses” i “La recol.locació” 

El projecte de decret estableix els requisits mediambientals per poder valoritzar les escòries siderúrgiques i el procediment administratiu per a dur a terme la valorització, així com els usos admissibles de les escòries siderúrgiques valoritzables com a àrid en obra civil.
[x]

El dictamen valora qualsevol regulació que, com aquesta, respongui a la valorització d’un residu, ajudant a minimitzar l’impacte sobre l’entorn. Per tant, valora positivament “ la utilització de les escòries siderúrgiques com a material de construcció d’obra civil, substitució d’àrids o com matèries primeres, desprès d’anàlisis i proves per garantir la protecció de les persones i el medi ambient.” També “reconeix la millora que suposa la valorització de les escòries siderúrgiques com específica i “separada de les escòries de plantes d’incineració de residus urbans”

Tot i així creu que “cal aprofundir en la recerca de possibilitats de valorització material d’aquests tipus de residus” . Valora negativament, per altra banda, “que no s’inclogui l’estudi des del punt de vista de la simplificació i reducció de costos per a les empreses, tal com estableix l’Acord de govern de 17 de juliol passat sobre simplificació administrativa”

En tot cas, considera que als residus d’obra civil que provenen de la valorització de les escòries siderúrgiques i que al seu torn són material sobrant d’aquesta obra civil, se’ls hauria d’aplicar un procediment de tractament sostenible que tingui en compte el programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya”.

A les “observacions a l’articulat”, el dictamen recomana precisions més tècniques al text del decret, entre d’altres relatives al contingut del resum que el tractador ha de presenta a l’Agència de Residus”; condicions en que s’ha de fer l’emmagatzematge de les escòries; i proposa rebaixar de 6 a 3 mesos el termini màxim de resolució tant de la sol.licitud de declaració d’escòries valoritzables com de la sol.licitud d’utilització de les mateixes.

El Ple es reunirá per a l’aprovació, si escau, de dos dictàmens i dos informes.
[x]

El Ple es reunirá per a l’aprovació, si escau, de dos dictàmens sobre:

• Avantprojecte de llei de Salut Pública
• Projecte de decret sobre la valorització d’escòries siderúrgiques

Així mateix està prevista l’aprovació de dos informes sobre :

• “Oferta formativa de Formació Professional a Catalunya i les qualificacions requerides per les empreses” i
• “Recol.locació”

El CTESC ha aprovat un dictamen sobre el nou text de l’Avantprojecte de Llei de Pesca i Acció marítima, el qual recull aportacions realitzades en el tràmit d’audiència pública
[x]

El dictamen recomana que l’avantprojecte reguli també, de forma específica, la pesca turisme com a activitat o modalitat pesquera. El Consell estima que cal reconèixer les activitats de diversificació econòmica com PescaTurisme o PescaNatura i altres que puguin crear-se, com pròpies del sector pesquer professional “per tal que, posteriorment, puguin ser reglamentades i normalitzades”.

Entre altres qüestions, també recomana aclarir el concepte de “punt de primera venda” atès que és el punt de partida d’aplicació de normes sanitàries i de traçabilitat. Així mateix s’hauria de preveure la seva compatibilitat amb normes estatals i comunitàries.

Pel que fa a la vigència de les llicències de pesca o marisqueig professional en vaixell, proposa que s’ampliï el termini de 5 anys.

D’altra banda, pel que fa al procediment per a l’atorgament de llicències de pesca marítima recreativa per part de l’administració competent, considera que s’hauria d’incloure la possibilitat que les confraries de pescadors expedeixin la llicència perquè, com a corporacions de dret públic, són una entitat col·laboradora del departament d’Agricultura.

En l’exercici de la seva funció assessora del govern de la generalitat, el Ple del CTESC ha aprovat dos dictàmens: el Dictamen 07/2008 sobre el Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, i el Dictamen 08/2008 sobre el Registre d’empreses acreditades per a intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció.
[x]

Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona

El Pla indica que té per objecte planificar la mobilitat dins la regió metropolitana tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies, i fomentar els desplaçaments dels modes no autoritzats. Efectua una diagnosi, inclou una fitxa de mesures, així com una memòria ambiental avaluació d'emissions i projecció de trànsit interurbà. També promou un programa de participació ciutadana.

El Dictamen del CTESC valora positivament que se li trameti aquest Pla i “entén que és el primer d'una sèrie de plans per ordenar la mobilitat a tot Catalunya”. I entén que la millora de la mobilitat “ha de descansar en dos eixos fonamentals: la gestió i millora de les infraestructures existents i de les noves que es construeixin”.

En conjunt, considera que la planificació integral ha de comportar: Millor gestió de la mobilitat. Optimització de la inversió i gestió en infraestructures. Millora en la previsió, disseny i execució d'obres. Reducció de l'impacte ambiental i social negatiu de les obres. Incidir en la millora del teixit econòmic. Reducció del consum energètic i equilibri en l'accessibilitat territorial.

Així mateix el CTESC valora positivament que els peatges es facin servir com a elements de gestió de trànsit per cercar una mobilitat més sostenible. I considera que a mig termini, a la regió metropolitana de Barcelona, s'ha d'estendre la gratuïtat del transport públic fins als 12 anys.

Pel que fa a la Diagnosi, el CTESC fa propostes d'actuació. Entre d'altres,

• Ser més eficient en la senyalització d'obres o noves restriccions viàries i proporcionar informació fiable als usuaris del tren, abans de la cancel.lació del bitllet.
• Cal garantir l'accés universal al transport públic també en els territoris que no compleixen amb els estàndards d'oferta/demanda
• Fomentar la implantació de filtres per tal de reduir l'emissió contaminat dels vehicles de transport
• Cal una mesura que proposi i unifiqui les condicions mínimes que han de satisfer els intercanviadors, per tal que les connexions entre els mitjans de transports siguin accessibles i segures pels usuaris
• També proposa augmentar la freqüència de pas dels transports públics i considerar el funcionament nocturn del tramvia en vigílies de festius, tal com fa el metro
• Millorar la mobilitat no només d'accés sinó també a l'interior dels mateixos
• El CTESC considera que la reducció de l'amplada de les vies de les carreteres disminueix el seu grau de seguretat
• Cal adequar els horaris i freqüència de les Rodalies de Renfe a les necessitats de desplaçament per motius laborals
• És una prioritat garantir l'accessibilitat a les estacions de metro i tren a les persones amb mobilitat reduïda
• Finalment, abans de reduir l'aparcament als centres generadors de mobilitat, el CTESC aconsella tenir en compte les necessitats reals de treballadors i treballadores que necessiten alternatives reals per arribar als centres de treball. Així cal general primer alternatives suficients, després informar i finalment reduir els aparcaments

Al costat d'aquestes propostes, el dictamen afegeix d'altres sempre referides a les mesures concretes establertes al Pla.

Ceació del Registre d'empreses acreditades per a intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció

El preàmbul del decret emmarca la creació del Registre en l'obligació de les empreses de la construcció d'estar inscrites per tal de poder intervenir en el procés de subcontractació; regula el seu funcionament així com l'us de la via telemàtica per a determinades gestions.

El Dictamen del CTESC troba a faltar en l'informe econòmic que acompanya la norma una quantificació dels costos que pugui implicar l'augment de personal necessari per dur a terme les funcions que té el Registre.

Aconsella, així mateix, que les dades incorporades al registre puguin explotar-se a efectes estadístics i de coneixement de la realitat del sector. També estima convenient ampliar el registre per a què, de forma voluntària, i d'acord amb els agents socials, es pugui incorporar un més gran número de dades que hauria de permetre major informació.

El Ple del Consell ha aprovat avui dos dictàmens sobre l'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats
[x]

Avantprojecte de llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya

L’avantprojecte de llei tracta sobre l’acollida (primera etapa d’un procés que dura uns anys) i la integració de les persones immigrades així com les persones que van emigrar i retornen a Catalunya, davant la necessitat social de disposar d’una Llei d’aquestes característiques.

Així, regula el sistema i principis que inspiren la llei; el servei de primera acollida; programes d’acollida especialitzada i responsabilitat de les empreses; qualificació i especialització per a l’exercici de funcions professionals; inspecció, control i avaluació dels serveis de primera acollida; finançament; i creació de l’Agència de Migracions de Catalunya.

El dictamen considera que l’avantprojecte hauria d’haver estat precedit , i després vinculat, al “Pacte nacional per a la immigració” que definirà les línies bàsiques de les polítiques d’immigració i el model de gestió del fenomen migratori a Catalunya. Tot i així valora positivament que la Generalitat exerceixi la seva competència exclusiva en matèria de persones immigrades.

També recomana que l’avantprojecte estableixi uns mínims comuns en les diferents accions d’acollida que s’estan duent a terme, i ajudi a desenvolupar-ne on no s’han començat.

Així mateix considera necessari que tant els serveis de primera acollida, com els d’acollida especialitzada, disposin d’una dotació de recursos suficients per al seu desplegament.

Sobre l’acollida especialitzada creu que caldria definir amb més claredat els seus continguts: com es duran a la pràctica, si es promouran accions formatives o informatives, etc.

Pel que fa a la participació dels agents socials, el CTESC considera que en la composició el Consell de Direcció de l’Agència de Migracions hauria d’incloure vocals que els representin.

El dictamen conté 28 observacions a l’articulat tractant en detall diversos aspectes de caràcter tècnic.

Projecte de decret mitjançant el qual s’estableixen els criteris i els procediments d’admissió de residus en els dipòsits controlats

El projecte adequa la gestió dels residus a Catalunya a les disposicions comunitàries i a la normativa estatal. Estableix els criteris de procediment i d’admissió de residus als dipòsits controlats de Catalunya i determina els aspectes que la legislació comunitària deixa a la lliure concreció dels Estats.

El dictamen valora positivament la trasposició de la normativa comunitària al nostre ordenament jurídic.

Tot i això valora negativament que en la documentació annexa al projecte no s’inclogui l’estudi des del punt de vista de la simplificació i reducció de costos per a les empreses tal com s’estableix (a la mesura 14) a l’Acord de govern de juliol , en el qual es va aprovar un pla de mesures per a la facilitació de tràmits.

Entre altres qüestions tècniques, el dictamen recomana fer determinats aclariments com ara “qui realitzarà la declaració d’impossibilitat de reciclatge o valorització del residu”.

O, també, incloure en el text que “l’entitat explotadora del dipòsit controlat haurà de notificar els resultats de les inspeccions “in situ”, a l’Agència de Residus de Catalunya. La periodicitat de les notificacions serà de, com a mínim, sis mesos” (fins ara era d’un any)

A la sessió d’avui, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat dictàmens sobre Renda Mínima d’Inserció, l’Agència catalana per a la integració social d’adolescents i joves tutelats i extutelats i la pesca continental a Catalunya.
[x]

Projecte de decret de modificació dels decrets de desplegament de la Llei de la Renda Mínima d’Inserció

Aquest projecte determina els requisits per a ser titular de les prestacions de la RMI, regula la quantia de la prestació per al 2008 i la data d’entrada en vigor.

El dictamen considera que positiu que el programa de RMI es modifiqui per tal d’adaptar-se millor a les necessitats de les persones acollides al mateix mitjançant una reforma que ha de millorar la protecció de determinats col.lectius com les famílies monoparentals amb 1 o 2 fills.

Considera, però, pel que fa al procediment seguit, que el Govern hauria d’haver fet un avantprojecte de llei de modificació i no un nou projecte de decret ja que la norma interdepartamental que regula la RMI ja té 11 anys i ha estat desenvolupada amb successius reglaments.

“Caldria, doncs, -indica el dictamen- una norma amb rang de llei que refongués tota la regulació de la Renda Mínima d’Inserció”.

Avantprojecte de llei de creació de l’Agència catalana per a la integració social d’adolescents i joves tutelats i extutelats

L’avantprojecte crea aquest ens per agilitar les seves finalitats i per facilitar el treball en xarxa amb el món laboral, associatiu i cívic.

El dictamen considera que l’Agència podria perllongar més enllà dels 21 anys l’atenció dels joves extutelats, en els casos necessaris, atesa la duració del procés de consolidació de l’autonomia d’aquests joves.

Demana, així mateix, més concreció pel que fa a les funcions que el Consell Rector de l’Agència pot delegar en la direcció. També, que es defineixi amb claredat el caràcter de l’Agència, tot indicant que ajustarà la seva activitat al dret públic en l’exercici de les seves potestats, i al dret privat en les relacions jurídiques externes.

Recomana la definició dels membres que han de composar l’òrgan d’alta direcció de l’Agència, el Consell rector, així com establir la composició del Consell Assessor. Per aquest últim, i per tal d’assegurar coordinació i eficàcia, estima convenient la participació de les organitzacions empresarials i sindicals així com del món universitari i dels departaments de la Generalitat que col.laborin amb l’Agència” . També estima convenient la participació de l’economia social.

Avantprojecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca continental a Catalunya

L’ Avantprojecte regula la classificació de les aigües, esquers, períodes per a la pesca, arts i modalitats, pesca esportiva, llicències, permisos i vigilància, amb l’objectiu de millorar la qualitat global dels ecosistemes aquàtics continentals i la protecció i recuperació de la biodiversitat.

El dictamen del CTESC considera que l’Avantprojecte hauria d’especificar amb claredat que correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua vetllar perquè les condicions de l’aigua la facin útil per a qualsevol tipus d’aprofitament, inclosa la pesca, de conformitat amb la legislació d’aigües.

Així mateix considera que en l’àmbit de les aigües la legislació ja contempla suficients cauteles i l’Avantprojecte no hauria de restar agilitat al procediment administratiu. D’altra banda, valora positivament que s’incorporin les demandes de la comunitat científica, especialment pel que fa a la incorporació de criteris de sostenibilitat.

El dictamen valora que el control del compliment de la normativa passi als Agents de l’Autoritat corresponents, que la recaptació de les taxes i permisos quedi adscrita al departament competent en matèria de medi ambient així com l’educació, formació i participació ciutadana.

Pel que fa a la memòria econòmica, el CTESC recomana s’estableixin indicadors de seguiment per conèixer la suficiència, efectivitat i disponibilitat dels ingressos que contempla.

Eva Granados, d’ UGT, vice-presidenta del CTESC

En compliment del sistema d’alternança de la vice-presidència del grup primer del Consell cada dos anys, Eva Granados, d’UGT passa a substituir a Dolors Llobet, de CCOO, en una de les vice-presidències. L’altra continua corresponent a Joan Canals, de la patronal Foment del Treball.

El CTESC considera que el Projecte de decret facilita alguns tràmits i crea un nou model de relació amb l’Administració, però no assoleix les expectatives generades.
[x]El Ple del CTESC ha aprovat avui el dictamen sobre el “Projecte de decret d’eliminació de tràmits i simplificació de procediments per a facilitar l’activitat econòmica”.

El Dictamen del CTESC valora positivament la iniciativa que dóna lloc al decret ja que facilita alguns tràmits i estableix un nou model de relació amb l’Administració, però considera que no assoleix les expectatives generades tant a l’Acord estratègic com a l’Acord de govern del 27 de novembre passat respecte a l’adopció de 48 mesures per facilitar els tràmits administratius a les empreses. Segons el dictamen, “les mesures que conté aquest Decret són una mínima reducció dels tràmits”

En el Dictamen també es destaca de forma positiva l’exigència de l’informe de l’impacte regulatori per a l’elaboració i revisió de la normativa, com a actuació abans de la redacció i aplicació. Es remarca, així mateix, la necessitat de reforçar l’anàlisi de l’impacte regulatori “ex-post”, un cop aplicada la normativa, ja que es considera que no es desenvolupa suficientment.

D’altra banda, es posa de manifest que l’Administració hauria d’habilitar un canal d’informació telemàtic, que permeti conèixer d’una forma àgil i centralitzada, tots els tràmits administratius que potencialment són d’aplicació als administrats i que permeti conèixer, en tot moment, la seva situació respecte d’un procés en qüestió.

El dictamen remarca que en la norma ha de quedar clar que les funcions de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE), tot i la seva importància, en cap cas poden menyscabar les competències assignades als Departaments de la Generalitat de Catalunya.

En el Dictamen s’assenyala que aquest Decret de simplificació administrativa “no és l’instrument adequat per modificar diferents normatives sectorials, tal i com es fa a les disposicions finals”, les quals no suposen cap eliminació o simplificació de tràmits administratius.