Aquest fons està previst per la Llei de suport a les famílies i per la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, en els supòsits que l’ incompliment del deure de pagar pensions compensatòries o alimentàries comporti una situació de precarietat econòmica
[x]

El CTESC vol la intervenció d’aquest fons en tots els casos de precarietat econòmica per incompliment de l’obligació de pagament de pensions complementàries o alimentàries, encara que no hi hagi “violència econòmica” com demana el projecte de decret.

Així mateix, el dictamen del CTESC considera inadequat el termini màxim de sis mesos per resoldre una sol.licitud i, tractant-se de casos d’extrema necessitat, proposa un termini d’un mes. També considera que la percepció de la prestació hauria de mantenir-se mentre persisteixi la situació de precarietat econòmica per incompliment de l’execució judicial de pagament d’aquestes pensions.

A més, considera convenient que el projecte de decret faci esment a la via telemàtica tant per obtenir el model de sol.licitud com per a la seva tramitació

L’Agència es crea per reformular l’estructura organitzativa constituïda pels dos organismes públics principals que actuen en aquest àmbit: el CIDEM i el COPCA
[x]

El CTESC entén que manca una reordenació de la participació empresarial i sindical en els òrgans de govern de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana: demana més participació als òrgans de govern on el projecte de decret preveu majoria de l’Administració

El dictamen del CTESC critica la composició dels òrgans de govern de l’Agència en la qual “no hi ha voluntat de l’Administració de respectar la participació de les organitzacions empresarials en la nova entitat, en la mateixa naturalesa i funcions , en general, que tenien atribuïdes en els òrgans de govern del COPCA: Consell general i Comitè executiu.” Tot i la voluntat de l’Administració de configurar una nova estructura amb les mateixes funcions, finalitats, obligacions i deures “a partir de les dues entitats preexistents”. El CTESC proposa també incloure el sector de l’economia cooperativa als òrgans de govern de l’Agència

El CTESC considera que els òrgans que configura el projecte de decret estableixen una majoria de membres de l’Administració i per potenciar la participació convindria una composició més equilibrada donant més protagonisme i participació als agents socials.

Així, el CTESC constata que en el Consell Rector la Generalitat té assignats directament 27 dels 43 membres, és a dir, el 62% “amb una majoria aclaparadora que condiciona qualsevol acord”. Per tant considera que la participació de les organitzacions externes ha d’equiparar-se a la participació dels diferents del departaments de la Generalitat per tal de complir els objectius de l’Agència.

La mateixa consideració es fa pel que fa referència a la composició del Consell d’Administració on la Generalitat també té majoria absoluta segons el projecte de decret. A més considera que al Consell d’Administració s’hi han d’integrar aquelles organitzacions empresarials i sindicals més representatives a les quals van dirigides les polítiques de l’Agència.

Per tant proposa incloure al Consell d’Administració 4 persones de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives nomenades pel conseller del departament competent. I enlloc de cinc experts, una persona de reconegut prestigi en l’àmbit de la innovació i una altra persona en l’àmbit de la internacionalització designades pel president de l’Agència havent escoltat les institucions del món sindical, empresarial i científic.

Segons el Projecte de decret, el Consell de Política Industrial és un organisme de participació institucional i de diàleg social entre les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya i l’Administració de la Generalitat en l’àmbit sectorial de la indústria i dels serveis relacionats amb les empreses.
[x]

El CTESC considera que la composició del Ple prevista en aquest projecte de decret va en contra de la Llei de Política Industrial, que desplega, i incompleix els principis derivats de la “participació institucional” i “diàleg social” continguts a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya perquè dóna participació al Ple “a les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, organitzacions professionals i de les entitats del tercer sector”.El dictamen del CTESC recorda que tant la Llei de Política Industrial com l’Estatut d’Autonomia preveuen la participació institucional de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a l’àmbit de Catalunya, i la consulta a les altres organitzacions esmentades com corporacions públiques o del tercer sector.

A més el CTESC considera que la participació al Consell de Política Industrial ha de ser tripartida, de manera que enlloc de la representació majoritària del Govern que contempla el projecte de decret, indica que la representació ha de ser de 8 membres de l’Administració de la Generalitat; 8 membres de les organitzacions empresarials més representatives i 8 membres de les organitzacions sindicals també més representatives.

El dictamen compta amb vot particular de la Confederació de Cooperatives i de Fesalc sobre composició i nomenament del Ple i un altre vot particular de Pimec sobre la constitució dels grups de treball sectorial, que consten al text sencer que adjuntem.

En el projecte de decret s’indica que aquest nou Pla d’habitatge té en compte els nous marcs legislatius que introdueixen canvis estructurals en la política d’habitatge, els nous paràmetres de funcionament del mercat immobiliari i la nova realitat de la situació econòmica
[x]

El CTESC valora positivament que es reculli en un únic text gran part de la normativa desplegada els darrers anys en matèria d’habitatge, per tal de facilitar el seu coneixement als administrats. Així mateix valora positivament les novetats en mesures encaminades a convertir habitatges lliures nous en habitatges protegits; sistema d’ajuts; programes de rehabilitació d’edificis en àmbits especialment degradats i el programes socials d’habitatges.

            El CTESC recolza la utilització del IRSC (Índex de Renta de Suficiència de Catalunya) en comptes de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) ja que el primer va ser creat específicament per contemplar les diferències existents entre el nivell de vida de Catalunya i la resta de l’Estat.

Repercussió de l’actual situació de restricció d’hipoteques

            Atesa la situació actual de restricció del crèdit hipotecari, el CTESC considera útil la nova tipologia d’habitatge protegit de lloguer amb opció de compra. El dictamen també recomana al Govern establir acords amb les entitats financeres per tal que, per evitar l’exclusió residencial de les llars, en el cas que no puguin fer front al pagament de les quotes d’hipoteca, aquesta es pugui convertir en lloguer protegit.

Borses de mediació

El CTESC considera convenient establir un registre informàtic unificat per gestionar els diferents habitatges i cercar les condicions més adients a cada cas.

Preus i venda 

            Per altra banda, el CTESC no troba justificat l’increment de preus màxims pels habitatges amb protecció oficial de preu concertat i demana que es mantinguin els preus establerts a l’actualització de Pla anterior (2204-2007).

Entre altres consideracions particularitzades sobre cada punt del contingut del Pla, el CTESC considera que cal afegir com a circumstància per poder vendre l’habitatge amb protecció oficial qualificat amb destinació a la venda, en els primers deu anys, a més de les indicades al projecte de llei, la mobilitat laboral.

Garantir els recursos

            Per tal que no es repeteixi la situació de l’any passat en què demandants que compleixen els requisits van quedar exclosos, el CTESC recomana que es garanteixin els recursos suficients per als programes socials d’habitatges.

Conjuntura : mantenir  mesures econòmiques

El dictamen també creu que el Govern de la Generalitat faci gestions davant el govern de l’estat perquè es prorroguin les mesures que contempla al Plan Estatal de la Vivienda y Rehabilitaciónmés enllà del 31 de desembre d’enguany: i també que la Generalitat mantingui les garanties que dóna als promotors i compradors d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a persones amb dificultats de pagament de l’hipoteca durant tota la vigència del Pla de l’habitatge

En el projecte de decret s’indica que aquest nou Pla d’habitatge té en compte els nous marcs legislatius que introdueixen canvis estructurals en la política d’habitatge, els nous paràmetres de funcionament del mercat immobiliari i la nova realitat de la situació econòmica
[x]

El CTESC valora positivament que es reculli en un únic text gran part de la normativa desplegada els darrers anys en matèria d’habitatge, per tal de facilitar el seu coneixement als administrats. Així mateix valora positivament les novetats en mesures encaminades a convertir habitatges lliures nous en habitatges protegits; sistema d’ajuts; programes de rehabilitació d’edificis en àmbits especialment degradats i el programes socials d’habitatges.

            El CTESC recolza la utilització del IRSC (Índex de Renta de Suficiència de Catalunya) en comptes de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) ja que el primer va ser creat específicament per contemplar les diferències existents entre el nivell de vida de Catalunya i la resta de l’Estat.

Repercussió de l’actual situació de restricció d’hipoteques

            Atesa la situació actual de restricció del crèdit hipotecari, el CTESC considera útil la nova tipologia d’habitatge protegit de lloguer amb opció de compra. El dictamen també recomana al Govern establir acords amb les entitats financeres per tal que, per evitar l’exclusió residencial de les llars, en el cas que no puguin fer front al pagament de les quotes d’hipoteca, aquesta es pugui convertir en lloguer protegit.

Borses de mediació

El CTESC considera convenient establir un registre informàtic unificat per gestionar els diferents habitatges i cercar les condicions més adients a cada cas.

Preus i venda 

            Per altra banda, el CTESC no troba justificat l’increment de preus màxims pels habitatges amb protecció oficial de preu concertat i demana que es mantinguin els preus establerts a l’actualització de Pla anterior (2204-2007).

Entre altres consideracions particularitzades sobre cada punt del contingut del Pla, el CTESC considera que cal afegir com a circumstància per poder vendre l’habitatge amb protecció oficial qualificat amb destinació a la venda, en els primers deu anys, a més de les indicades al projecte de llei, la mobilitat laboral.

Garantir els recursos

            Per tal que no es repeteixi la situació de l’any passat en què demandants que compleixen els requisits van quedar exclosos, el CTESC recomana que es garanteixin els recursos suficients per als programes socials d’habitatges.

Conjuntura : mantenir  mesures econòmiques

El dictamen també creu que el Govern de la Generalitat faci gestions davant el govern de l’estat perquè es prorroguin les mesures que contempla al Plan Estatal de la Vivienda y Rehabilitaciónmés enllà del 31 de desembre d’enguany: i també que la Generalitat mantingui les garanties que dóna als promotors i compradors d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a persones amb dificultats de pagament de l’hipoteca durant tota la vigència del Pla de l’habitatge

El projecte crea aquest òrgan específic de coordinació institucional, impuls, seguiment, control i avaluació de les actuacions en l’abordatge de la violència masclista
[x]

El Ple del CTESC ha aprovat avui per unanimitat un dictamen sobre el Projecte de decret de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.

            Al dictamen el CTESC valora positivament la creació d’aquest òrgan de coordinació institucional i departicipació ciutadana que és un pas en el desenvolupament de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista. També  considera oportú l’adscripció d’aquesta Comissió a l’Institut Català de les Dones.

El dictamen recomana que es reflecteixi en l’informe econòmic l’ increment pressupostari que es derivarà de les despeses generades per aquesta Comissió.

Pel que fa als membres de la nova Comissió, el CTESC considera que l’elevat nombre podria dificultar l’eficiència de les seves funcions i, en tot cas, que en relació amb altres col.lectius, els moviments socials de dones són poc representats.

            En relació a la participació d’organitzacions sindicals i empresarials a la Comissió, el CTESC considera necessari aclarir que tenen dret a formar part una persona per cadascuna de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

A més considera que aquests membres de les organitzacions sindicals i empresarials han de ser designats per les seves respectives organitzacions, en l’exercici de la seva autonomia, i no pel CTESC com s’indica al Projecte. Considera, també, que les organitzacions sindicals representatives als àmbits de Salut i Ensenyament no haurien de formar part de la Comissió atès que ja estan representades suficientment per les organitzacions sindicals més representatives.

El CTESC recomana que la Comissió es doti d’un Reglament intern de funcionament on es regulin, entre d’altres qüestions, els criteris per poder formar part dels grups de treball i la composició dels mateixos.

Mitjançant aquest Avantprojecte de llei es modifica la normativa vigent. D’una banda es concreten els requeriments de custòdia i conservació de la història clínica i, de l’altra, es redueixen els terminis de conservació d’aquesta història clínica.
[x]

El dictamen del CTESC considera que el canvi de requisits per a la destrucció de la història clínica pot comportar certs problemes. Passar del requisit de 20 anys de la mort del pacient a 15 anys de la data de l’últim procés assistencial, suposa no tenir garanties de que el pacient no s’ha visitat per manca de patologia i es podria donar el cas de que aquesta circumstància fos així simplement, per exemple, degut a un canvi de domicili temporal durant aquests 15 anys. Per això el CTESC considera que “s’hauria de valorar el desenvolupament de mecanismes de seguretat addicionals abans de la destrucció sistemàtica de la història clínica en arribar als 15 anys de l’últim moviment. “

            Tot i això, el Consell valora la importància del present Avantprojecte de llei, sobretot, per la intenció de solucionar el problema de disponibilitat d’espais i organització que suposa als centres sanitaris la conservació d’històries clíniques. D’altra banda també considera important que aquest Avantprojecte deixi clarament delimitada la responsabilitat de la custodia d’aquestes històries clíniques.

A les seves observacions, el CTESC considera que no cal ubicar les històries clíniques a les mateixes instal.lacions dels centres sanitaris com indica la redacció de l’Avantprojecte.El Consell veu “preceptiu que la Història Clínica estigui a disposició dels professionals sempre que aquests la necessitin, independentment de la seva ubicació física, ja sigui en format paper o en xarxa.” La tendència, des de fa anys ha estat el traslladar els arxius fora dels centres hospitalaris, precisament per deslliurar espais als propis centres, que és un dels objectius de la norma, tal com es justifica a la “memòria de l’Avantprojecte de llei”. “Si es manté aquesta obligació, automàticament quedaran fora de norma una majoria de centres públics i concertats.”, assenyala el CTESC.

El dictamen del CTESC, aprovat avui, considera imprescindible fer una consulta a la Comissió Jurídica Assessora per tal d’establir si la facultat per determinar la representativitat de les associacions de les persones autònomes s’ha de fet per reglament o bé per llei aprovada pel Parlament.
[x]

El dictamen del CTESC, aprovat avui, considera imprescindible fer una consulta a la Comissió Jurídica Assessora per tal d’establir si la facultat per determinar la representativitat de les associacions de les persones autònomes s’ha de fet per reglament o bé per llei aprovada pel Parlament.

            Així mateix , el CTESC considera que el decret que dictamina- tot i constatant la capacitat plena de la Generalitat per desenvolupar la Llei de l’Estatut del Treball Autònom- hauria de promulgar-se una vegada conegut el contingut del decret estatal en desenvolupament de la Llei, que actualment negocien totes les parts interessades, per tal de “no incórrer en possibles contradiccions que podrien obligar a modificacions”.

            Considerant que Catalunya és la comunitat amb un nombre més gran de treballadors/es autònoms, el dictamen recomana que el Consell del Treball Autònom tingui com a una de les seves funcions l’emissió del seu parer, amb caràcter facultatiu, sobre el disseny de les polítiques públiques de caràcter autonòmic en matèria de treball autònom. De fet, la LETA faculta al Consejo de Trabajo Autónomo estatal per a aquesta funció.

            Pel que fa a la composició del Consell del Treball Autònom, el dictamen proposa 4 membres en representació de l’Administració de la Generalitat; 4 en representació de les organitzacions sindicals més representatives; 4 de les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya i 6 en representació de les associacions, federacions, confederacions o unions d’associacions de treballadors i treballadores autònoms de caràcter intersectorial, ordenades en funció de la seva major representativitat i garantint que no hi haurà més d’un membre per organització.

            Atès que el text dictaminat no concreta què s’entén per “caràcter intersectorial”, el dictamen considera que han d’englobar com a mínim tres sectors de primer nivell establerts en la CNAE.

            En relació al llistat de persones físiques afiliades a les organitzacions que puguin ser representatives de treball autònom i que la Generalitat demana a diversos articles del text, el CTESC considera inacceptable demanar aquestes llistes per què “és un atemptat contra la llibertat d’associació i creu que existeixen altres barems per poder comprovar el volum de les persones afiliades”. També va en contra de la Llei de Protecció de Dades de caràcter personal i per això recomana “que es demanin declaracions responsables signades per les direccions  de les associacions amb mecanismes alternatius de verificació”.

            En altres apartats el dictamen del CTESC es referix al reconeixement d’organismes ja existents per solució extrajudicial de conflictes, terminis dels nomenaments i convocatòria de les reunions.

El dictamen compta amb vot particular de CCOO on es manifesta a favor de la tramitació del Decret de la Generalitat independentment del procés en que es trobi i el contingut que tingui el decret estatal. També considera que cal mantenir el text del Decret pel que fa a la composició del Consell del Treball Autònom. Així mateix veu acceptable el text del decret tal com està, en el sentit de determinar cada quatre anys el seu reconeixement en base a la documentació que aporti.

El dictamen també compta amb vot particular de Pimec per considerar que no cal esperar la normativa que desenvolupa la LETA a nivell estatal per desenvolupar una pròpia a Catalunya. També defensa respectar el text del Decret pel que fa a la possibilitat de les associacions de concertar acords d’interès professional per a persones treballadores autònomes econòmicament dependents afiliats. Així mateix considera adequada la composició del Consell de Treball Autònom contemplada al Decret.

Unió de Pagesos, per la seva banda, ha presentat un vot particular relatiu al dret d’escollir lliurament els seus representants per part de les associacions. 

  

A la Jornada, inaugurada pel president de la Generalitat ,José Montilla, els ponents han coincidit en l’oportunitat d’aprofitar la crisi per dissenyar un canvi del model econòmic basat en construcció i turisme, creat a la dècada dels 60, i que “no hem sabut diversificar”.
[x]

En opinió de Antoni Serra Ramoneda, convindrà també canviar el ritme de creixement i el sistema de vida que hem conegut les últimes dècades, a més de diversificar el sistema econòmic, per no dependre, en grau tan fort, de les dues activitats.

Punts crítics

Sobre Infraestructures, Germà Bel ha assenyalat que cal fer-les “considerant la seva aportació a la productivitat i la seva rendibilitat”, enlloc de considerar-les merament  com a creadores de llocs de treball. Així mateix ha apostat per un acord social i polític sobre quin és el nivell de cost que es vol assumir en aquest tema i com ho paguem Entre els exemples, considera que el “corredor mediterrani” per a mercaderies és més rendible si es fa seguint el traçat de la costa que a través del Pirineu aragonès.

            Per la seva banda, el catedràtic Francesc Solé Parellada ha assenyalat que el Pla i objectius per a la Recerca i Innovació ja estan fets i són coneguts, però cal ara aplicar recursos i canviar les estructures existents per tal que funcioni. També ha destacat el mèrit del que tenim perquè s'hi ha arribat on som sense recursos i en base a molt voluntarisme dels universitaris i científics que s'han dedicat , els resultats dels quals es veuran mig termini.

            Ramón Folch, qui ha tractat sobre Energia, ha destacat la gran dependència que encara hi ha de les energies fòssils, recursos que tenen una clara limitació temporal. Així considera que cal utilitzar totes les fonts energètiques, - no només les que s’aprofiten actualment -, en funció de la seva eficiència. A tall d'exemple ha assenyalat que l'energia fotovoltaica no és la millor per generar electricitat i, per tant, cal fer ús d’una altra més eficient. Des del punt de vista de la demanda ha indicat que caldrà satisfer la qualitat de vida estalviant energia, la qual cosa implica també aplicar eficiència als productes. Com exemple, amb innovació al sector de la construcció es pot rebaixar el consum energètic d'un habitatge dels 160 w per metre cúbic actual, fins als 50-60 w amb els nous sistemes.

Les accions de les administracions

             A la seva intervenció, el secretari d'Economia de la Generalitat, Andreu Morillas, qui ha explicat les mesures adoptades per fer front a la crisi indicant que en conjunt l'economia mundial ha aconseguit, com a mínim, entrar en recessió enlloc de depressió i evitar un colapse financer internacional. Ha criticat, però, la manca de coordinació entre els diferents països europeus en la implementació de les polítiques de rescat comunitàries. Al seu parer, i en el cas de Catalunya, la recuperació vindrà per dos factors: d'una banda per la vitalització del sector exterior i, de l'altra, per la recuperació de la confiança que permeti recuperar també el consum. Pel que fa a la recuperació ha indicat que les mesures que cal dur a terme són les contingudes a l'Acord Estratègic signat pels agents socials, i que suposen reconduir el model econòmic cap al que s'anomena una “economia verda”, amb productes adaptats i basats en la sostenibilitat.

            Martí Carnicer, secretari general d'Economia i Finances ha assenyalat que els pressupostos de la Generalitat, pel que fa als ingressos,  es troben limitats per la caiguda de la recaptació d'impostos però una part de la qual podrà ser compensada pel nou model de finançament autonòmic. Per la banda de la despesa, les despeses es redueixen a les essencials  i es respecten dos línies matrius que són el manteniment de la inversió -Catalunya destina el 6% del PIB a la inversió per al manteniment de l'activitat sumant les de l'Estat, generalitat i ens locals- i també la despesa social per respondre a les necessitats dels sector amb més dificultats.

Creació d’ocupació

            El catedràtic Josep Oliver, sobre el paper de la Indústria dins del mercat de treball, ha indicat que aquest sector manufacturer “ja ha fet tot el que podia fer per a la creació d'ocupació” i ara pot aspirar a mantenir l’ existent i, en tot cas, recuperar els 150.000 llocs de treball perduts a l’últim període. La màxima expansió del sector va ser l'any 1977, amb el 43% de l'ocupació total, que va anar caient fins el 1995 en què va esclatar la gran era de l’ocupació industrial fins el 2001 al donar-se les condicions de devaluació de moneda, acostament als criteris de Maastricht, baixos tipus d'interès i de costos financers i contenció de preus i salaris fruit d'acords socials. A partir del 2001, no es van donar aquestes condicions i l'entrada de ple en la globalització econòmica va desviar la inversió exterior cap a altres indrets. Ara la Indústria pot fer aportacions en termes de tecnologia, valor afegit i d’altres, però difícilment en creació d’ocupació.

            D’altra banda, el catedràtic Martí Parellada ha destacat la bona posició de Catalunya pel que fa a Biotecnologia i Tecnologies d'Informació i Comunicació -i menys pel que fa a energies renovables -, en termes de creació d’ocupació per part de nous sectors d’activitat..Considera que hi ha prous instruments “que potser podrien ser menys i més potents” per fomentar l’ocupació en aquest sectors si bé manca coordinació interdepartamental a l’Administració. Aquestes noves activitats impliquen en tot cas, alta tecnologia, elevada qualificació de la ma d'obra, ser actius als mercats globals i aplicar molta R+D. Per a Martí Parellada,  no cal substituir el mercat sinó posar els instruments per tal que la economia es desenvolupi de la manera que volem.

            El conseller d'Economia Antoni Castells, ha tancat la Jornada destacant que ja s'ha tocat fons en la crisi econòmica i que els acords entre els agents socials, que són els que conformen el CTESC, són instruments que faciliten aplicar les mesures per fer canvis estructurals. Considera que el nucli essencial del que es necessita per recuperar la competitivitat a Catalunya és compartit per treballadors i empresaris i el contingut de l'Acord Estratègic és el full de ruta a seguir.

El Reglament exposa el règim aplicable als operadors de la inspecció en matèria de seguretat industrial i tots els agents que formen part del sistema de gestió de seguretat industrial sotmesos a autorització o inscripció administrativa. Afecta, per tant, a les estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles; tallers de reparació d’automòbils; entitats d’avaluació de riscos industrials i de conformitat de productes industrials; i professionals i empreses d’instal•lació,manteniment i reparació d’instal•lacions i productes industrials
[x]

El Dictamen del CTESC fa recomanacions respecte als tràmits administratius pel compliment del Reglament assenyalant que “cal crear un mecanisme per evitar duplicacions de les potencials inspeccions o revisions d’instal·lacions industrials afectades per més d’un reglament tècnic de seguretat industrial.”

I també, que s’hauria d’establir un termini de tres mesos per a la signatura del protocol, que preveu el Reglament, entre l’Agencia Catalana de Seguretat Industrial i l’Oficina de Gestió Empresarial destinat a simplificar tràmits i gestions a empreses i professionals. Indica, a més, que en aquest protocol s’hauria d’incloure als gremis i associacions professionals.

 El Dictamen també recomana assegurar la competència dels professionals que operaran en aquesta matèria. Així, entén que:

• Cal definir el grau de competència del tècnic que emetrà els certificats que autoritzin l’obertura de nous establiments industrials.
• Cal definir el “nombre mínim” de personal qualificat que han de tenir els operadors de la inspecció en matèria de seguretat industrial, atès que el decret obliga a aquest nombre mínim sense especificar quin és. I només s’ha de considerar personal de l’empresa les persones contractades directament per aquesta i d’alta a la Seguretat Social.
• Considera que l’acreditació de competència professional del personal inspector hauria de tenir en compte l’ Institut Català de Qualificacions Professionals
• S’ha d’establir un termini per aprovar l’esquema de certificació aplicable al personal inspector dels operadors (aquest esquema ha de determinar els nivells de competència necessaris per a les diferents tipologies d’inspectors, perfils de competència exigibles, procediments d’avaluació, formació continuada necessària pel manteniment de la certificació i experiència mínima exigible)
• Atès que els centres de formació actualment competents per impartir els cursos de preparació per a l’obtenció dels “carnets professionals” perdran la competència en el termini d’un any, el CTESC recomana indicar què necessitaran per continuar operant transcorregut aquest any

Per altra banda, el CTESC considera que s’hauria de preveure la comunicació de les auditories internes de les operadores d’inspecció de la seguretat industrial als representants dels treballadors.

També, que  cal establir el termini màxim per fer el desplegament territorial total dels organismes de control que preveu el Reglament.

El CTESC organitzarà una Jornada sobre la situació econòmica que estem travessant i que ens impeleix a canviar algunes de les bases sobre les quals s’ha fonamentat el nostre teixit econòmic
[x]

El CTESC organitzarà una Jornada sobre la situació econòmica que estem travessant i que ens impeleix a canviar algunes de les bases sobre les quals s’ha fonamentat el nostre teixit econòmic.

           

El catedràtic Antoni Serra Ramoneda intervindrà sobre la “Diagnosi i causes de la situació actual”.

 

En un segon bloc sobre “Orientació de canvis en sectors estratègics” intervindranGermà Bel, sobre la Orientació dels canvis en Infraestructures i Productivitat; Alfons Cornella, director d’Infonomia, sobre Educació, Formació, Innovació i Recerca; i el doctor en biologia Ramon Folch, sobre canvis en Sostenibilitat i Energia.

 

La tercera part tractarà la pregunta “Què s’ha fet fins ara?”, a càrrec de Martí Carnicer, secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat.

 

L’última part es dedicarà a “On crear ocupació?” Amb el catedràtic Josep Oliver sobre Indústria amb futur o futur de la indústria/ agroindustria;  el catedràtic d’Economia Guillem Lopez Casanovas sobre Serveis a les persones i les empreses; i el catedràtic de la UBMartí Parellada sobre Nous sectors: energies alternatives, biomedicina, TIC, Informació i comunicació.

 

Inauguraran la Jornada el president de la Generalitat, José Montilla i el president del CTESC Josep Maria Rañé. La cloenda anirà a càrrec del conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells.

 

La Jornada vol construir el màxim consens possible al voltant del canvis a curt i llarg termini, premissa imprescindible per esvair les resistències, donar un sentit útil a l'esforç intel·ligent i generar l'esperança i la il·lusió al seu voltant. Per afavorir-ho el CTESC vol reflexionar, col·lectivament i de forma oberta, no solament sobre quines són les raons que ens han dut fins aquí, sinó també sobre la nostra situació i posició en relació a factors estratègics per sortir-ne, el que s'ha fet i cap on podem avançar.
            La Jornada tindrà lloc a l’Hotel Barceló Sants (Pl. Països Catalans,s/n. Estació de Sants) .

El CTESC demana participació més equilibrada tant de l’Administració com dels agents socials, i la incorporació de l’agroturisme al Consell General
[x]

El Ple del Consell ha aprovat avui el Dictamen sobre el Projecte de Decret que aprova els Estatuts de l’Agència Catalana de Turisme.

El dictamen considera que l’Agència Catalana de Turisme és un bon instrument per la promoció de Catalunya com a destinació turística de referència. Malgrat això, creu que aquest objectiu serà difícil d’aconseguir si no es compta amb la participació equilibrada de tots els organismes, interessats en el sector. Així, es reclama la presència  dels agents socials més representatius al Consell de Direcció.

Segons el decret, formen part del Consell de Direcció dues persones en representació del territori de Barcelona  i només hi ha una representació pel Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, una pel Patronat de Turisme de Tarragona i una pel Patronat de Turisme de Lleida. Per això el CTESC demana que la composició del Consell de Direcció sigui equilibrada en la representació i la defensa de tot el territori català.

Per altra banda, el CTESC considera necessari diferenciar els establiments de turisme rural en “establiments d’agroturisme” (on a més d’allotjar-se es coneixen les feines agràries i pecuàries) i “allotjaments rurals”. Per aquest motiu, el CTESC recomana la designació d’un representant del sector empresarial de l’agroturisme al Consell General de Participació de la nova Agència Catalana de Turisme.

Pel que fa a la composició, el dictamen reclama la definició terminològica apropiada per determinar la participació: agents socials són els sindicats i les patronals. Cambres de comerç, universitats o bé organitzacions de consumidors, que no poden ser incloses per definició en l’apartat d’agents socials, han de ser considerades com “altres entitats”  

Pimec ha presentat un vot particular en el que mostra el seu desacord en què la participació privada en aquesta entitat de dret públic es faci mitjançant una aportació econòmica. També considera que la fórmula que ofereix el Decret no garanteix el principi d’igualtat de condicions en l’accés als òrgans de decisió de l’Agència. Demana que es faci una reformulació de la norma per propiciar la participació de les pimes turístiques catalanes en aquest organisme. Diversos membres del Grup tercer han manifestat la seva adhesió.

El CTESC no considera garantida la participació de la societat civil al Sistema de Serveis Socials, tot i que aquest és l’objectiu de la nova normativa
[x]

·         Dictamen sobre participació i coordinació del Sistema Català de Serveis Socials

 

El projecte de Decret crea el Consell general de Serveis socials com a òrgan superior de participació al sistema i també crea, com a òrgans de coordinació, el Consell de Coordinació de Benestar Social i el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials

 

El CTESC considera que tant en el Ple com en la Comissió Funcional del nou Consell General de Serveis Socials no queda garantida la participació dels agents socials atesa la manca d’equilibri entre aquests i la representació de l’Administració Pública.Així, “l’elevat nombre de persones en representació de l’Administració Autonòmica als òrgans previstos en aquest Projecte de decret desvirtua el caràcter de fòrum de participació de la societat civil”.

 

El dictamentambé considera “inadequada, inoportuna i totalment injustificada” la referència específica de la representació de les empreses d’iniciativa social que es pretén incloure, ja que la condició d’organització empresarial més representativa ja garanteix la defensa dels interessos de les empreses d’iniciativa social.

 

També recomana més concreció sobre el mecanismes d’informació per tal que aquesta sigui transparent, periòdica i puntual per facilitar la pressa d’acords. També la determinació de quòrums necessaris i de la periodicitat mínima de convocatòria de reunions “per evitar la discrecionalitat en la seva convocatòria”.

 

 

·         Dictamen sobre el projecte de decret que aprova el Reglament de resolució extrajudicial de conflictes del Consell Superior de Cooperació

 

El projecte unifica els procediments de resolució extrajudicial de conflictes per cooperatives en una sola norma

 

El CTESC proposa afegir el principi de confidencialitat, com un dels principis rectors dels procediments de mediació, conciliació i arbitratge.

 

Així mateix considera que per tal de garantir la protecció dels interessos de les parts, l’eficàcia jurídica de la mediació hauria de ser la mateixa que la de la conciliació

 

------------------------------------------

 

Per altra banda, la Comissió Executiva ha aprovat els dictàmens favorables del CTESC sobre els Textos refosos de la Llei reguladora de Residus i de la Llei de Carreteres, considerant “que la refosa, regularització, aclariment i l’harmonització s’han realitzat amb correcció, sense que, amb caràcter general, les modificacions realitzades en el text suposin canvis de transcendència.”

 

L’Informe del CTESC, a sol.licitud del Departament d’Economia i Finances, considera que aquesta Carta vol reflectir les prestacions que l’Agència Tributària de Catalunya posa a disposició dels contribuents i també, l’assoliment d’uns compromisos de qualitat. Tot i ser una Carta, un cop aprovada per Resolució el CTESC demana, no obstant, , més concreció en els compromisos i la incorporació d’indicadors per verificar el grau de compliment dels compromisos.
[x]

L’Informe del CTESC, a sol.licitud del Departament d’Economia i Finances, considera que aquesta Carta vol reflectir les prestacions que l’Agència Tributària de Catalunya posa a disposició dels contribuents i també,  l’assoliment d’uns compromisos de qualitat. Tot i ser una Carta, un cop aprovada per Resolució el CTESC demana, no obstant, ,  més concreció en els compromisos i la incorporació d’indicadors per verificar el grau de compliment dels compromisos.

 

Entre d’altres  concrecions recomana establir:

 

Ø Per quines vies es pot realitzar sol.licitud d’informació o consulta tributària;         

Ø Afavorir el sistema telemàtic sense cost pel contribuent;

Ø Com es poden formular queixes i a qui adreçar-les fins que no estigui funcionant l’Oficina del contribuent;

Ø Temps màxims de resposta per part de l’Administració;

Ø Informació estadística dels tributs gestionats per l’Agència;

Ø Funcionament de la finestreta única;

Ø Horaris de Registre general, i també

Ø Termini màxim en la tramitació i emissió dels certificats d’usuari per a tràmits telemàtics.

EL CTESC APROVA DICTÀMENS SOBRE MEDIACIÓ I ARBITRATGE ALS CONTRACTES DE CONREU I CONTRACTES D’INTEGRACIÓ PECUARIS I SOBRE MÀQUINES RECREATIVES I D’ATZAR
[x]

Dictamen sobre regulació de la Junta d’Arbitratge i Mediació dels contractes de conreu i dels contractes d’integració

25/05/2009.- Aprovat avui per majoria considera que cal incloure, malgrat pugui semblar redundant, el principi de confidencialitat que obliga a les parts, als àrbitres i a les institucions arbitrals.

Atès que ambdós tipus de contractes poden afectar a persones treballadores per compte aliena i també a empresaris i empresàries del sector, el CTESC considera que les organitzacions sindicals i empresarials més representatives haurien de formar part de la Junta en qualitat de vocals. Afegeix que per dur a terme un bon procediment d’arbitratge o mediació és necessària la participació de tots els agents afectats.

El dictamen compta amb vot particular de la Unió de Pagesos sobre la incorporació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives

Dictamen sobre modificació del reglament de màquines recreatives i d’atzar

El projecte de Decret determina que cal incorporar rètols informatius sobre la possibilitat d’addició al joc i la prohibició d’ús per part de menors de 18 anys al tipus B. També, estableix que les imatges, símbols, missatges i animacions que apareixen a les màquines no han de ser discriminatòries per raó de sexe ni han de contenir cap forma de representació de violència masclista 

         En primer lloc, el dictamen del CTESC sobre el projecte de decret valora l’ús informat d’aquestes màquines atès que poden produir addicció en alguns casos.

Així mateix, el CTESC valora que aquesta norma hagi estat concebuda i testada per complir el decret adreçat a  no incrementar la burocràcia administrativa.  També considera positiu el fet d’utilitzar criteris que promoguin la igualtat efectiva d’homes i dones i la no discriminació en el disseny de les màquines.

Recomana l’elaboració d’una guia d’usuari per identificar fàcilment tots els condicionats existents en la fertilització agrària Estima convenient nous ajuts específics per adquirir maquinària d’aplicació de purins, ampliar capacitat d’emmagatzematge i implantar altres sistemes de tractament
[x]

El projecte de decret també regula la gestió de les dejeccions ramaderes. Així, el dictamen, aprovat avui per majoria al CTESC, valora positivament el fet que el decret integri en una sola norma ambdues qüestions per tal d’augmentar l’efectivitat i compliment de la legislació.

Així mateix estima positiu la major protecció d4ls punts d’aigua potable tot limitant les distàncies d’aplicació dels fertilitzants i també la inclusió de la formació del personal aplicador de fertilitzants i la referència a la normativa de prevenció de riscos laborals.

En tot cas, el CTESC expressa preocupació per com l’aplicació de les mesures del decret pot afectar econòmicament el món agrari i, especialment, el sector ramader per la qual cosa reitera la necessitat d’establir nous ajuts per a adquirir maquinària d’aplicació de purins, ampliacions de capacitat d’emmagatzematge i implantació d’altres sistemes de tractament.

Recomana, atesa la complexitat de la normativa, la simplificació de tots els aspectes en què sigui possible fer-ho i, a més, l’elaboració d’una guia d’usuari per identificar fàcilment tots el condicionants existents en la fertilització agrària i en les explotacions ramaderes.

També recomana fer les gestions necessàries per incorporar als plans de gestió de dejeccions ramaderes, parcel.les agrícoles de les comunitats autònomes limítrofes.

A les observacions sobre l’articulat, el dictamen recomana precisions sobre la gestió pràctica i administrativa de les dejeccions ramaderes així com la fertilització, amb tot tipus de fertilitzant i a tot el territori de Catalunya  

El dictamen compta amb vot particular de CCOO que, tot i donar suport al dictamen, fixa una posició diferenciada sobre tres punts:L’establiment de requisits per a la implantació de noves explotacions ramaderes i l’ampliació de les existents; L’establiment de distancies màximes entre les explotacions ramaderes i la base agrícola necessària per a l’aplicació dels purins; i La necessitat de mantenir la revisió del pla de gestió de purins en tots els supòsits de canvis previstos en el decret .  

El dictamen considera massa llarg el termini d’un any per dictar una resolució de desemparament , i també el període màxim de sis mesos per fer l’estudi de la problemàtica de l’ infant i la proposta de mesura protectora
[x]

·         El dictamen considera massa llarg el termini d’un any per dictar una resolució de desemparament , i també el període màxim de sis mesos per fer l’estudi de la problemàtica de l’ infant i la proposta de mesura protectora

·         El CTESC vol que la llei doni major rellevància als processos de mediació

·         Proposa incloure a l’apartat “menors i publicitat” evitar aquella publicitat que promociona productes que sublimen patrons físics determinats amb efectes negatius sobre la població adolescent

·         Cal tenir cura amb les dades personals proporcionades especialment quan són víctimes d’homicidi o assassinat

·         Cal incloure el dret al treball a partir dels 16 anys, entre els drets civils i polítics

27.04.2009.- El dictamen del CTESC considera oportunes les mesures d’aquest Avantprojecte de llei encaminades a combatre el maltractament infantil i a mantenir, sempre que sigui possible, l’ infant o adolescent en el nucli familiar, separant la persona maltractadora

Atès que l’Avantprojecte de llei permet a les entitats d’iniciativa privada i especialment a les entitats d’iniciativa social de l’àmbit del tercer sector social promoure els recursos i serveis, destinats a la protecció de la infància i adolescència, i que el CTESC considera que l’administració pública és qui té la responsabilitat de planificar i promoure aquests equipaments i serveis, el dictamen assenyala que el procediment per donar la gestió de recursos i equipament ha de ser el concurs públic i no els acords o convenis.

Així mateix, el dictamen creu necessària la creació d’un Registre d’homologació d’entitats d’iniciativa privada que gestionen els recursos o serveis.

Com precisions, el CTESC considera que cal especificar les qualificacions requerides i formació necessària que l’avantprojecte cita per als diversos professionals dedicats a aquestes tasques. També, que cal adequar el llenguatge al grau de maduresa dels menors que prenguin part en un procés judicial o administratiu. Pel que fa al capítol de l’Avantprojecte que es refereix als drets i llibertats civils i polítics el dictamen proposa fer esment al dret del treball dels majors de 16 anys.

Per altra banda, en aquestes qüestions d’infància i adolescència, el CTESC considera que cal donar major rellevància als processos de mediació.

A les observacions concretes a l’articulat, entre d’altres, el CTESC considera que el termini màxim d’un any per dictar una resolució de desemparament és massa llarg.

També, tenir en compte, a l’apartat sobre publicitat i menors, “la proliferació de publicitats de productes alimentaris i de bellesa que sublimen estereotips de patrons físics determinats i produeixen efectes psicològics negatius en la població adolescent”.

Pel que fa a la privacitat, el CTESC considera que no només ha de limitar-se a la difusió de nom, imatge o dades que permetin la identificació sinó també minimitzar la informació personal que afecti al menor com també establir uns límits de privats en relació a les dades proporcionades en infants i adolescents víctimes d’homicidi o assassinat.

En referència als joves extutelats, el CTESC recomana garantir el suport als qui vulguin cursar estudis superiors, un grau formatiu que no es contempla a l’avantprojecte.

Anàlisi comparativa d’activitat dels CES de les Comunitats autònomes i d’Espanya en el període 2002-2008
[x]

 Catalunya és la comunitat autònoma on el seu CES ha emès més dictàmens durant l’any 2008, en una progressió creixent i sostinguda  des del 2005.

Els CES, òrgans assessors dels respectius governs autonòmics i del govern central, emeten dictàmens sobre els avantprojectes de llei i de decret dels governs. Els dictàmens, que cerquen l’opinió dels agents (sindicats i patronals ) i l’economia social sobre la normativa abans de la seva aprovació,  són preceptius i no vinculants. L’opinió dels CES orienta els governs sobre el grau d’acceptació social que pot tenir la seva normativa.

El CTESC català, del qual són membres els sindicats CCOO i UGT; les patronals Foment del Treball i Pimec; l’economia social representada per la Confederació catalana de Cooperatives i la Fesalc, així com els sectors agrícola i pesquer i sis experts en temes laborals, econòmics i socials,  va emetre el 2008 , 33 dictàmens, seguit dels 22 de les Illes Balears. Des de l’any 2005, el CTESC és el Consell que més dictàmens ha consensuat entre els seus membres.

Atesa la importància del fet immigratori, el CTESC organitza aquesta jornada amb l’objectiu d’analitzar i avaluar algunes de les dimensions que poden determinar la contribució de la immigració al desenvolupament econòmic del nostre país, i extreure conclusions que puguin orientar una millor formulació i adequació de les polítiques públiques, especialment en el context actual de crisi econòmica
[x]

El programa d’integració d’immigrants de la Fundació Pagesos Solidaris, que acaba de rebre el Premio Empresa y Sociedad, és una de les dues “bones pràctiques” que es presentaran a la Jornada “Immigració: gestió actual i perspectives de futur” que organitza demà el CTESC.

Atesa la importància del fet immigratori, el CTESC organitza aquesta jornada amb l’objectiu d’analitzar i avaluar algunes de les dimensions que podendeterminar la contribució de la immigració al desenvolupament econòmic del nostre país, i extreure conclusions que puguin orientar una millor formulació i adequació de les polítiques públiques, especialment en el context actual de crisi econòmica

La jornada s’estructura en dos grans panels:

Matí: Les polítiques d’immigració i el mercat de treball en el context econòmic actual

Les ponències del primer panel (matí de 9 a 13.30h) aborden l’anàlisi de les polítiques d’immigració i el mercat de treball en el context econòmic actual. Intervindran el catedràtic Eduardo Rojo Torrecillas i Montserrat Solé de la secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social. Moderarà la presidenta d’AMIC i secretària de polítiques d’igualtat de la UGT, Raquel Gil.

Sobre la gestió dels fluxos migratoris i el mercat de treball intervindrà Mirei Ràfols directora de la xarxa ocupacional del SOC i moderarà el debat Javier Ibars, de Foment del Treball. L’explicació de les bones pràctiques serà moderada per Ghassan Saliba, de CCOO

Tarda: La immigració i l’educació

Les ponències del segon panel (tarda de 15.00 a 17.30 hores)se circumscriuen a l’àmbit de la immigració i l’educació. Intervindran Sergi Lopez, alt inspector de la Delegació del Govern; Joan Miquel Regué, cap del servei d’escolarització i registre de títols del Departament d’Educació i moderarà el catedràtic d’Economia aplicada, Jorge Calero. Sobre la immigració i els serveis públics d’educació intervindran el catedràtic d’Educació comparada Ferran Ferrer, el director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez i Francesc Colomé, secretari de polítiques educatives del departament d’Educació.

Lloc: Gran Hotel Havana (Gran Via 647, cantonada Bruc. Barcelona)

Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, signarà conjuntament amb la resta de presidents de CES de l'Euroregió, una Declaració conjunta dels Consells Econòmics i Social de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per a la creació de la Xarxa de Consells Econòmics i Socials de l’Euroregió.
[x]

Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, signarà conjuntament amb la resta de presidents de CES de l'Euroregió, una Declaració conjunta dels Consells Econòmics i Social de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per a la creació de la Xarxa de Consells Econòmics i Socials de l’Euroregió.

La signatura tindrà lloc aquesta tarda a la Capella del Consolat de Mar de Palma de Mallorca

El president del CTESC ha inaugurat la Jornada sobre gestió de la immigració a la situació econòmica actual i perspectives de futur
[x]

El president del CTESC ha inaugurat la Jornada sobre gestió de la immigració a la situació econòmica actual i perspectives de futur al·ludint a la voluntat de permanència que té la immigració arribada al nostre país. Així ha expressat l’ oportunitat de cel·lebrar aquesta Jornada com a “element de reflexió sobre les línies desitjables per a la gestió dels fluxos migratoris”, del sistema de formació i la desitjable celeritat en la homologació de títols professionals dels immigrants per tal d’evitar la infrautilització de coneixement i talent en aquest moments de crisi i en el canvi de model econòmic a assolir.

Sobre la voluntat de permanència també han tractat altres ponents del món acadèmic, l’administració i entitats de representació d’immigrants que citen les xifres d’escàs ressò dels plans de retorn, atès que, per una banda consideren aquest tràmit massa llarg i, per una altra, pensen que els qui ara tornen als seus països “amb bitllet només d’anada”, ho fan a causa de la situació econòmica al nostre país però amb voluntat de tornar “quan surti una oportunitat o quan les coses millorin”.

A la Jornada, els representants de les administracions han destacat que els incentius per crear i ocupar llocs de treball s’apliquen per a tota la població sense distinció de procedència per la qual cosa les polítiques són integradores i recolzen el progrés social, si bé pot ser més elevat el nombre d’immigrants que d’autòctons que s’acullen a determinats programes, per les seves circumstàncies personals i perfils professionals en determinats casos.

La modificació i adequació de la normativa sobre immigració, així com les noves competències que assumeix la Generalitat de Catalunya han estat exposades per representants del món acadèmic i laboral. El catedràtic Rojo Torrecilla ha assenyalat que les modificacions han de conjugar els conceptes “treball, integració i seguretat” en l’ordre que es consideri més oportú, però sense oblidar cap d’elles. També s’han exposat experiències de bones pràctiques com l’escorxador de Girona i la Fundació Pagesos Solidaris Premio Empresa y Sociedad, en la modalitat de programes per a la integració dels immigrants.   de la Unió de Pagesos que recentment ha rebut el

Anàlisi de conjunt de les mesures adoptades pels Estats de la UE per encarar la crisi econòmica i resultats
[x]

Un representant tècnic del CTESC participa avui a la Conferència convocada pel Consell, Econòmic i Social de la Unió Europea amb l’objectiu de posar en comú el conjunt de mesures adoptades pels Estats contra la crisi econòmica i l’atur, així com analitzar els primers resultats obtinguts.

Intervenen a la Conferència alts representats institucionals de la Unió Europea així com dels agents socials que pertanyen al CES europeu. Les conclusions de la reunió aniran a càrrec de Joaquin Almunia, membre de la Comissió europea i del president del CES de la Unió, Mario Sepi.

 

El Ple del CTES ha aprovat avui, per majoria, un dictamen sobre la creació de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball que compta amb vots particulars de Foment del Treball i de Pimec amb l’adhesió, a aquest últim, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i de la FESALC. Així mateix ha aprovat, per unanimitat, dos dictàmens sobre Prevenció de la Contaminació Acústica i sobre l’Agència Catalana de l’Habitatge
[x]

Projecte de decret Reglament sobre Contaminació Acústica

• El Dictamen valora positivament la redacció de la norma tenint en compte la creixent preocupació i sensibilització de la societat respecte a aquest problema.
• Especialment, destaca el caràcter preventiu pel que fa als nous emissors acústics per a noves activitats que s’han ampliat i concretat en aquest reglament respecte a la Llei de la qual deriva. Aquest fet dóna més seguretat jurídica a les activitats de cara a complir amb la legislació ambiental.
• També destaca la major concreció en el sistema de mesurament dels vehicles a motor i els ciclomotors, causants d’una gran part de la contaminació acústica. Així mateix l’ impacte acústic del trànsit afecta negativament la salut dels treballadors que realitzen les seves taques a prop de vies de comunicació.
• En tot cas, el dictamen mostra la seva preocupació pel que fa als costos derivats de l’aplicació d’aquesta normativa per al departament de Medi Ambient, entitats municipals i operadors, tot i que la Memòria econòmica del Reglament estableix que no comportarà cost addicional.
• Recomana desenvolupar amb les màximes garanties per a les entitats col·laboradores de l’Administració, i el més aviat possible, els instruments necessaris per a l’aplicació d’aquest Decret i es considera que s’hauria d’establir una línia d’ajuts per reduir els costos d’adequació de les activitats existents i legalitzades.
• I pel que fa a les infraestructures de titularitat de la Generalitat, per a les quals els objectius de qualitat acústica s’han d’assolir abans del 30 de desembre de 2020, es demana l’establiment de més terminis progressius a assolir abans d’aquesta data final.  

Avantprojecte de llei de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball

Compta amb vots particulars de Foment del Treball i de Pimec amb l’adhesió, a aquest últim, de la Confederació de Cooperatives i Fesalc

• El dictamen valora adient i  necessària la iniciativa de crear aquesta Agència com a eina per compatibilitzar l’exercici efectiu per part de la Generalitat de les seves competències en funció inspectora i la necessitat d’articular la cooperació i col·laboració institucional amb l’Administració general de l’Estat i les administracions autonòmiques. També, amb la clara pretensió d’evitar disfuncions, duplicitats d’inspecció i possibles efectes d’una fractura de servei de la Inspecció de Treball i Seguretat Social
• Tot i així el dictamen considera que en la norma s’hauria d’explicitar aquest marc de col·laboració i coordinació amb el Ministeri de Treball i la resta de comunitats autònomes
• Recomana que els Informes anuals de l’Agència es trametin, amb caràcter previ, al Consell de Relacions Laborals
• Es considera que s’hauria d’explicitar amb més detall el procés concret i proves del procés de selecció que hauran de superar els tècnics habilitats per accedir a la Subinspecció de Seguretat i Salut en el treball
• En el vot particular Foment considera que el text s’hauria de limitar a desenvolupar estrictament el procés de traspàs de competències tenint en compte l’Acord Generalitat-Estat, és a dir, el traspàs de la Inspecció de Treball i mitjans i recursos corresponents. Considera que l’avantprojecte no compleix amb aquestes previsions al crear un nou cos de subinspecció
• En el seu vot particular Pimec considera que la creació d’un cos d subinspecció requeriria una modificació de la Llei 42/1997 atès que la regulació estatutària dels cossos que realitzen funció inspectora correspon a l’Estat

Avantprojecte de llei de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

• El dictamen valora positivament la creació de l’Agència perquè la integració de la gestió i execució de les polítiques públiques de l’habitatge en un mateix organisme significarà millor atenció al ciutadà i major agilitat i eficàcia en la promoció del parc públic d’habitatges i ajuts públics
• Així mateix considera que aquesta llei hauria de concretar que les places que, per la seva naturalesa, la normativa reserva al personal funcionari, no quedin cobertes per personal laboral.
• També reclama el dictamen que la contractació de bens i serveis per part de l’Agència contribueixi a la creació d’ocupació i demana, en aquest sentit, especial cura en el compliment de la LISMI a través de la contractació pública.
• Considera que s’haurien de concretar les condicions sota les quals el president de l’Agència pot delegar les seves funcions. El CTESC creu que la potestat sancionadora no hauria de ser delegable i que qualsevol delegació d’altres funcions ha de ser temporal .
• Considera, respecte al personal de l’Agència, que s’hauria de clarificar l’adscripció dels diferents tipus de personal , del que està ocupant llocs de treball a Adigsa, del personal funcionari que ocupa llocs a Medi ambient , i personal que ocuparà els nous llocs de treball

Alternància vicepresidències

El CTESC alterna anualment la prevalència de les vicepresidències primera i segona, per la qual cosa Eva Granados, de UGT passa a ocupar la vicepresidència primera i Joan Canals, de Foment del Treball, la vicepresidència segona

 

El Ple del CTESC ha aprovat avui, per unanimitat, el dictamen sobre el Projecte de decret de creació del Registre d’agents immobiliaris, es regulen els requisits de capacitació d’aquests i es determinen les modalitat i imports de les garanties i assegurances sobre l’activitat dels agents
[x]

El Dictamen valora positivament que el decret protegeixi les persones consumidores i usuàries de serveis en les operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de bens immobles i que es millori la transparència i la professionalitat del sector de mediació, d’assessorament i de gestió en transaccions immobiliàries.

En el Dictamen es posa de manifest que la capacitació professional per a l’exercici de l’activitat d’agent immobiliari s’hauria de realitzar mitjançant el sistema d’acreditació de competències i recomana que es tinguin en compte els criteris que l’ Institut Català de Qualificacions Professionals pugui desenvolupar en aquest àmbit.

El CTESC considera que, en el cas dels agents immobiliaris que ja realitzaven aquesta activitat abans de l’entrada en vigor del present Decret, és excessiu el termini d’un any per efectuar la sol·licitud d’inscripció al registre i recomana una revisió a la baixa del termini.

Pel que fa a la declaració responsable referent a l’exercici i experiència en activitats de mediació que han de presentar els qui demanen la inscripció al Registre,(recollida en l’annex 4 del projecte de decret), el CTESC considera que s’hauria de suprimir el punt referent a la declaració d’estar al corrent d’obligacions tributàries i amb la Seguretat Social –si no es reben ajuts públics- i que s’hauria d’afegir un punt que fes referència a les dades identificatives de l’assegurança que exigeix el decret i un altre punt que autoritzi l’Administració a verificar aquestes dades.

 

 

 

En el debat sobre la priorització d’àrees d’actuació on focalitzar els recursos en R+D, el CTESC considera que amb independència de l’especialització en algunes activitats d’alta tecnologia i coneixement, no es pot deixar de banda l’especialització en aquelles fases de la cadena de més intensitat en R+D+I de determinats sectors tradicionals.
[x]

En un context poc favorable per alguns dels principals motors de l’economia, com la construcció o el turisme, la necessitat d’un canvi de model econòmic es fa més peremptori que mai i aquest, necessariament, comporta apostar per la recerca i la innovació , sense deixar de banda altres factors degran importància com les infraestructures, el capital humà i el capital social.

Per tant, el nou informe del CTESC exposa la situació de ” la R+D + i (2002-2005): una anàlisi comparativa”,   i traça la prospectiva sobre les fites a assolir els pròxims anys, tant pel que fa a la inversió necessària com a la seva destinació.

L’Informe compara la situació a Catalunya amb altres tres comunitats que destaquen per ser les regions que superen Catalunya quant a despesa en R+D sobre el PIB i mostren interès ja sigui per l’elevat esforç inversor en R+D (Navarra), ser capital de l’Estat (Madrid) o pel seu abundant teixit industrial (País Basc) . També es compara amb Espanya i la Unió europea.

Entre les notes més destacades de l’Informe:

A)   Pel que fa a la inversió:

L’administració catalana ha fet un esforç per incrementar  la seva despesa en R+D+i sobretot d’ençà del 2005.

Del 2002 al 2007, la Generalitat ha multiplicat per 5,2 la seva inversió; Madrid per 1,6, Navarra l’ha multiplicada per 3,9  i el  País Basc, per 3,7

Tot i així la despesa a Catalunya encara no es correspon amb el pes del PIB català respecte a l’espanyol.   

B) Despeses en R+D+i a Catalunya

Catalunya,el 2005, tenia una intensitat en R+D (quocient entre les despeses internes en R+D i el PIB) de l’1,35%, front el 1,82% de Madrid; 1,68% de Navarra i 1,48% del País Basc. Superava la mitjana d’Espanya que és del 1,12% . A la UE-25 és de l’1,85% .

Catalunya, el mateix any, tenia una intensitat en innovació (quocient entre les despeses internes en Innovació i el PIB) que superava el del conjunt d’Espanya i Navarra, però estava per sota de Madrid i el País Basc

El 63,4% de la despesa feta en R+D a Catalunya el 2005 era del sector privat, el 25,1% de l’ensenyament superior i l’11,4% per l’Administració pública. Madrid destaca per tenir un pes més elevat l’Administració Publica (25,4%); el País Basc el sector privat (77,8%); i Navarra,   l’ensenyament superior (30,7%).

Durant el període d’anàlisi de l’estudi, les despeses en R+D i Innovació han augmentat. També ho ha fet la intensitat en R+D però en canvi la intensitat en innovació mostra una tendència cap a la reducció.

Per assolir els objectius del Pacte per a la Innovació per al 2010 es requeriria un esforç més gran en els creixement de la intensitat en R+D i innovació: en R+D, entre el 2002 i el 2005 l’ increment va ser del 4,5% anual. Si es vol complir amb el Pacte, caldria un creixement del 8,1% anual a partir del 2006, En Innovació l’esforç ha estat del 0,4% anual, això suposa que caldria uns creixements anuals del 12,8% per acomplir amb els objectius del pacte

En innovació, en el període 2002-2005, la despesa més important continua sent la R+D interna que realitzen les empreses per sí (tot i que baixa 2,6 punts percentuals respecte el 2002), si bé la compra de maquinària i equips ha estat la partida que més ha crescut proporcionalment (7,7p.p), mentre que la formació i l’ adquisició de coneixements (patents) ha disminuït. 

Entre els anys 2002 i 2005 es va donar un creixement significatiu de les despeses internes en R+D de les microempreses (de l’1% a l’11,9% de tot el sector privat).

 

C)   R+D de les empreses

Els diferencials d’intensitat en R+D del sector d’empreses de Catalunya amb la UE responen principalment a les menors intensitats relatives que es duen a terme a les branques de la indústria d’alt i mitjà contingut tecnològic

No és cert que l’estructura productiva diversificada de Catalunya sigui un element determinant a l’hora d’explicar la menor intensitat en R+D respecte a les comunitats autònomes capdavanteres en R+D a Espanya.

D’altra banda, Catalunya té tres branques d’activitat amb una bona posició relativa d’intensitat en R+D respecte als territoris analitzats i amb una especialització productiva més gran que les CCAA i la UE com són Textil, vestits, pells i cuir; Alimentació, begudes i tabac; Comerç i reparació de vehicles, Hosteleria i Restauració.

També té altres 9 amb nivells d’intensitat en R+D per davant o bé de les comunitats autònomes analitzades o bé de la UE que són: Mobles i reciclatge ; Fusta, paper, impressió i edició; Màquines d’oficina; Òptica; Química; Vehicles de motor; Activitats immobiliàries, informàtiques, lloguer de màquines i serveis a les empreses; Intermediació financera; i Agricultura.

L’Informe conclou remarcant que “amb independència de l’especialització en algunes activitats d’alta tecnologia i coneixement, cal especialitzar-se també en aquelles fases de la cadena de valor de més intensitat en R+D+I (com ara disseny de nous productes o serveis i desenvolupament d’estratègies de màrqueting), i, en conseqüència, de més valor afegit”

-----------------------------------------------------

Adjuntem link amb l’Informe que disposa d’un Resum executiu al començament : http://www.ctescat.cat/doc/doc_14061712_1.pdf

Josep Maria Rañé, president del CTESC ha rebut aquest matí la Comissió Executiva del CES de Barcelona, encapçalada per la presidenta de l’organisme, Rosa Virós.
[x]

            Josep Maria Rañé, president del CTESC ha rebut aquest matí la Comissió Executiva del CES de Barcelona, encapçalada per la presidenta de l’organisme, Rosa Virós.

           

A la reunió, els representants dels respectius Consells econòmics i socials: de Catalunya, el CTESC, i de la ciutat de Barcelona, CES, han intercanviat opinions sobre els projectes que estan duent a terme i han explorat noves possibilitats de col.laboració, tant pel que fa a l’intercanvi de dades i d’informació per els estudis que realitzen, com per a l’organització de Jornades informatives d’interès comú.