El CTESC, d’acord amb la reforma del Registre de Delegats/ades de Prevenció per adequar-lo a les necessitats detectades amb la pràctica
[x]

El Projecte de decret revisa el contingut del Decret que va crear el registre de delegats i delegades de prevenció i el de comitès de seguretat i salut i l’adequa a les necessitats detectades, per tal de millorar l’efectivitat de la funció que ha de complir el registre.

El dictamen del CTESC “valora positivament la voluntat del Departament de Treball de reformar el procediment de registre del delegats i delegades de prevenció i coincideix en la necessitat d’aquesta reforma ja que, en els sis anys que porta en vigor el Decret que va crear el registre, s’han detectat aspectes millorables en el sistema de comunicació d’elecció d’aquests delegats/ades de prevenció”.

Així mateix, a partir de l’experiència adquirida al llarg dels anys de funcionament del registre i de l’intercanvi d’informació establert entre administració i agents socials en relació amb el seguiment del desenvolupament del registre de delegats i delegades de prevenció, que ha generat diverses actuacions de forma tàcita algunes i unes altres mitjançant instruccions concretes, el CTESC considera que aquestes mesures que ja s’estan aplicant seria bo que s’incorporessin al nou Decret.

Tramitació electrònica

També valora positivament “l’ impuls que el Projecte de decret dona a la tramitació electrònica ja que la dispersió geogràfica del teixit empresarial ha dificultat, fins ara, la inscripció en el registre dels delegats/ades de prevenció”.

Informació als sindicats de les comunicacions de delegats/ades

Pel que fa a les observacions a l’articulat del projecte, el dictamen proposa que la informació requerida al registre per part de les organitzacions sindicals, , a més de sol.licitar-se anualment, es faciliti amb periodicitat mensual i en el format que en cas indiqui casdascuna de les organitzacions sindicals interessades, en suport documental, ja sigui telemàtic, informàtic o paper”

Actualització necessària de normes

El CTESC recomana que a partir de l’entrada en vigor del Decret, i en un termini no superior a sis mesos, el Departament competent en matèria de Treball actualitzi totes les instruccions i normes internes relatives al registre.

 

 

El projecte de decret desplega la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats, pel que fa al règim d’autorització ambiental i a l’autorització amb avaluació d’ impacte ambiental, i regula les entitats col.laboradores de l’Administració en aquest tema
[x]

El CTESC valora que el Projecte de decret objecte del present Dictamen reafirmi la voluntat de simplificar i racionalitzar els tràmits i els terminis referents a la prevenció i control ambiental de les activitats , però sol·licita mecanismes addicionals que alleugereixin la càrrega burocràtica de les instal·lacions existents.

El CTESC valora positivament l’abast dels tràmits d’informació i participació pública, ja que es desenvolupa plenament la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, per la que es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

També respecte al decret, el CTESC considera destacable el desenvolupament d’acords voluntaris entre l’Administració i sectors industrials determinats, ja que aquests han mostrat la seva utilitat en experiències recentment desenvolupades a Catalunya.

Pel que fa al redactat del projecte de decret, el CTESC considera que l’estructura del Projecte de decret és confusa i recomana que s’aclareixi les normes que són aplicables en desenvolupament general de la Llei i les que desenvolupen exclusivament el règim d’autorització ambiental o d’autorització substantiva amb avaluació d’impacte ambiental. Els mateixos aclariments els demana respecte a la terminologia emprada (que cal homogeneïtzar) i a la concreció de determinats terminis. 

 

Entre les concrecions que el dictamen del CTESC demana , es troba també, la competència que s’atribueix a la Direcció general competent en matèria de qualitat ambiental en relació amb l’habilitació de les entitats col·laboradores de l’Administració ambiental.

 

Explotacions ramaderes

Per altra banda, el CTESC proposa afegir al decret els aspectes específics relatius a les explotacions ramaderes pel que fa, per exemple a la declaració de modificacions substancials, i també a la necessitat d’intercanvi, entre els departaments de l’Administració, de la informació ja donada per l’establiment ramader a un departament, per evitar així la repetició de tràmits

Acords voluntaris

Pel que fa a aspectes concrets, atès que segons el decret, els valors límit d’emissió i les prescripcions tècniques es poden establir també en un acord voluntari subscrit entre l’Administració ambiental competent i la persona o les persones titulars d’una activitat o un sector industrial determinat ,el CTESC considera que l’opció dels acords voluntaris no s’hauria de vincular estrictament a les millors tècniques disponibles, sinó convertir aquestes en una referència. Les millores, per tant, “no han de suposar que sigui obligatori la utilització d’una tecnologia determinada”

Participació dels agents socials

Amb relació a la Composició de la Comissió d’Avaluació i Seguiment( encarregada de l’avaluació de la implementació de la Llei i del seguiment de l’aplicació de la Llei així com de la formulació de les propostes de correcció i millora de l’execució de la Llei que consideri necessàries), el CTESC recomana que s’ampliï a set vocals, corresponents dos a les organitzacions sindicals més representatives, dos a les organitzacions empresarials més representatives, un a les organitzacions professionals agràries, un representant del món cooperatiu i un representant del Consell de cambres de comerç de Catalunya.

Així mateix, el CTESC considera que el Comitè d’Habilitació hauria d’incloure dos vocals representants de les organitzacions sindicals més representatives i dos de les organitzacions empresarials més representatives.

Proposa determinar previament l’encaix amb la Llei d’Economia Sostenible i esperar al Decret d’ Acreditació de Competències Professionals per regular el reconeixement acadèmic dels aprenentatges
[x]

És objecte del decret, l'ordenació general dels ensenyaments de formació professional inicial a Catalunya, que es compon dels cicles formatius de grau mitjà i dels cicles formatius de grau superior, d'acord amb la nova ordenació bàsica. També altres actuacions que faciliten a les persones l'accés, la capitalització, la mobilitat i la consecució d'itineraris formatius professionalitzadors

·         El dictamen del CTESC manifesta que “atès que el Projecte de llei d’Economia sostenible aborda determinats aspectes en l’àmbit de la formació professional, el CTESC considera que s’hauria d’aturar la tramitació d’ aquest Projecte de decret per veure l’encaix que tenen les dues normes”

·         El CTESC considera així mateix que aquest Projecte de decret no és l’ instrument adequat per regular el reconeixement acadèmic dels aprenentatges i que la seva regulació resulta prematura i inoportuna donat que s’està tramitant la norma sobre l’acreditació de les competències professionals.

Fets aquests comentaris previs, i pel que fa al contingut del projecte, el dictamen considera necessari que especifiqui els tipus de centres que han d’impartir ensenyaments de formació professional i els requisits que han de tenir per dur-los a terme. També veu convenient que existeixi una normativa específica sobre l’autonomia i gestió dels distints centres que imparteixen formació professional que contempli la seva especificitat i peculiaritat en relació a la seva gestió, organització i funcionament.

Pel que fa a la planificació i programació de l’oferta dels ensenyaments de formació professional, el CTESC proposa que es faci d’acord amb les necessitats de qualificació sectorials i territorials, així com garantir que s’estableixi una oferta suficient de cicles formatius.

El dictamen crida l’atenció sobre el fet que en aquest text legal “manquen concrecions per impulsar els elements suficients en l’àmbit de la formació en alternança”. Per altra banda, el CTESC considera necessari que els alumnes de formació professional rebin la formació en seguretat i salut en el treball, que exigeixi el sector o l’activitat corresponent, prèviament a la seva incorporació a la empresa.

Reconeixement de títols propis i participació en altres programes

En relació als títols propis, el CTESC creu que el Govern hauria d’impulsar la seva validesa i reconeixement a nivell estatal i europeu.

També es refereix a que “el departament competent en matèria d’educació ha de fomentar la participació dels centres educatius en programes, projectes i accions organitzades en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional, especialment en l’àmbit de la Unió Europea.”

 

Així mateix el CTESC recomana fomentar l’intercanvi amb altres comunitats autònomes de l’Estat.

 

Participació dels agents socials

 

El CTESC recomana que s’inclogui la cooperació amb els agents socials (a més del departament de treball i les administracions locals) per tal de configurar un servei d’informació i orientació professionals de l’alumnat existent i potencial.

 

Així mateix creu que cal fomentar “la participació i col·laboració de les empreses i els agents socials en el procés formatiu de l’alumnat i en la seva inserció per garantir l’adequació de la formació a les necessitats específiques de qualificació i formació de l’entorn social i laboral del territori, promoure i impartir la formació en alternança i disposar de llocs de treball adequats per dur a terme la formació en centres de treball.”

 

Pel que fa a les avaluacions conjuntes que es fan amb els agents econòmics i socials (per tal d'adequar l'oferta formativa a les demandes socials i a les necessitats dels diversos sectors econòmics ),el CTESC considera que en aquest projecte de decret s’hauria de concretar els òrgans i la periodicitat amb què s’han de fer.

 

El dictamen del CTESC compta amb un vot particular d’UGT basat en tres motius: primer, perquè considera que en aquest decret la Generalitat hauria d’haver incorporat un major grau de concreció en els elements que han de facilitar la seva aplicació en el conjunt dels centres educatius que estan autoritzats per impartir aquests ensenyaments i s’hauria d’haver avançat més en l’àmbit en què, -en relació amb els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat-, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva. Segon, perquè “falta un major grau de concreció en la part del decret corresponent a les “altres actuacions”, que, complementant el conjunt d’accions formatives de la formació professional inicial han de facilitar a les persones l'accés, la capitalització, la mobilitat i la consecució d'itineraris formatius professionalitzadors”. I tercer, perquè “tot i entendre que el conjunt de les mesures flexibilitzadores constitueixen una opció molt vàlida per a les persones treballadores, considerem que els requisits generals d’accés, que s’han d’acomplir en algunes d’elles, esdevenen a la pràctica una limitació real a les seves necessitats de formació i qualificació professional.”

El CTESC valora que el Projecte de decret objecte del present Dictamen reafirmi la voluntat de simplificar i racionalitzar els tràmits i els terminis referents a la prevenció i control ambiental de les activitats. Tot i així, considera que el Projecte de decret podria no esgotar les possibilitats de simplificació administrativa i sol•licita mecanismes addicionals que alleugereixin la càrrega burocràtica de les empreses petites i mitjanes
[x]

El CTESC valora positivament les exempcions dels controls periòdics a les empreses que estiguin en el registre EMAS, reconeixent així l’esforç de les activitats que han incorporat o incorporin objectius ambientals més avançats. També veu positiu “que l’empresa pugui proposar un sistema i procediment per a la verificació del funcionament dels autocontrols”.

Informació a l’Administració

 

El CTESC sol·licita que l’ús dels mitjans electrònics hauria de garantir expressament que la informació ambiental facilitada a través de les diferents declaracions sectorials exigibles com ara el Programa de declaració anual de residus industrials (PADRI), la Declaració de l'ús i la contaminació de l'aigua (DUCA), i l’Informe preliminar de situació (IPS), entre d’altres, no es tornés a sol·licitar per part de l’Administració.

 

Competències municipals i uniformitat de criteris tècnics

El Projecte de decret atorga major potestat als ajuntaments a l’hora de tramitar i gestionar les llicències i comunicacions ambientals. Però, sobre això, “el CTESC mostra la seva inquietud respecte als recursos disponibles i la capacitat tècnica de l’administració local per adaptar les seves ordenances a la nova normativa i desenvolupar la seva aplicació concreta.” També considera que en “el plantejament actual es manté la incertesa sobre l’absència d’uniformitat tècnica en el tractament de les activitats al llarg del territori, amb la possibilitat de disparitat de criteris entre municipis. Per tant, tot i les competències municipals per decidir, en últim terme, si l’activitat pot instal·lar-se o no al seu municipi, i tenint present els potencials estalvis econòmics públics que s’obtindrien, es recomana esgotar les possibilitats d’uniformitat de criteris tècnics arreu del territori de Catalunya, establint marcs reglamentaris comuns”

Comunicació a l’Administració de modificacions substancials de l’activitat

Pel que fa a la iniciativa de definir els criteris de qualificació de les modificacions ambientals (de les activitats industrials, ramaderes, etc.) com a substancials, el CTESC considera positiva la seva incorporació al decret, tot i que alerta sobre el risc de sotmetre a sol·licitud continuada de canvis substancials amb baixos impactes ambientals a causa de la fixació de llindars exclusivament en valors absoluts, i per tant, sol·licita que s’incorporin criteris alternatius en termes relatius.

Aclariments i conceptes

Per tal d’homogeneïtzar i millorar la comprensió del Projecte de decret, el CTESC considera necessari incorporar un nou article amb definicions breus dels conceptes clau que apareixen al llarg de l’articulat com la declaració impacte ambiental, la memòria ambiental o la llicència ambiental sectorial, entre d’altres

En el seu dictamen, als comentaris sobre l’articulat, el CTESC també demana altres aclariments sobre expressions , requisits o terminis que estableix el decret, per evitar interpretacions errònies de la norma per part dels interessats

El CTESC, dins de la seva funció assessora del govern, assoleix un nou rècord en l’elaboració de dictàmens : 45 fins aquest octubre de 2010, front als 31 de tot l’any 2009, i als 33 de 2008.
[x]

·        Dictamen sobre el Pla sectorial d’habitatge i creació del Fons de solidaritat urbana

El CTESC valora positivament el Projecte de decret i considera que és coherent amb el desplegament de la Llei del dret a l’habitatge,però lamenta el retard en que s’ha presentat el Pla territorial sectorial d’habitatge en relació a la previsió de la Llei del dret a l’habitatge, atesa la importància que té aquest Pla per donar resposta a les necessitats d’habitatge.

El CTESC recomana avançar la materialització del Fons de solidaritat urbana, abans del 2013,per tal d’incentivar els ajuntaments a complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana

El CTESC considera que la normativa objecte del Dictamen hauria d’establir la fórmula per a la concreció de la reserva màxima que tots els municipis han de respectar en el contingent general, pel que fa a persones empadronades en el municipi, d’acord amb la Llei del dret a l’habitatge

 

·        Dictamen sobre creació del Col.legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya

El CTESC no realitza cap observació sobre el contingut del projecte de creació d’aquest Col.legi.

No obstant això, el dictamen compta amb un vot particular de CCOO en el sentit de que “no comparteix, i considera obsoleta, la col·legiació obligatòria per a l’exercici de professions amb titulació universitària, que hagin constituït un col·legi. Tampoc comparteix que és discrimini entre els professionals que poden exercir sense el requisit d’estar col·legiats (treballadors/res de l’Administració pública) i els que treballen per a altres centres i serveis (encara que siguin finançats amb recursos públics)”.

 

·         Dictamen sobre el reglament de comercialització dels jocs de loteria organitzats per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat

El projecte de decret reordena la normativa sobre comercialització dels jocs de loteria, l’adapta al marc competencial de la EAJAC i revisa procediment per a la simplificació de tràmits

 

El dictamen del CTESC recomana incorporar al text del decret la previsió dels efectes de la finalització de la vigència de l’autorització per a persones operadores comercials, que no queda contemplada.

El CTESC considera que aquesta reforma és curta i no aprofundeix en la millora de la qualitat dels sistema públic sanitari
[x]

El projecte de decret vol avançar en el sistema de concepció integrada del sistema sanitari a Catalunya, pel que fa a la provisió dels serveis, i transforma l’actual SISCAT de manera que inclogui totes les xarxes

                El dictamen del CTESC indica que “aquesta adequació (que fa el decret) es limita a un canvi de concepció de les xarxes que passen de ser ordenades pel tipus de servei que presten i no per el seu caràcter monogràfic com ha estat fins ara. Un canvi que es queda en el model organitzatiu sense aprofundir prou en aspectes que haurien de millorar algunes de les qualitats del sistema públic de serveis sanitaris, com ara:

- La participació ciutadana.

- La transparència en la informació pública, especialment en els nivells més propers a la ciutadania.

- L’estabilitat de les entitats integrades.

- L’estabilitat dels equips professionals.”

Per altra banda, el projecte de decret estableix que “la integració en aquesta xarxa dels centres i serveis sanitaris d’àmbit comunitari, que no tinguin la consideració de mitjans propis del Servei Català de la Salut, es portarà a terme mitjançant l’establiment d’un acord marc amb els titulars d’aquests centres i serveis. Així, el Servei Català de la Salut convocarà periòdicament un procediment obert, amb subjecció a les normes que regulen la contractació del sector públic.” En aquest apartat, el CTESC proposa que entre els criteris de selecció s’inclogui “el manteniment dels equips professionals”

Pel que fa als estàndards de qualitat que marca el decret, el CTESC recomana que aquests estàndards de qualitat “hauran de tenir un seguiment i control per part de l’Administració que incorpori aspectes de participació ciutadana i de transparència en la informació pública de la gestió i resultats en salut”.

Dictamen sobre establiments d’allotjament turístic El projecte de decret adapta aquesta normativa a la Directiva europea de serveis interiors, reduint tràmits, i s’emmarca també al Pla estratègic de turisme de Catalunya
[x]

El dictamen del CTESC demana diverses aclaracions al text del projecte de decret, entre d’altres, unificació de la terminologia emprada al llarg del text; en el punt del projecte de decret sobre el full de notificació de preus totals als clients i sobre el servei de 24 hores a disposició dels usuaris que, en el dictamen el CTESC considera que s’hauria de delimitar als hostes de l’establiment i no a tots els usuaris els quals que poden accedir a serveis només complementaris. També, sobre l’absència de penalitzacions quan l’establiment anul.li reserves fetes amb antelació, en cas de força major degudament acreditada.

Per altra banda, atès que el decret obliga a totes les categories d’hotel i hotel-apartament a disposar de climatització a les zones comunes i als hotels, a partir de tres estrelles, a disposar també de climatització a les habitacions, el CTESC proposa que “aquest requisit es condicioni a las necessitats reals de climatització de cada territori, atenent a l’estacionalitat del servei i a la climatologia local. També que el concepte “climatització” s’entengui en sentit ampli (artificial o natural) i d’acord amb el principi d’eficiència energètica i sostenibilitat del medi ambient.

Dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de Jocs i Apostes L’Avantprojecte unifica normativa sobre aquesta matèria i constata la necessitat de regular les noves activitats d’explotació de jocs i apostes per mitjans telemàtics i informàtics.
[x]

El dictamen del CTESC fa diverses observacions a l’articulat i demana, entre altres qüestions, una major concreció sobre l’expressió de jocs o apostes que suposin “transferències econòmiques de escassa importància, les quals queden excloses de la norma reguladora. A més, el projecte fa distinció entre activitats de jocs i apostes que necessiten autorització i d’altres que només precisen comunicació prèvia“ en atenció a la seva menor incidència econòmica i al fet que les persones operadores no tinguin ànim de lucre”; per això el dictamen del Consell demana que es detallin quins són aquests darrers casos.

El dictamen també considera que en les autoritzacions demanades, el silenci administratiu (transcorreguts tres mesos des de que es van presentar) hauria de ser positiu autoritzant l’activitat -i no negatiu com diu el projecte de llei- i, en tot cas, fixar les excepcions al silenci positiu que estiguin justificades per raons d’interès públic.

Pel que fa a l’apartat sobre règim sancionador, el Consell recomana tipificar expressament quines són les “infraccions lleus” en el text de l’avantprojecte, el qual només les defineix.

 

Per altra banda, el CTESC votarà ,el proper dijous, un dictamen sobre el Projecte de decret que regula l’ordenació de la Formació professional per a l’ocupació a Catalunya.

El CTESC considera escassa la innovació legislativa que suposa el decret i qüestiona l’oportunitat temporal de la seva promulgació quan estan previstos alguns canvis que podrien afectar el sistema de Formació Professional ocupacional
[x]

El CTESC considera que es tracta d’un Projecte de decret bàsicament descriptiu del que ja succeeix en l’àmbit de la formació professional per a l’ocupació, però té ambigüitats, li manca concreció.

Així mateix, el dictamen manifesta que l’actual moment no és el més oportú per a la publicació d’aquest Projecte de decret, perquè d’una banda, s’ha desaprofitat l’oportunitat d’elaborar-lo al llarg de la legislatura i, de l’altra, està a punt de finalitzar el IV Acuerdo Nacional de Formación, la renovació del qual podria suposar canvis que afectessin el contingut d’aquest Projecte que es dictamina.

Ja en referència a les disposicions del projecte de decret, el CTESC considera que, malgrat que el Projecte de decret inclou els diferents òrgans competents en la programació, gestió i control de la formació per a l’ocupació, la regulació no és prou precisa i es podria haver anat una mica més enllà de l’enumeració literal i incloure com es relacionen tots aquests òrgans, el que hagués significat un avenç en la construcció del model a Catalunya.

El CTESC considera insuficient la definició del paper i de les funcions dels agents socials en el sistema de la FPO que regula aquest Projecte de decret. Es constata que la manca de desenvolupament de la Llei de creació del Servei d’Ocupació de Catalunya, dificulta que els agents socials (que haurien de tenir l’estatus de cooperadors del SOC) exerceixin un paper més actiu en el sistema de la FPO.

El dictamen del CTESC deixa constància que calia un decret per poder desenvolupar alguns dels elements del model de formació per a l’ocupació de Catalunya, com ara, la creació del registre dels certificats de professionalitat i l’establiment de la possibilitat de realitzar contractació administrativa en certes accions, entre d’altres qüestions.

 

Xarxa FP Cat i incerteses sobre el finançament del sistema

El CTESC considera que s’ha desaprofitat l’oportunitat de regular un dels instruments d’integració de la formació, la Xarxa FP.Cat i el seu paper en el sistema de la formació professional per a l’ocupació a Catalunya. I per tant veu necessari definir els procediments que s’han de seguir per a la incorporació i permanència d’aquests centres a la Xarxa FP.Cat així com la publicitat d’aquests processos

Així mateix el dictamen fa palès que en un Decret que ordena a Catalunya la formació professional per a l’ocupació s’ha de garantir el caràcter finalista dels fons econòmics que s’hi destinen i s’ha de garantir la gratuïtat pel destinatari final de les diferents accions formatives, la seva qualitat, reconeixement i certificació i una oferta suficient, en el conjunt del territori, que permeti, mitjançant les diferents modalitats, capitalitzar la formació i completar itineraris professionalitzadors. El CTESC recorda que l’origen dels fons de finançament de la FPO és, fonamentalment, la quota de formació professional que aporten empreses i treballadors i diu que els canvis que incorpora aquest Projecte de decret respecte el finançament del sistema generen incerteses sobre la seva aplicació.

D’altra banda, el CTESC considera que el Projecte de decret no reconeix suficientment la vinculació de la formació professional per a l’ocupació a la negociació col·lectiva

Accés a plans sectorials

Pel que fa als plans de formació sectorials, el CTESC està d’acord en que haurien de centrar-se en acciones formatives “específiques del sector” però considera que l’accés no s’hauria de limitar exclusivament a persones treballadores pertanyents al sector en concret, sinó que s’ha de permetre que els treballadors puguin accedir-hi amb independència sector procedència.

Informació

El dictamen recomana que en el text del Projecte quedi més garantit que totes les persones participants en les accions regulades en aquest Projecte de decret rebran una informació suficient dels ajuts i beques disponibles.

Per altra banda, el CTESC considera que s’hauria d’incorporar una redacció que garanteixi que les persones que vulguin accedir a una acció formativa vinculada a l'obtenció dels certificats de professionalitat siguin informades dels requisits que es demanen per a la certificació d’un mòdul formatiu i l'acreditació de la unitat de competència corresponent.

 

I amb relació a “l’emissió d’un certificat de professionalitat total o parcial”, el CTESC considera que s’haurien de concretar quins efectes té l’emissió d’un certificat de professionalitat parcial

 

Microempreses , pimes i economia social

El CTESC, a les seves observacions, proposa afegir en diverses ocasions, una referència específica a les microempreses i pimes, tant pel que fa a la formació de propietaris i directius en l’apartat de formació intersectorial; com a incloure programes d’assessorament adreçats a aquests tipus d’empreses pel que fa a programes específics destinats a cobrir necessitats pròpies d’uns moments determinats; com pel que fa a prioritzar les accions de difusió de la FPO entre empreses d’aquestes tipologies.

El mateix fa amb relació a l’economia social, considerant necessària la seva inclusió en els programes d’informació i orientació del Servei d’Ocupació de Catalunya .

 

 

Per últim, el dictamen proposa que l’execució de les actuacions de control i seguiment dels plans de formació professional ocupacional  es realitzin, com a màxim, en el transcurs dels sis mesos següents a la finalització de la formació.

 

Tot i haver estat aprovat per unanimitat, Pimec ha formulat un vot particular al dictamen, referent a les Comissions Paritàries Sectorials, “atès que considera que la proposta de Decret hauria de definir-les, establir la seva composició i concretar les seves funcions respecte del conjunt de la Formació per a l’ Ocupació”. I afegeix: ”D’igual forma el decret hauria de concretar com les Comissions Paritàries Sectorials es relacionen amb el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i amb el Servei d’Ocupació de Catalunya si fos el cas.”

Unió de Pagesos també ha presentat un vot particular,- amb l’adhesió de les Confraries de Pescadors-, perquè considera que el seu sector,com també la ramaderia, la pesca i l’artesania han de formar part dels col.lectius prioritaris per als plans de formació, d’acord amb el que diu la Constitució: “els poders públics atendran a la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics i, en particular, de l’agricultura, de la ramaderia, de la pesca i de l’artesania, amb la finalitat d’equiparar el nivell de vida de tots els espanyols”.

L’avantprojecte de llei assenyala que es fa necessari ampliar el marc legal de les polítiques autonòmiques d’igualtat de dones i homes amb la finalitat d’eliminar les múltiples formes de discriminació contra les dones i les conseqüències negatives i complexes que comporten
[x]

El CTESC valora positivament aquesta iniciativa legislativa per una nova ciutadania i per a la Igualtat de dones i homes de la qual fa anys que es reivindica la necessitat per les nombroses possibilitats que ens brinda l’àmbit Català per a avançar.

Així mateix, el CTESC considera que per assolir l’objectiu d’afavorir la igualtat efectiva de dones i homes, l’Avantprojecte de llei hauria de potenciar més dos aspectes:

• l’objectivitat en els sistemes d’accés als llocs de treball, als òrgans de representació, a les estructures directives, etc.
• el foment d’uns horaris laborals que igualin la disponibilitat dels homes i les dones davant de les responsabilitats exigides a la feina

Plans d’igualtat

El CTESC proposa que “les Institucions de la Generalitat, l’Administració de la Generalitat i els organismes públics vinculats o que en depenen, han de negociar amb la representació dels treballadors i les treballadores i aprovar, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un Pla d’Igualtat efectiva de dones i homes

També considera que cal fomentar l’adopció d’aquests plans al personal al servei dels agents socials i entitats sense ànim de lucre.

 A l’àmbit de l’educació

 El dictamen considera que dintre dels objectius a assolir mitjançat diferents actuacions de l’administració educativa seria convenient afegir :

·         El foment de les relacions igualitàries entre dones i homes.

·         La formació i capacitació per a què noies i nois comprenguin les desigualtats històriques ha s’han donat entre dones i homes, la discriminació sexista actual i els avanços cap a la igualtat.”

·         “Les universitats catalanes, els centres d’estudis superiors i institucions de recerca catalana han d’emprendre accions de sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe destinades a tot el seu personal i alumnat”

Mitjans de comunicació

 Pel que fa als mitjans de comunicació el dictamen recomana incloure a l’Avantprojecte el redactat: “Els mitjans de comunicació gestionats o finançats per les administracions públiques catalanes han de evitar tots tipus de manifestació audiovisual que tingui connotacions discriminatòries i/o violentes vers les dones.”

 Al món del treball

El dictamen recomana “’establir mecanismes perquè les empreses compleixin amb la seva obligació de vetllar de forma específica que les condicions i l’organització del treball eviti l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, i que articulin procediments específics per a la seva prevenció que permetin donar resposta les denúncies o reclamacions que es puguin formular.

 També, el CTESC proposa eliminar del text de l’avantprojecte l’expressió  “... visualització de les aportacions de les dones en els àmbits científics i tècnics.” ja que el Consell considera que s’ha de visualitzar el resultat del treball ben fet simplement vetllant efectivament que dones i homes tinguin garantides les mateixes oportunitats.

 Compliment

 El CTESC considera que, sense perjudici del que pugui fer el Consell de Relacions Laborals, cal tenir present que qui té l’obligació legal de vigilar el compliment de la legalitat en aquesta matèria és el Departament de Treball. S’haurien d’establir concretar l’aplicació de la transversalitat en aquest àmbit.

 Salut

El dictamen considera que seria convenient l’addició d’un nou apartat: “S’han de fomentar investigacions científiques sobre malalties que afecten específicament a les dones o que tenen un impacte diferencial sobre elles.”

 Referència al Món agrari

 El dictamen proposa afegir després de “món rural” la paraula “agrari”, a l’apartat on es tracta de la igualtat en aquest àmbit, atès que les associacions del sector primari, així com els òrgans de participació, representació i decisió no només són referits al món rural sinó que ni hi ha d’específics del món agrari i, per tant, s’ha d’estendre aquesta representació equilibrada també a l’àmbit agrari.

Aquests són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment de règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de nul•litat, separació o divorci dels progenitors, també en la resta de supòsits de ruptura o manca de convivència de les persones progenitores, o per als casos d’exercici de la tutela per part de l’Administració pública, amb la finalitat d’assegurar la protecció de les i dels menors
[x]

Ø En els aspectes positius, el CTESC valora la primera regulació dels serveis tècnics de punt de trobada, per tal de garantir unes condicions estàndards en els serveis prestats al territori, fins ara de manera no estructurada. D’altra banda el CTESC valora l’exclusió del voluntariat en els serveis prestats, atesa l’especialitat de la tasca que s’hi efectua

Ø Per garantir l’equitat del servei en tot el territori de Catalunya, el CTESC considera que les normes de funcionament, els criteris d’atenció, les característiques de les instal·lacions, les condicions laborals dels professionals i els requisits de seguretat i protecció s’han de reglamentar d’una manera més definida en aquest Projecte de decret o en una Ordre posterior

Ø El CTESC considera que la prestació dels serveis tècnics de punt detrobada l’ha de realitzar de forma directa l’Administració, ja que és la millor manera de garantir unes condicions homogènies.

Professionals qualificats

Respecte de l’equip de professionals, el CTESC considera que hi hauria d’haver els mateixos perfils professionals que contempla la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 per aquest servei, és a dir, un coordinador/a amb titulació universitària en psicologia, psicòleg/oga, treballador/a social i educador/a social

Disparitats en el cost

El CTESC constata una disparitat en el cost dels diferents serveis tècnics de punt de trobada de Catalunya per l’any 2010, així com en l’evolució dels preus d’aquests serveis durant els anys 2011 i 2012 i li preocupa que aquestes disparitats detectades afectin a la qualitat d’aquests serveis i a les condicions laborals dels professionals implicats. Per tant, el CTESC entén que s’hauria de recollir el compromís que en tres o quatre anys tots tendissin a tenir un cost equivalent, si es donen les mateixes condicions

Per altra banda, el CTESC considera que la resolució de queixes i reclamacions sobre el servei dels punts , no ha de quedar reduïda al nivell de la coordinació del servei tècnic de punt de trobada sinó que l’usuari, ha de tenir dret a reclamar a un nivell superior.

No proposa cap modificació al text
[x]

El CTESC considera  que “el projecte de decret és curós amb la protecció del secret estadístic alhora que possibilita la utilització regulada i censada “.

Rañé explica que les recomanacions del Consell en els dictàmens són acceptades pel Govern en un percentatge del 50%, i, en el cas de lleis, la oposició en fa també ús en el debat parlamentari per la qual cosa el percentatge d’acceptació puja encara més
[x]

          “Les recomanacions del CTESC són raonades, raonables i preferentment unitàries per tal d’aconseguir la major incidència possible” ha indicat avui Josep Maria Rañé sobre la tasca del CTESC davant una representació del Comitè de Diàleg social Hongria-Metal.lúrgia ,conformat per la patronal i sindicats d’aquest sector al país de l’Est d’Europa, en viatge auspiciat pel govern hongarès . El Comitè vol conèixer el funcionament de la negociació col.lectiva, del diàleg social i els mecanismes de participació institucional al nostre país.

          A la seu del CTESC el president, Josep Maria Rañé, ha explicat que les actuacions del Consell “cerquen sobre tot assolir el consens entre els seus membres a fi i efecte que, sense que vagi en detriment de la seva autonomia i capacitat d’acció individual, els resultats puguin assolir assolir un nivell superior a la suma de les mateixes”

 Rañé   ha explicat  com el CTESC es va constituir l’any 2002, en un primer moment com organisme tripartit amb participació de l’Administració i, més endavant, sense participació de l’Administració atès que no té sentit que en un ens consultor i d’assessorament del govern aquest participi, resultant, a la pràctica, jutge i part.

               Així, ha explicat el president del CTESC, ara el Consell està conformat per sindicats i patronals més representatius; sector d’economia social;sector pesquer; agrari i sis experts, que emeten els seus criteris i recomanacions al govern de manera consensuada. A més es pronuncia sobre l’oportunitat o no de la legislació catalana i els seus efectes en el món del treball i de l’empresa, mitjançant  els dictàmens sobre  els decrets i les lleis.  També, en Informes i Estudis.

 Anualment el CTESC elabora una Memòria que exposa la situació i perspectives, també consensuades pels agents socials, del món laboral, l’econòmic i les qüestions socials a Catalunya. I també un Informe sobre la situació dels treballadors autònoms.

Dictamen sobre el Projecte de decret pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011
[x]

El dictamen del CTESC indica que “la Cartera de Serveis Socials reflecteix una multiplicitat de prestacions, la majoria de les quals no són suficients per pal·liar l’estat de precarietat amb el que es troben moltes persones i famílies. La gran fragmentació i atomització del sistema de prestacions dificulta l’accés real dels ciutadans al mateix i al ple coneixement per part dels professionals de les possibles respostes a donar a certes situacions - alhora que burocratitza les seves funcions i fa augmentar i complica les càrregues de gestió“.

            Alhora el CTESC considera que “el desplegament normatiu de la Llei de Serveis socials no ha donat resposta, amb l’eficiència i la suficiència necessàries, a les premisses de les que partia la Llei. S’ha actuat amb retard i no s’han mobilitzat els recursos imprescindibles per fer viable un model d’Estat de Benestar universal i equitatiu.”

Manquen un Pla Estratègic, un Pla de Qualitat i un Decret d’acreditació d’entitats

Per altra banda, encara no s’ha fet un Pla Estratègic ni un Pla de Qualitat dels Serveis Socials tal com ordenava la Llei de Serveis Socials, per la qual cosa el CTESC considera que “hi ha risc que algunes de les prestacions que es recullen a la Cartera no guardin coherència amb els recursos i accions que disposin els dos plans”.

També considera que el Decret d’acreditació d’entitats s’hauria d’haver aprovat de forma simultània a l’entrada en vigor de la Llei de Serveis socials i la Cartera de Serveis. En primer lloc, com a compliment del que determina la Llei de serveis socials i la Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència i, en segon lloc, per a garantir l’homogeneïtat de la qualitat del servei de totes les entitats prestadores de serveis de la Xarxa Pública de Catalunya.

Cartera de serveis insuficient tant per a ciutadans com per a professionals

Així mateix el dictamen assenyala que l’estructura dels continguts de la Cartera “és insuficient per a esdevenir realment una Cartera útil, tant per als ciutadans com per a professionals” i detalla els conceptes que cal afegir en la Cartera.

El dictamen del CTESC reflexiona que “la situació de crisi en la que estem podria fer que s’incrementés el nombre de persones demandants dels diferents serveis bàsics d’atenció social i considera que caldria ampliar les ràtios de professionals per a poder atendre adequadament les persones que ho necessiten, tot reduint les llistes d’espera actuals,” tenint en compte que en aquests moments molts d’aquests serveis ja tenen una migrada capacitat de resposta.

El CTESC entén que caldria promoure el concepte de “finestra única” als serveis socials, o el que és el mateix, l’Administració Oberta de Catalunya, per a facilitar al ciutadà les gestions i els tràmits necessaris des d’un sol canal, al marge de quina sigui l’administració competent i del tipus de servei o prestació social demandat.

A les observacions concretes sobre els articles del decret, el CTESC , entre d’ altres consideracions, recomana que la possible modificació del copagament dels serveis previstos a la Cartera de serveis socials hagi de fer-se únicament per norma amb rang de Decret o superior, i no únicament mitjançant una Ordre ( de rang inferior al Decret).  

Dictamen sobre el Projecte de decret de regulació dels habitatges d’ús turístic
[x]

El CTESC manifesta l’acord en regular els habitatges d’ús turístic, a través d’una norma específica i considera que el Projecte de decret pot fomentar la transparència del sector, clarificar l’activitat dels intermediaris dels habitatges d’ús turístic i donar garanties als veïns, i pot ser útil per ordenar els usos dels habitatges turístics i evitar-ne una explotació il·legal.

 Dit això, el dictamen del Consell considera que el projecte hauria dedesenvolupar amb més detall les exigències tècniques i formals mínimes dels habitatges que es destinen a ús turístic, així com les exigències del servei que presten els operadors, de manera que aquestes siguin homogènies a tot el territori català, amb l’objectiu de mantenir uns estàndards de qualitat, sens perjudici de les potestats d’ordenació d’usos i control que tenen els ajuntaments.

El CTESC recomana al Govern que el Projecte de decret inclogui la definició del model de contracte pels habitatges d’us turístic, així com la normativa que el regula, i els drets i deures de propietaris i usuaris, atès que el contracte que es pugui establir tindrà unes condicions específiques que el fan singular respecte del contracte de lloguer d’habitatges.

Així mateix recomana precisar quins departaments de la Generalitat han de col.laborar amb els ajuntaments en les tasques d’inspecció d’aquests tipus de contractes. 

• Dictamen sobre les taxes aplicables als Ports de la Generalitat. El CTESC recomana que totes les taxes s’actualitzin via llei de pressupostos i no algunes per aquesta via, i d’altres automàticament
[x]

El dictamen assumeix que “l’establiment de taxes i tarifes dels ports ha de garantir la suficiència financera d’aquestes instal·lacions.” “Tanmateix, el CTESC considera que caldria que la fixació de taxes i tarifes afavorís la competitivitat dels ports de Catalunya.”

 

Així mateix, el CTESC entén necessària la creació d’un mecanisme per fer el seguiment i les propostes de correcció en l’aplicació de les taxes, per evitar possibles greuges comparatius amb altres ports i per garantir els drets dels usuaris d’aquestes instal·lacions, en el que tinguin participació els agents econòmics i socials més representatius

A l’estudi econòmic de les taxes portuàries s’assenyala que s’han actualitzat els valors de mercat del bé utilitzant un coeficient d’actualització igual al de l’ IPC interanual de Catalunya pels anys 2.007, 2.008 i 2.009. Però el CTESC considera que l’índex corrector ha de ser l’ IPC interanual espanyol. I això perquè és l’IPC espanyol el que s’aplica per definir els increments salarials de les persones treballadores al servei de les Administracions públiques a Catalunya, com també per raons de lluita contra la inflació a Catalunya – no s’ha d’oblidar el desplegament del Pla de mesures contra la inflació a Catalunya, aprovat per Acord de Govern al juny de 2006.

El CTESC considera que l’actualització de les quanties fixes dels tributs s’ha de dur a terme de la mateixa manera en que es fa per totes les taxes, que és mitjançant la seva actualització a la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, atès que si no podria perdre sentit que determinades taxes s’hagin d’actualitzar per la Llei de pressupostos (objecte de debat parlamentari i que contempla el context econòmic) i que, en canvi, per altres es faci automàticament, com proposa el Projecte de decret, atès que les argumentacions emprades són genèriques a la totalitat de les taxes. Per aquest motiu, el CTESC proposa l’eliminació de l’actualització automàtica i la seva remissió a la respectiva Llei de pressupostos.

• Dictamen del Projecte de decret sobre beneficis per a les famílies monoparentals i les famílies nombroses en el preu del transport públic de viatgers per carretera i ferrocarril El Projecte de decret objecte de dictamen determina els beneficis aplicables a les persones membres de les famílies monoparentals i les nombroses en el preu del transport públic de viatgers per carretera i ferrocarril, sobre el bitllet senzill i sobre abonaments mensuals i trimestrals així com creació de nou títol
[x]

Com a observació general, el dictamen del CTESC considera que és necessari impulsar polítiques socials de transport públic, basades en una tarificació equitativa per a cada col·lectiu, i que aportin una major cohesió social, així com la potenciació d’un transport públic de qualitat que respongui a les necessitats de mobilitat de la població

El CTESC considera que els beneficis fiscals que es preveuen per a les famílies monoparentals i nombroses ( reduccions entre el 20 i 50%segons els casos) s’haurien d’estendre també a les famílies amb persones en situació de dependència

El CTESC, tenint en compte les recomanacions fetes en l’informe “Consideracions i propostes sobre l’actual sistema tarifari integrat: el títol T-12 i els títols multipersonals”, considera que el nou títol T- Familiar 70/90 hauria de ser extensiu a tota la població, sense les bonificacions previstes a les famílies monoparentals i les nombroses.

El Ple del CTESC també ha aprovat avui un Dictamen sobre el text refós de la Llei d’urbanisme
[x]

Essent una mera refosa de textos ja existents, el CTESC considera que la refosa s’ha fet de forma adequada seguint els criteris necessaris per la regularització, l’aclariment i l’harmonització de les disposicions esmentades, sense variar els preceptes normatius.No obstant aquesta constatació inicial, el CTESC fa en el dictamen algunes valoracions particulars de caire tècnic que es desenvolupen en les observacions a l’articulat.

L’Avantprojecte estableix que la Llei té per finalitat adaptar el nou marc estatutari al marc legal en matèria de protecció civil, afegint també l’experiència obtinguda des de l’aprovació de la Llei de 1997, de protecció civil de Catalunya.
[x]

El CTESC, si bé considera totalment legítima l’adaptació del marc reglamentari al nou Estatut d’autonomia de Catalunya no creu convenient que l’ús d’aquestes competències es tradueixi sistemàticament en normes que, més enllà de la pròpia adaptació, puguin generar noves obligacions, redundants, per als diferents agents.

Noves obligacions i tipus impositius del gravamen de protecció civil

Així el dictamen recomana contenció en la creació d’obligacions noves; coordinació entre administracions per tal d’evitar duplicitats; respecte a la normativa ja existent a nivell sectorial; i aclariment dels conceptes indeterminats per evitar inseguretat jurídica:

El dictamen del CTESC constata que, en uns moments d’extrema crisi econòmica, l’ increment de tipus impositius va més enllà del que s’estableix a la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives, pel que fa al gravamen de protecció civil.

            Coordinació entre Administracions i respecte a la normativa sectorial

El CTESC entén que en algunes de les competències que fa seves l’Avantprojecte es poden produir solapaments de competències respecte al que ja està regulat sectorialment. El CTESC entén que és imprescindible obtenir la màxima coordinació entre els diferents Departaments competents.

El dictamen també considera que l’Avantprojecte de llei hauria de ser més curós en el respecte de les competències territorials que la legislació vigent atribueix a d’altres Administracions.

D’altra banda, el dictamen del CTESC constata que, pel que fa a l’homologació dels plans d’autoprotecció en determinats aspectes s’atorga la mateixa competència a l’Administració de la Generalitat i als municipis, per la qual cosa considera que s’haurien d’acotar les competències.

Aclariment de conceptes i definició de criteris

El CTESC entén que la utilització de conceptes subjectivables o amb una càrrega important d’ambigüitat (per ex.: “desenvolupament normal”, “riscos significatius”) genera inseguretat jurídica. Caldria doncs, que tots els conceptes que comportin un grau d’incertesa fossin degudament definits.

El CTESC considera convenient que a la pròpia Llei es defineixin els criteris per realitzar les anàlisis de riscos, tot i que el posterior Reglament pugui ser més detallat.

El dictamen fa precisions de caràcter tècnic i semàntic a l’articulat i, entre d’altres consideracions,  entén, per exemple,  que les ordres de requisa (que pugui haver en casos d’emergència) haurien de ser formalitzades per escrit, condició aquesta que permetria la reclamació posterior d’indemnitzacions, previstes en el mateix text.

 

La decisió de cessament de l’activitat o clausura d’establiment ha de correspondre només al Govern de la Generalitat

 

També, el CTESC entén que l’eventual cessament de l’activitat o clausura (dels centres obligats a tenir plans d’autoprotecció) hauria de ser una decisió reservada al Consell Executiu de la Generalitat , enlloc de l’autoritat de protecció civil a la qual ha de correspondre requerir l’adopció de mesures, a càrrec de l’obligat, i proposar al Govern el cessament de l’activitat.

 

Així mateix ha de quedar reservada al Govern aquesta decisió de cessament d’activitat o clausura de l’establiment (en els casos  d’incompliment de l’informe o dels criteris de gestionabilitat de risc; i d’activitats, instal·lacions, establiments o centres que segons la inspecció “comportin un risc greu de protecció civil inacceptable o no gestionable”), a proposta del conseller o consellera.

 

Control i inspeccions

 

Pel que fa a les inspeccions, el CTESC considera que no hauria d’existir discrecionalitat en la determinació de qui pot realitzar les funcions de control, per la qual cosa s’hauria d’establir en el Reglament que desplegui la Llei.

 

El CTESC considera que la inspecció, en tots els casos, ha de ser realitzada per funcionaris públics.

El nou Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha quedat constituït avui en un acte formal en el qual ha participat la consellera de Treball, Mar Serna.
[x]

La consellera ha destacat el fet que “aquest tercer mandat del CTESC des de la seva creació sigui el primer que s’emmarqui dins de l’Estatut d’Autonomia que reconeix el Consell com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries laborals, econòmiques i socials” . També ha assenyalat que l’espai català de relacions laborals, que així mateix preveu l’Estatut, ja està en marxa constituït per diversos organismes “entre els quals el CTESC és una peça clau”, i del qual espai també formen part el Tribunal Laboral de Catalunya i el consell de relacions laborals.

El president del CTESC ha indicat la previsió, per aquest mandat, d’incrementar el protagonisme i participació dels consellers als estudis i informes, aconseguir millores tecnològiques i la projecció del reconeixement del Consell i les seves propostes al conjunt de la societat.  

El Ple ha aprovat la composició de la Comissió Executiva del CTESC, que queda conformada per:

President: Josep Maria Rañé

Vicepresident primer: Joan Canals (Grup II)

Vicepresidenta segona: Aurora Huerga (Grup I)

Vocals: 

Grup primer:  Alfons Labrador (CCOO)

                      Jose Manuel Fandiño (UGT)

Grup segon:   Eduardo de Paz (Foment del Treball)

                       Josep Hallado (Pimec)

Grup tercer:   El primer i segon any:

                        Maria Rovira (Unió de Pagesos )

                        Màrius Vizcarro (Confraries de Pescadors)

I el tercer i quart any de mandat, per alternança:

                       Pepa Muñoz (Confederació de Cooperatives)

                       Pere J. Puig (Federació de Societats Anònimes Laborals)  

Secretària executiva: Teresita Itoiz

 

 Les vicepresidències primera i segona s’alternen anualment. Així, dins d’un any la vicepresidència primera recaurà en el grup primer i la vicepresidència segona, en el grup segon.

El Projecte de decret estableix el reglament de funcionament de la Llei d’espectacles i activitat recreatives la qual, però, no va sotmesa al dictamen del CTESC. El Reglament desenvolupa la Llei i defineix les activitats sotmeses a la normativa, condicions per a les autoritzacions, requisits, controls i inspeccions, regim sancionador, ECA, sistemes de control d’aforament i personal habilitat
[x]

El dictamen fa diverses consideracions de tipus tècnic relatives a la seguretat de les persones que acudeixen als establiments i espectacles. També a la seguretat jurídica dels operadors i simplificacions administratives necessàries en els tràmits.

 Així, el  CTESC considera indeterminada la previsió del decret segons la qual els establiments oberts al públic ja autoritzats a l’entrada en vigor de la norma objecte de dictamen poden seguir en funcionament fins i tot si les instal·lacions no compleixen amb alguna de les determinacions d’aquesta. Per això, proposa que es concreti un termini d’aplicació.

 

També, proposa augmentar a quatre anys el termini per la instal·lació i posada en funcionament del sistema automàtic de control d’aforament que ha de substituir l’existent en l’actualitat.

 

Tramitació de sol.licitud de llicències

El CTESC considera que el tràmit d’informació i audiència veïnal per a la tramitació de llicències i autoritzacions per a l’exercici de les activitats, ha de ser simultani en el temps amb el d’informació pública, per tal d’evitar que s’allargui el procediment, propiciant la seva simplificació i recollint el conjunt de potencials al·legacions

El CTESC considera que seria convenient aclarir, atenent a l’elecció de l’entitat col·laboradora de l’administració, que  hauria de ser escollida per l’administrat entre les que es trobin habilitades, com es fa actualment en altres àmbits com per exemple les ITV.

 

El CTESC considera que el procediment per fer la revisió dels controls inicials efectuats per les Entitat Col.laboradora de l’Administració , que fixa el període d’un o dos mesos, per determinar la seva conformitat o disconformitat, òbviament de forma motivada, allarga el període per la concessió de la llicència, per la qual cosa, el CTESC proposa que es presumeixi com a correcta l’actuació de la entitat col·laboradora de l’administració, i que es pugui continuar amb el procediment i iniciar l’activitat, sense perjudici de la revisió posterior que puguin fer els serveis d’inspecció de l’òrgan competent

La resolució s’ha de dictar i notificar en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, tret dels casos en què aquest mateix Reglament estableix terminis diferents. El CTESC considera que si no es dicta resolució expressa dins d’aquest termini, la sol·licitud de llicència s’ha d’entendre “acceptada”per silenci administratiu enlloc de “denegada”.

Vigilants de seguretat

El CTESC, en relació amb la necessitats de vigilants de seguretat en relació amb l’aforament dels espectacles, proposa que la necessitat de comptar amb un vigilant de seguretat privada s’estableixi a partir de 750 persones d’aforament. 

           

Bars musicals. Personal de control d’accés a espectacles

El Reglament estableix que les persones menors de setze anys tenen prohibit l’accés als bars musicals. El CTESC proposa que les limitacions d’accés a un bar musical s’estableixin en funció de l’horari i que la prohibició de consum d’alcohol sigui d’aplicació a totes les persones, majors o menors d’edat.

 

D’altra banda, el CTESC considera que la fixació de 4 anys per a la renovació del carnet del personal de control d’accés suposa una càrrega administrativa que no comporta cap avantatge, sinó que introdueix un nou tràmit, sense que es vegi clar quin és el bé públic a protegir. A més, no es determina com afecta aquesta disposició als professionals que actualment disposen del carnet de control de validesa indefinida, fet que comporta, o bé una discriminació evident, o bé l’aplicació de la norma amb caràcter retroactiu, situacions aquestes no admissibles.

           

Publicació de sancions

 

Pel que fa a les sancions imposades i les seves anotacions al registre oportú, el CTESC considera que fóra necessari especificar que la sanció en via administrativa no hagi estat recorreguda judicialment.

 

 

El Projecte de decret defineix el Pla cartogràfic de Catalunya i regula el seu objecte
[x]

El dictamen del CTESC fa algunes precisions tècniques. Així, recomana que tinguin accés públic les dades relatives a determinats temes com ara al medi natural o bé, si es manté com a “parcialment pública” aquesta informació tal i com recull el Projecte de decret, s’indiquin els motius.

El Ple del CTESC ha aprovat avui un dictamen referent al projecte de Decret sobre el pesatge, classificació i marcatge de les canals porcines.
[x]

Les novetats que aporta aquesta normativa són la previsió de realització de controls sobre el terreny i l’establiment del model comunitari de classificació obligatòria de les canals de porc que han de dur a terme els escorxadors. Es considera que aquests models comunitaris han de garantir una actuació uniforme en la classificació de les canals de porcs i una compensació econòmica equitativa a les persones productores, també han d’aportar transparència al mercat pel que fa a la comercialització de les canals de porc i a les operacions comercials

El dictamen del CTESC demana “màxima prioritat a la tramitació d’aquesta normativa per tal de superar els entrebancs que ha trobat la normativa anterior”. El CTESC també fa observacions per tal d’assegurar rigor en l’aplicació de la normativa.

Així, recomana que necessàriament “s’estableixi un model d’acta homologada que pugui ser utilitzat per tots els escorxadors i que ofereixi als subministradors d’animals la garantia d’una correcta classificació” .

També, que s’especifiqui en el decret informació detallada del desenvolupament de les inspeccions per tal de complir amb l’objectiu d’ unificació de la normativa.

El Ple vota per unanimitat a favor de la proposta de Josep Maria Rañé per ocupar la presidència, i de Teresita Itoiz com a Secretària executiva del CTESC
[x]

El Ple del CTESC ha aprovat avui per unanimitat la proposta feta conjuntament per la consellera de Treball i el conseller d’Economia i Finances, de Josep Maria Rañé per ocupar la presidència i de Teresita Itoiz per ocupar la Secretari executiva del CTESC. La votació haurà de ser convalidada per un Acord de Govern de la Generalitat i publicada al DOGC.

estableix la supervisió, inspecció i tutela de tot tipus de Fundacions (privades, públiques i mixtes) i de les associacions d’utilitat pública, per part del Protectorat de la Generalitat
[x]

Pel que fa a la inscripció de les fundacions i associacions d’interès públic, el CTESC recomana incorporar a la llei que el Protectorat “només podrà denegar la inscripció mitjançant resolució motivada i taxada en els supòsits establerts en el Codi civil de Catalunya que regula aquestes entitats”

Pel que fa a la facultat que es dóna al Protectorat d’” Analitzar la viabilitat econòmica de les fundacions, l’adequació de la dotació inicial i la idoneïtat de les finalitats fundacionals” el CTESC considera que la seva redacció s’hauria d’adequar al Codi civil de Catalunya, que ja fixa el capital mínim per a la dotació inicial i la seva adequació per iniciar o dur a terme les activitats fundacionals.

El CTESC proposa que on es faculta al Patronat per “ Interpretar, suplir i integrar la voluntat fundacional, a petició de l’òrgan de govern de la fundació, o bé d’ofici, en els supòsits previstos pel Codi civil”, no càpiga l’actuació d’ofici sinó el que marca el Codi civil.

 

El dictamen considera “excessiva la previsió que el personal inspector pugui accedir als domicilis i locals de les fundacions, i recomana que sigui necessària una resolució judicial.”

Infraccions

El CTESC considera que la infracció “executar acords o realitzar actes sense obtenir la preceptiva autorització o aprovació del Protectorat” té una redacció excessivament genèrica. Per tant creu convenient especificar que es tracta d’acords o actes pels quals estigui regulada l’autorització prèvia del Protectorat.

 

El CTESC valora positivament l’ impuls de l’administració electrònica que es fa en el decret, però considera desproporcionada la fixació d’infracció lleu en cas de “presentar els comptes per mitjà diferent del telemàtic llevat dels supòsits en què el Protectorat hagi habilitat un mecanisme alternatiu per a l’entitat.”, per la qual cosa recomana que es delimiti aquesta obligació mitjançant criteris objectius.

 

Publicació de sancions

D’altra banda el CTESC considera que la publicació de la informació sobre sancions administratives al web del Departament hauria de constar com a “no definitiva fins que la sanció sigui ferma en via judicial en el cas que es recorri.” A més, el CTESC considera convenient fixar un termini durant el qual la informació referent a l’entitat sancionada romangui publicada al web.

El decret ordena els serveis d’informació, difusió i atenció turística de Catalunya (anomenats Xarxa IDAT)
[x]

El dictamen fa diverses precisions sobre el text del projecte i recomana que entre la prestació de serveis que s’encomana a la Xarxa s’expliciti que es doni informació també sobre restauració i allotjament de l’entorn. També, que el servei d’atenció turística faci esment a la informació sobre seguretat ciutadana.

Sobre la obligació de les Oficines de turisme de disposar de gestors estadístics compatibles amb els desenvolupats per la direcció general competent, el CTESC considera que això només ha de ser obligatori si no es fa servir l’ aplicatiu informàtic que la Direcció general posa a disposició de les Oficines

Per altra banda, el projecte de decret considera que el silenci administratiu després de sol.licitar per part de les oficines de la xarxa l’autorització per comercialitzar productes “CAT”, serà negatiu si no i ha resposta en el termini d’un mes; però el CTESC creu que d’acord amb la Llei de procediment administratiu vigent, la manca de resolució en el termini d’un mes implica que el silenci administratiu ha de ser positiu.

El CTESC és el primer CES de l’Estat en nombre de dictàmens emesos
[x]

El Ple ha aprovat avui tres dictàmens sobre:

Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020

El Projecte de decret té com objectiu final fer efectiu el dret de totes les persones a accedir en condicions d’igualtat a la cultura

El dictamen del Consell recomana més flexibilitat en el sentit de que “la concreció i limitacions per trams de població dels tipus d’equipaments que marca el Pla hauria de considerar-se en termes d’orientacions generals, atès que cal tenir presents les singularitats culturals d’alguns municipis fruits de tradicions i expressions històriques locals”

També recomana flexibilitat en “l’establiment d’acords de col.laboració entre l’Administració i el sector privat sense afany de lucre, tant a l’hora de decidir la programació cultural com pel que fa a les fórmules per combinar finançament públic amb el manteniment de la titularitat privada de l’equipament”+

Tramitació i aprovació de documents reconeguts del Codi tècnic d’edificació

El Projecte de decret també crea la Comissió sobre l’aplicació del Codi tècnic de l’edificació a Catalunya i el Registre general del mateix Codi

El CTESC considera que en l’article 2.5 s’hauria de suprimir la referència “si s’escau” a l’informe que ha d’emetre la Comissió,  un cop completada la informació sol.licitada i acabat el període d’informació pública ja que aquest informe és preceptiu  Si no fa referència a això, el CTESC considera necessari aclarir qui i en quins casos hauria d’emetre aquest informe

Projecte de decret pel qual es regula el procediment d’ integració en la condició de personal estatutari de l’ Institut Català de la Salut del personal del Departament de Justícia adscrit als serveis sanitaris penitenciaris i de justícia juvenil

El CTESC valora la importància del present Projecte de decret perquè dóna solucions als problemes que presenta actualment la sanitat penitenciària i de justícia juvenil, com és la seva dependència d’un departament de la Generalitat aliè al món sanitari o la dificultat per la coordinació assistencial del pacient en el seu trànsit del medi penitenciari al de la població general.

Igualment, el CTESC considera molt positiu que el present Projecte de decret faciliti la renovació, la formació i la normalització professional dels treballadors sanitaris penitenciaris i de justícia juvenil, al incloure’ls en el medi que els és propi.

El CTESC proposa que es limiti la temporalitat de la mobilitat voluntària a dos anys (actualitzada als anys 2010 i 2011), tal i com s’estableix al II Acord de la Mesa Sectorial de negociació de sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ Institut Català de la Salut i a l’Acord de la Mesa sectorial de negociació de sanitat sobre l’ordenació i classificació del personal estatutari de l’ ICS, del 2007.

També recomana que s’inclogui una disposició transitòria en la que es tingui en compte la particularitat de les persones que actualment es troben en excedència per incompatibilitat, a l’efecte de la seva possible integració en l’ Institut Català de la Salut en el cas que ho sol·licitin.

Informe de gestió 2009. El CTESC, el primer en elaboració de dictàmens de l’Estat espanyol

 

 

 

El Ple ha aprovat l’Informe de gestió del CTESC de l’exercici 2009. Es dóna la circumstància que el 2009 el CTESC va ser el primer Consell econòmic i Social d’Espanya en número de dictàmens sol.licitats i emesos. La temàtica més consultada al període 2002-2009 va ser sobre Medi Ambient i, amb relació amb tots els CES, va ser el que més dictàmens sobre Infraestructures va emetre. Per el període 2002-2009, els resultats són:

El projecte de decret desenvolupa l’autoprotecció recollida a la Llei de protecció civil de Catalunya
[x]

El CTESC considera que, pel que fa als límits de les substàncies perilloses que s’utilitzen o emmagatzemen, el Projecte de decret introdueix, en alguns casos, criteris que difereixen notablement dels actuals, per la qual cosa demana la seva revisió o justificació.

També,  que l’existència de diferents normatives aplicables a les instal·lacions i establiments en matèria d’autoprotecció (com és la normativa d’accidents greus) no hauria de generar duplicitats en els procediments administratius.

El dictamen indica que podria ser d’interès la constitució d’un grup tècnic de treball format per representants del departament competent en matèria de protecció civil i dels sectors afectats, per analitzar l’aplicació d’aquest Projecte de decret.

El dictamen també fa determinades precisions de caràcter tècnic al text. Així ho fa en referència a aquelles definicions que puguin generar confusió en la seva aplicació.

 Competència professional

El CTESC considera que l’acreditació de competència professional del personal tècnic competent per a l’elaboració de plans hauria de realitzar-se tenint en compte les competències de l’ Institut Català de Qualificacions Professionals i també que és convenient que es concreti quina és l’experiència mínima requerida pel personal tècnic acreditat que no són tècnics o tècniques de protecció civil.

 

El projecte de decret estableix que el Departament competent en matèria de protecció civil pot realitzar la tasca inspectora de forma directa o de forma indirecta a través de l’actuació d’entitats degudament acreditades. El CTESC creu que aquesta previsió pot ser contrària al que estableix la Llei de protecció civil de Catalunya que reserva l’exercici de les funcions inspectores al personal de protecció civil, i per tant recomana suprimir del text que es pugui realitzar aquesta tasca de forma indirecta.

• En el conjunt d’aquests dictàmens el CTESC valora positivament el procés de participació i debat previ a la redacció dels Programes i del Pla; els objectius de cada un d’ells i els instruments per assolir-los. En el cas però del Programa de Gestió de Residus de la Construcció, troba a faltar la participació dels agents socials en el seguiment de la gestió dels residus generats per empreses de la construcció • Els dictàmens també valoren positivament la referència als objectius de minimització de residus i la importància que té la difusió de la informació a la ciutadania. En el Programa de Residus Municipals considera que el subministrament d’aquesta informació és insuficient i proposa que els ens locals habiliten els mecanismes per millorar-la
[x]

PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

El CTESC valora positivament el procés de participació, la simplificació en la declaració de residus i la creació de plantes de tractament que pot crear llocs de treball i abaratir costos

El dictamen del CTESC sobre el projecte de decret que aprova el Programa valora positivament el desenvolupament d’un ampli procés de participació i debat per a la consecució del mateix (PROGRIC).

També es valora molt positivament les referències a la participació dels agents socials en la implicació de la millora ambiental de les empreses i el fet que es potenciï la proximitat i suficiència territorial fomentant la creació de plantes de tractament de residus que minimitzin les necessitats de transport, creïn llocs de treball i abarateixin els costos de gestió per als productors de residus.

Així mateix el CTESC valora de forma positiva la simplificació de la declaració de residus que han de fer els gestors de residus.

Reforçar la línia estratègica de R+D+i per a la minimització de residus

El CTESC considera correctes els objectius del programa i els instruments que es plantegen per tal de poder-los assolir. Tot i així, el CTESC considera necessari apostar amb més fermesa per la línia estratègica de Recerca, Desenvolupament i Innovació en matèria de minimització de residus industrials, i de valorització de residus a partir de la recerca en nous materials que continguin aquests residus

Pel que fa a la simplificació administrativa, a través de la implantació de mitjans telemàtics, per donar resposta als diferents tràmits establerts en la regulació en matèria de residus, el CTESC considera que s’haurien de reforçar els recursos necessaris per la seva utilització generalitzada en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses.

Així mateix el CTESC considera necessari revisar les hipòtesis de treball del PROGRIC en funció de l’evolució econòmica recent.

Transparència informativa

El dictamen aposta per insistir en l’exigència de transparència informativa per part de la direcció de les empreses vers als representants legals dels treballadors i, també, que s’ha de posar, a petició de part, a disposició dels ciutadans informació clara, concreta i precisa sobre la generació de residus, el seu magatzematge i destí final.

Objectiu de minimització l’any 2012 

Per tal d’assolir l’objectiu de minimització l’any 2012, del 5% respecte la generació actual de residus, el CTESC considera adient que a nivell operatiu s’acompanyi d’assessorament i difusió a les empreses i d’incentius econòmics, com ja es fa, per exemple, amb la línia d’ajuts per a minimització de residus.

El CTESC considera, també, que l’administració competent hauria de dimensionar adequadament els cossos d’inspecció i control, amb la dotació suficient de medis materials i humans per garantir l’exercici eficaç de les seves funcions.

 

PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

 El CTESC ha aprovat avui el dictamen sobre Projecte de decret pel qual s’aprova el Programa de Gestió de Residus de la Construcció de Catalunya (PROGROC) i es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

El CTESC valora positivament el desenvolupament d’un ampli procés de participació i debat que ha tingut com a resultat l’elaboració de la present proposta de PROGROC si bé troba a faltar referències a la participació dels agents socials en el seguiment de la gestió de residus generats per les empreses de la construcció i la demolició de Catalunya.

El dictamen també valora positivament els objectius definits per la proposta d’aquest programa, especialment pel que fa la total recollida i gestió. No obstant, donada l’evolució actual del sector recomana revisar el nivell a assolir per a l’any 2012.

Per últim, el dictamen del Consell considera que l’administració competent hauria de dimensionar adequadament els cossos d’inspecció i control, amb la dotació suficient de medis materials i humans per garantir l’exercici eficaç de les seves funcions.

 

PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

El CTESC recomana valorar els costos, més concreció en les mesures per assolir la reducció de generació de residus i informació ciutadana en coordinació amb el món local

Al seu dictamen sobre el projecte de decret pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus Municipals de Catalunya, el CTESC valora positivament els objectius definits a aquesta proposta de PROGREMIC per a l’any 2012, que mantindrien a Catalunya entre els territoris més avançats de la Unió Europea.

El CTESC considera que l’objectiu de reducció per càpita d’un 10% de la generació de residus és “raonable i necessari”. Tot i així es considera que hi ha una manca de concreció a l’hora de definir les mesures necessàries per assolir aquest objectiu.

 

El dictamen considera que s’haurien de revisar les accions proposades al programa, a la llum dels impactes econòmics que poguessin tenir sobre el sector econòmic en general i productiu i de serveis en particular.

Pel que fa a la intenció d’elevar a nivell estatal la proposta d’implementació d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn i altres tipologies de mesures econòmiques per a determinats productes i envasos es considera que aquestes propostes tenen un potencial impacte en el sector empresarial i, que abans de ser promogudes, s’haurien de valorar econòmicament i ambientalment.

El CTESC considera que abans de crear noves figures impositives, com en el cas del paper no envàs, cal estudiar acuradament les alternatives dialogades amb els sectors implicats, alhora que cal valorar la figura tributària a partir de la proporcionalitat entre els objectius i els costos

Prevenció, informació i tria selectiva

El CTESC valora adequadament les actuacions especifiques de prevenció que detalla el Programa. Tot i així, en el cas de la promoció d’aigua de xarxa com a mesura per a la prevenció de residus, el CTESC sol·licita que es clarifiqui la diferent naturalesa de l’aigua de xarxa i de les aigües considerades per la legislació com a producte alimentari

El CTESC considera que és important que l’eix d’actuació que regula un programa per a la ciutadania asseguri els recursos necessaris per donar tota la informació precisa i de manera adequada a tots els ciutadans i en coordinació amb el món local.

 

Atenent l’objectiu de reducció del rebuig destinat a disposició final, el CTESC considera que s’haurien de contemplar actuacions per a la tria selectiva dels materials recollits en les papereres de vies i espais de servei públic, quan sigui possible.

 

Especial consideració de l’amiant

 

El CTESC considera que, per tal de garantir específicament la gestió dels derivats de l’ amiant, donat el seu potencial risc específic per a la salut i la qualitat ambiental, s’hauria de facilitar un servei de gestió adequat a la naturalesa del residu, amb una xarxa suficient per donar servei a tot el territori.

 

 

PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

El CTESC considera que s’ha de garantir que totes les instal·lacions es facin amb les màximes garanties de seguretat i ambientals, tant en la seva construcció com en el seu manteniment, que la llei estableixi i amb els pertinents controls periòdics.

El CTESC considera que és molt important que es garanteixi informació clara, transparent i suficient a tots els ciutadans, especialment, als habitants dels municipis propers a les instal·lacions de gestió de residus municipals, per tal de generar un clima de confiança necessari.

També en aquest dictamen, el CTESC valora positivament el desenvolupament d’un ampli procés de participació i debat que ha tingut com a resultat l’elaboració de la present proposta d’aquest Pla.

El projecte de decret per al qual es sol•licita el dictamen vol adaptar la Comissió rectora del Pla a la realitat actual i als canvis produïts en el sí de l’Administració de la Generalitat
[x]

El dictamen del CTESC considera que s’haurien d’incloure com a membres de la Comissió rectora del Pla a les organitzacions empresarials més representatives de Catalunya. El projecte de decret preveu la presència d’organitzacions socials i sindicals.

També demana que s’aclareixi el qualificatiu de “més representatives” aplicat a les organitzacions socials en el camp de la inclusió social a Catalunya.

            Per altra banda, a més de determinades precisions de tècnica jurídica, considera que el decret pot donar lloc a una discrecionalitat a l’hora de seleccionar les organitzacions socials que han de formar part de la Comissió Rectora, atès que no es desenvolupen els criteris de “representativitat, territorialitat i prestigi reconegut” que determinen la presència d’aquestes organitzacions a la Comissió.

El CTESC vol que les obres cinematogràfiques exemptes de doblatge amb una distribució menor de 16 còpies no siguin només les europees, i demana consens per a l’aplicació d’una llei que creu necessària.
[x]

El CTESC creu necessària la llei del cinema per a la seva promoció i considera que ha d’estar presidida per l’equilibri entre els principis que donen suport a “la diversitat cultural i lingüística i la llibertat d’empresa”, per aconseguir aquest objectiu demana “objectivitat i seny”

El CTESC considera al dictamen sobre aquesta llei que “el fet de fixar que siguin necessàriament europees les obres cinematogràfiques exemptes de doblatge amb una distribució menor de 16 còpies pot afeblir substancialment la diversitat cultural de l’oferta d’obres, per la qual cosa proposa la supressió del terme “europees”.

Així mateix el dictamen creu indispensable que “en el marc de la coordinació de polítiques públiques i la cooperació amb el sector privat, al que fa referència l’Avantprojecte de llei, “l’Administració i la indústria cinematogràfica propiciïn el consens necessari per a una aplicació de la Llei acurada i responsable”

El CTESC considera, també, que s’hauria de contemplar un mecanisme d’ajut per a les empreses distribuïdores i exhibidores per tal de contribuir a fer front a les despeses incrementals, si n’hi haguessin, derivades de les obligacions establertes en l’Avantprojecte de llei objecte de dictamen.

Per raons de tècnica jurídica i per oferir una visió integral del desplegament en el territori d’aquesta xarxa d’instal•lacions durant el període 2010-2014, el CTESC recomana que el Pla Territorial de la xarxa d’estacions d’ ITV inclogui no només les noves estacions sinó també les existents..
[x]

El CTESC constata entre els aspectes positius del seu dictamen, l’establiment de noves línies i estacions en les comarques de la Zona I (Alt Camp, Baix Penedès, Les Garrigues, Montsià, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Priorat, Terra Alta i Urgell) que són territoris on actualment no hi ha servei, pel que suposa de millora de l’equitat en el dret a l’accés a aquest servei. Tot i així valora que no s’ha respectat el termini fixat per a l’elaboració del Pla que expirava el febrer de 2009.

Al dictamen, el CTESC considera que per tal de garantir la qualitat del servei d’inspecció tècnica “cal la implicació del personal inspector de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial en el control dels serveis que ofereixen les empreses titulars de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles.”

Així mateix, El CTESC considera que en el Projecte de decret “cal desenvolupar el procediment de concurrència pública i adjudicació per concurs entre els sol·licitants de les noves instal·lacions, tal i com s’estableix en la Llei de seguretat industrial”, on s’especifiqui, entre altres, de manera transparent per a cada una de les Zones com s’efectuarà l’adjudicació de les noves estacions, el nombre de lots, la composició dels lots i qui hi té accés.