L’avantprojecte de llei assenyala que es fa necessari ampliar el marc legal de les polítiques autonòmiques d’igualtat de dones i homes amb la finalitat d’eliminar les múltiples formes de discriminació contra les dones i les conseqüències negatives i complexes que comporten
[x]

El CTESC valora positivament aquesta iniciativa legislativa per una nova ciutadania i per a la Igualtat de dones i homes de la qual fa anys que es reivindica la necessitat per les nombroses possibilitats que ens brinda l’àmbit Català per a avançar.

Així mateix, el CTESC considera que per assolir l’objectiu d’afavorir la igualtat efectiva de dones i homes, l’Avantprojecte de llei hauria de potenciar més dos aspectes:

• l’objectivitat en els sistemes d’accés als llocs de treball, als òrgans de representació, a les estructures directives, etc.
• el foment d’uns horaris laborals que igualin la disponibilitat dels homes i les dones davant de les responsabilitats exigides a la feina

Plans d’igualtat

El CTESC proposa que “les Institucions de la Generalitat, l’Administració de la Generalitat i els organismes públics vinculats o que en depenen, han de negociar amb la representació dels treballadors i les treballadores i aprovar, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un Pla d’Igualtat efectiva de dones i homes

També considera que cal fomentar l’adopció d’aquests plans al personal al servei dels agents socials i entitats sense ànim de lucre.

 A l’àmbit de l’educació

 El dictamen considera que dintre dels objectius a assolir mitjançat diferents actuacions de l’administració educativa seria convenient afegir :

·         El foment de les relacions igualitàries entre dones i homes.

·         La formació i capacitació per a què noies i nois comprenguin les desigualtats històriques ha s’han donat entre dones i homes, la discriminació sexista actual i els avanços cap a la igualtat.”

·         “Les universitats catalanes, els centres d’estudis superiors i institucions de recerca catalana han d’emprendre accions de sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe destinades a tot el seu personal i alumnat”

Mitjans de comunicació

 Pel que fa als mitjans de comunicació el dictamen recomana incloure a l’Avantprojecte el redactat: “Els mitjans de comunicació gestionats o finançats per les administracions públiques catalanes han de evitar tots tipus de manifestació audiovisual que tingui connotacions discriminatòries i/o violentes vers les dones.”

 Al món del treball

El dictamen recomana “’establir mecanismes perquè les empreses compleixin amb la seva obligació de vetllar de forma específica que les condicions i l’organització del treball eviti l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, i que articulin procediments específics per a la seva prevenció que permetin donar resposta les denúncies o reclamacions que es puguin formular.

 També, el CTESC proposa eliminar del text de l’avantprojecte l’expressió  “... visualització de les aportacions de les dones en els àmbits científics i tècnics.” ja que el Consell considera que s’ha de visualitzar el resultat del treball ben fet simplement vetllant efectivament que dones i homes tinguin garantides les mateixes oportunitats.

 Compliment

 El CTESC considera que, sense perjudici del que pugui fer el Consell de Relacions Laborals, cal tenir present que qui té l’obligació legal de vigilar el compliment de la legalitat en aquesta matèria és el Departament de Treball. S’haurien d’establir concretar l’aplicació de la transversalitat en aquest àmbit.

 Salut

El dictamen considera que seria convenient l’addició d’un nou apartat: “S’han de fomentar investigacions científiques sobre malalties que afecten específicament a les dones o que tenen un impacte diferencial sobre elles.”

 Referència al Món agrari

 El dictamen proposa afegir després de “món rural” la paraula “agrari”, a l’apartat on es tracta de la igualtat en aquest àmbit, atès que les associacions del sector primari, així com els òrgans de participació, representació i decisió no només són referits al món rural sinó que ni hi ha d’específics del món agrari i, per tant, s’ha d’estendre aquesta representació equilibrada també a l’àmbit agrari.

Aquests són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment de règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de nul•litat, separació o divorci dels progenitors, també en la resta de supòsits de ruptura o manca de convivència de les persones progenitores, o per als casos d’exercici de la tutela per part de l’Administració pública, amb la finalitat d’assegurar la protecció de les i dels menors
[x]

Ø En els aspectes positius, el CTESC valora la primera regulació dels serveis tècnics de punt de trobada, per tal de garantir unes condicions estàndards en els serveis prestats al territori, fins ara de manera no estructurada. D’altra banda el CTESC valora l’exclusió del voluntariat en els serveis prestats, atesa l’especialitat de la tasca que s’hi efectua

Ø Per garantir l’equitat del servei en tot el territori de Catalunya, el CTESC considera que les normes de funcionament, els criteris d’atenció, les característiques de les instal·lacions, les condicions laborals dels professionals i els requisits de seguretat i protecció s’han de reglamentar d’una manera més definida en aquest Projecte de decret o en una Ordre posterior

Ø El CTESC considera que la prestació dels serveis tècnics de punt detrobada l’ha de realitzar de forma directa l’Administració, ja que és la millor manera de garantir unes condicions homogènies.

Professionals qualificats

Respecte de l’equip de professionals, el CTESC considera que hi hauria d’haver els mateixos perfils professionals que contempla la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 per aquest servei, és a dir, un coordinador/a amb titulació universitària en psicologia, psicòleg/oga, treballador/a social i educador/a social

Disparitats en el cost

El CTESC constata una disparitat en el cost dels diferents serveis tècnics de punt de trobada de Catalunya per l’any 2010, així com en l’evolució dels preus d’aquests serveis durant els anys 2011 i 2012 i li preocupa que aquestes disparitats detectades afectin a la qualitat d’aquests serveis i a les condicions laborals dels professionals implicats. Per tant, el CTESC entén que s’hauria de recollir el compromís que en tres o quatre anys tots tendissin a tenir un cost equivalent, si es donen les mateixes condicions

Per altra banda, el CTESC considera que la resolució de queixes i reclamacions sobre el servei dels punts , no ha de quedar reduïda al nivell de la coordinació del servei tècnic de punt de trobada sinó que l’usuari, ha de tenir dret a reclamar a un nivell superior.

No proposa cap modificació al text
[x]

El CTESC considera  que “el projecte de decret és curós amb la protecció del secret estadístic alhora que possibilita la utilització regulada i censada “.

Rañé explica que les recomanacions del Consell en els dictàmens són acceptades pel Govern en un percentatge del 50%, i, en el cas de lleis, la oposició en fa també ús en el debat parlamentari per la qual cosa el percentatge d’acceptació puja encara més
[x]

          “Les recomanacions del CTESC són raonades, raonables i preferentment unitàries per tal d’aconseguir la major incidència possible” ha indicat avui Josep Maria Rañé sobre la tasca del CTESC davant una representació del Comitè de Diàleg social Hongria-Metal.lúrgia ,conformat per la patronal i sindicats d’aquest sector al país de l’Est d’Europa, en viatge auspiciat pel govern hongarès . El Comitè vol conèixer el funcionament de la negociació col.lectiva, del diàleg social i els mecanismes de participació institucional al nostre país.

          A la seu del CTESC el president, Josep Maria Rañé, ha explicat que les actuacions del Consell “cerquen sobre tot assolir el consens entre els seus membres a fi i efecte que, sense que vagi en detriment de la seva autonomia i capacitat d’acció individual, els resultats puguin assolir assolir un nivell superior a la suma de les mateixes”

 Rañé   ha explicat  com el CTESC es va constituir l’any 2002, en un primer moment com organisme tripartit amb participació de l’Administració i, més endavant, sense participació de l’Administració atès que no té sentit que en un ens consultor i d’assessorament del govern aquest participi, resultant, a la pràctica, jutge i part.

               Així, ha explicat el president del CTESC, ara el Consell està conformat per sindicats i patronals més representatius; sector d’economia social;sector pesquer; agrari i sis experts, que emeten els seus criteris i recomanacions al govern de manera consensuada. A més es pronuncia sobre l’oportunitat o no de la legislació catalana i els seus efectes en el món del treball i de l’empresa, mitjançant  els dictàmens sobre  els decrets i les lleis.  També, en Informes i Estudis.

 Anualment el CTESC elabora una Memòria que exposa la situació i perspectives, també consensuades pels agents socials, del món laboral, l’econòmic i les qüestions socials a Catalunya. I també un Informe sobre la situació dels treballadors autònoms.

Dictamen sobre el Projecte de decret pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011
[x]

El dictamen del CTESC indica que “la Cartera de Serveis Socials reflecteix una multiplicitat de prestacions, la majoria de les quals no són suficients per pal·liar l’estat de precarietat amb el que es troben moltes persones i famílies. La gran fragmentació i atomització del sistema de prestacions dificulta l’accés real dels ciutadans al mateix i al ple coneixement per part dels professionals de les possibles respostes a donar a certes situacions - alhora que burocratitza les seves funcions i fa augmentar i complica les càrregues de gestió“.

            Alhora el CTESC considera que “el desplegament normatiu de la Llei de Serveis socials no ha donat resposta, amb l’eficiència i la suficiència necessàries, a les premisses de les que partia la Llei. S’ha actuat amb retard i no s’han mobilitzat els recursos imprescindibles per fer viable un model d’Estat de Benestar universal i equitatiu.”

Manquen un Pla Estratègic, un Pla de Qualitat i un Decret d’acreditació d’entitats

Per altra banda, encara no s’ha fet un Pla Estratègic ni un Pla de Qualitat dels Serveis Socials tal com ordenava la Llei de Serveis Socials, per la qual cosa el CTESC considera que “hi ha risc que algunes de les prestacions que es recullen a la Cartera no guardin coherència amb els recursos i accions que disposin els dos plans”.

També considera que el Decret d’acreditació d’entitats s’hauria d’haver aprovat de forma simultània a l’entrada en vigor de la Llei de Serveis socials i la Cartera de Serveis. En primer lloc, com a compliment del que determina la Llei de serveis socials i la Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència i, en segon lloc, per a garantir l’homogeneïtat de la qualitat del servei de totes les entitats prestadores de serveis de la Xarxa Pública de Catalunya.

Cartera de serveis insuficient tant per a ciutadans com per a professionals

Així mateix el dictamen assenyala que l’estructura dels continguts de la Cartera “és insuficient per a esdevenir realment una Cartera útil, tant per als ciutadans com per a professionals” i detalla els conceptes que cal afegir en la Cartera.

El dictamen del CTESC reflexiona que “la situació de crisi en la que estem podria fer que s’incrementés el nombre de persones demandants dels diferents serveis bàsics d’atenció social i considera que caldria ampliar les ràtios de professionals per a poder atendre adequadament les persones que ho necessiten, tot reduint les llistes d’espera actuals,” tenint en compte que en aquests moments molts d’aquests serveis ja tenen una migrada capacitat de resposta.

El CTESC entén que caldria promoure el concepte de “finestra única” als serveis socials, o el que és el mateix, l’Administració Oberta de Catalunya, per a facilitar al ciutadà les gestions i els tràmits necessaris des d’un sol canal, al marge de quina sigui l’administració competent i del tipus de servei o prestació social demandat.

A les observacions concretes sobre els articles del decret, el CTESC , entre d’ altres consideracions, recomana que la possible modificació del copagament dels serveis previstos a la Cartera de serveis socials hagi de fer-se únicament per norma amb rang de Decret o superior, i no únicament mitjançant una Ordre ( de rang inferior al Decret).