L’Informe analitza els avantatges i desavantatges del model de gestió de residus vigent a Catalunya i revisa l’estoc d’infraestructures existents. En aquest sentit, l’Informe descriu el marc jurídic, analitza els reptes per complir amb els objectius de planificació i inversió, diagnostica la situació actual a partir de l’evolució de la demanda i l’oferta d’infraestructures de residus en els darrers anys, revisa el model de finançament i analitza els costos en la gestió de residus amb la finalitat d’exposar les consideracions corresponents quant al model de gestió.

La profunditat i la durada de la crisi econòmica ha tingut com a conseqüència, entre moltes d’altres, un creixement molt elevat de la desocupació i ha abocat al risc de pobresa a persones que mai no haurien pensat que es trobarien en aquesta situació a causa de la pèrdua del lloc de treball. A més, cal tenir present que si bé el fet de tenir una ocupació remunerada és un factor clau per evitar el risc de pobresa, en determinades circumstàncies és insuficient per mantenir una llar, fet que també pot derivar en situacions de risc de pobresa en el treball. Tot plegat ha generat nous perfils relacionats amb el risc de pobresa que se sumen als tradicionals com la viduïtat o la inactivitat: llars encapçalades per una persona aturada o amb presència d’una única ocupació i que aquesta no sigui suficient per mantenir la llar familiar.

Davant d’aquesta preocupant nova realitat social, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha volgut elaborar un informe per analitzar aquesta situació i, a partir dels resultats obtinguts, proposar un seguit de consideracions i recomanacions que permetin temperar les conseqüències de la pobresa relacionada amb el mercat de treball.

Així, l’objectiu principal d’aquest estudi consisteix a analitzar i valorar la dinàmica del risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball i, concretament, els processos a través dels quals les persones i les famílies cauen en aquesta situació, s’adapten a les noves circumstàncies i, finalment, aconsegueixen millorar la seva posició i distanciar-se de la problemàtica que els afecta.

Com a objectius específics, trobaríem els següents:

• Definir el concepte de pobresa i de risc de pobresa i descriure els seus instruments de medició.
• Descriure la xarxa institucional i social que opera en l’àmbit de la lluita contra el risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball.
• Descriure i analitzar les situacions de risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball.
• Analitzar les principals tendències de les polítiques públiques en l’àmbit del risc de pobresa i el mercat de treball.
• Analitzar les mesures contra el risc de pobresa vinculat amb el mercat de treball.
• Analitzar i valorar els itineraris de millora i sortida potencial de les situacions de risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball.
• Elaboració d’una proposta de consideracions i recomanacions.

De l’informe es voldria destacar el següent:

1. La descripció i anàlisi de les iniciatives públiques en els àmbits europeu, espanyol i català sobre el tema objecte d’estudi. És remarcable el recull sistematitzat de mesures actives a Catalunya que pretenen lluitar contra aquesta problemàtica.

2. La recerca qualitativa duta a terme, 12 entrevistes en profunditat a professionals que dediquen la seva jornada laboral a atendre persones i/o famílies en situació de risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball. I 6 entrevistes biogràfiques a persones que han viscut situacions relacionades amb aquesta problemàtica.

3. Per últim, l’informe incorpora una proposta de consideracions i recomanacions al Govern, amb l’objectiu de millorar les polítiques que pretenen combatre aquesta situació.