Dictamen 08/2010

sobre el Projecte de decret pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures

DICTAMEN

I. ANTECEDENTS

En data 23 de desembre de 2009 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la seva tramitació, del Projecte de decret pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria relativa al Projecte de decret, d’un estudi econòmic i d’una anàlisi cost benefici.

La Comissió de Treball d’Economia i Fiscalitat i Unió Europea es va reunir el dia 15 de gener i va elaborar la proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

El Projecte de decret consta d’un preàmbul, vint-i-set articles englobats en cinc capítols, dues disposicions addicionals, tres disposicions finals i cinc annexos.

En el preàmbul es posa de manifest que aquest Projecte de decret desenvolupa els preceptes relatius a l’autoprotecció recollits a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, i també determina l’estructura del contingut dels plans d’autoprotecció.

El capítol 1 s’anomena “Disposicions generals” i engloba els articles de l’1 al 3. En aquest capítol s’estableix l’objecte, les finalitats i l’àmbit d’aplicació de la norma. També es recullen les definicions de diferents conceptes que s’utilitzen en el contingut de la norma.

El capítol 2, que s’anomena “Autoprotecció”, engloba els articles del 4 al 8. En l’article 4 es regulen les obligacions generals de la persona titular i del personal de l’activitat o centre. En l’article 5 es regula el Pla d’autoprotecció: se n’estableixen els requisits, els continguts, la seva implantació i els criteris de qualitat. En l’article 6 es regulen els mitjans d’autoprotecció mínims. En l’article 7 s’estableix la interfase de plans d’emergència i es regulen els procediments de comunicació. En l’article 8 es regulen els procediments de comunicació dels simulacres.

El capítol 3 s’anomena “Òrgans competents” als efectes d’aquest Decret i engloba els articles del 9 al 14. En aquest capítol es regulen les funcions dels següents òrgans: la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, les comissions municipals de protecció civil, la Direcció General competent en matèria de protecció civil, els ajuntaments, els consells comarcals i altres ens de caràcter supramunicipal i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

El capítol 4 s’anomena “Procediment administratiu” i engloba els articles del 15 al 23. En els articles 15 i 16 es regula el procediment que han de seguir els establiments, activitats, centres o instal·lacions d’interès per a la protecció civil de Catalunya i per a la protecció local, respectivament. Aquest procediment es refereix a la comunicació de la seva afectació, l’elaboració, tramitació i informe dels plans d’autoprotecció, l’homologació dels plans, els mecanismes de control i avaluació de la implantació, les actualitzacions i les revisions dels plans i les baixes dels establiments. En l’article 17 s’estableix quin és el personal tècnic competent per a l’elaboració dels plans. En l’article 18 s’estableix quins són els òrgans competents per elaborar els informes previs a l’homologació, els informes de control periòdic d’avaluació de la implantació i els informes previs a revisions dels plans d’autoprotecció. En l’article 19 regula l’establiment de guies i models normalitzats per controlar la qualitat de l’activitat d’autoprotecció. L’article 20 regula el règim d’inspeccions i accés de les autoritats competents a les activitats i centres. L’article 21 està omès. L’article 22 remet el règim sancionador al Decret 278/1993, de 9 de novembre. L’article 23 regula l’ús de les tecnologies de la informació.

El capítol 5, que s’anomena “Entitats acreditades”, engloba els articles del 24 al 27. En l’article 24 s’estableixen les condicions que han de complir les entitats acreditades per elaborar informes sobre plans d’autoprotecció. En l’article 25 es regula el procediment per a l’autorització per actuar com a entitat acreditada i es crea un registre d’entitats acreditades. En els articles 26 i 27 es regulen, respectivament, la renovació i la pèrdua de la condició d’entitat acreditada.

La disposició addicional primera estableix que al municipi de Barcelona s’aplica la normativa pròpia pel que fa a la regulació del catàleg, la tramitació, la verificació i el control dels plans d’autoprotecció de les instal·lacions, establiments o activitats d’interès per a la protecció civil local.

La disposició addicional segona regula l’actualització del catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció.

La disposició final primera faculta la persona titular del Departament competent en matèria de protecció civil per dictar les disposicions que siguin necessàries per l’aplicació i el desenvolupament del Projecte de decret.

La disposició final segona salvaguarda el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

La disposició final tercera estableix l’entrada en vigor de la norma. Estableix diferents terminis d’entrada en vigor atenent al tipus d’activitat.

L’annex I estableix el catàleg d’activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil.

En l’annex II es regulen els continguts mínims dels plans d’autoprotecció.

En l’annex III es regulen els mitjans d’autoprotecció mínims.

En l’annex IV s’estableixen els continguts mínims del registre electrònic de plans d’autoprotecció.

En l’annex V s’estableixen les dades prèvies a comunicar en cas de simulacre.

III. OBSERVACIONS GENERALS

Primera. El CTESC considera que, pel que fa als límits de les substàncies perilloses que s’utilitzen o emmagatzemen, el Projecte de decret introdueix, en alguns casos, criteris que difereixen notablement dels actuals, per la qual cosa demana la seva revisió o justificació.

Segona. El CTESC considera que l’existència de diferents normatives aplicables a les instal·lacions i establiments en matèria d’autoprotecció (com és la normativa d’accidents greus) no hauria de generar duplicitats en els procediments administratius.

Tercera. Amb la finalitat de modular les obligacions, el CTESC creu que seria convenient revisar i distingir entre els requeriments (en particular en referència a vigilància, videovigilància, connexió a central receptora i equips de primera, segona i tercera intervenció) adreçats a empreses i instal·lacions en funció de les seves característiques i potencial perillositat, en especial pel que fa al seu caràcter obligatori o voluntari.

Quarta. El CTESC considera que seria convenient evitar la utilització de diferents metodologies per analitzar mateixes situacions, ja que pot determinar resultats dispars i/o contradictoris.

Cinquena. El Projecte de decret s’estructura (excepte en el cas de l’article 17) en un desenvolupament en cada article dels grups A i B en primer lloc, i a continuació, del grup C, fet que dificulta el procés de lectura i identificació de les obligacions inherents en cada cas. El CTESC considera que seria més entenedora una agrupació de tots els requeriments pels grups A i B, i a continuació tots els referents al grup C.

D’altra banda, no s’observa diferència de requeriments entre els grups A i B, per la qual cosa el CTESC proposa refondre en un sol bloc els requeriments d’aquests dos grups, i condensar així el text.

Sisena. El CTESC considera que podria ser d’interès la constitució d’un grup tècnic de treball format per representants del departament competent en matèria de protecció civil i dels sectors afectats, per analitzar l’aplicació d’aquest Projecte de decret.

Setena. Atès que aquest dictamen és preceptiu d’acord amb l’article 2.1 a) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, es considera que seria convenient que en el preàmbul es fes menció al present dictamen.

IV. OBSERVACIONS A L’ARTICULAT

1. El CTESC creu que en l’article 3 seria necessari revisar aquelles definicions que puguin generar confusió en la seva aplicació alhora que cal fer-les coherents amb la resta de legislació vigent. En aquest sentit, s’inclouen definicions com ara “elements vulnerables”, “elements molt vulnerables”, “modificacions substancials” i “ modificacions no substancials” de forma molt poc específica i sense seguir els criteris establerts per a aquests conceptes en altres reglamentacions. Igualment succeeix amb les definicions de “perill” i de “risc”, que divergeixen de les definicions extensament acceptades en l’àmbit de la seguretat i/o de la prevenció, atès que el perill no te relació amb la freqüència, però si amb l’eventualitat dels danys, mentre el risc no incideix en els danys, però sí en la freqüència o probabilitat de que es produeixi un determinat incident. Per aquest motiu, el CTESC proposa que s’unifiquin les definicions esmentades.
2. En la definició de l’òrgan competent en matèria de protecció civil amb potestat per intervenir en el procediment d’homologació i de control del pla d’autoprotecció establerta a l’article 3 es fa referència als articles 15 i 16 del Projecte de decret, quan haurien de ser els articles 9,10, 11, 12 i 13. Per tant, el CTESC proposa la seva substitució.
3. El CTESC considera que, en l’article 4, és imprescindible que es clarifiqui que estarà garantida la confidencialitat de les dades que les persones titulars de les activitats i els centres inclosos dins de l’àmbit d’aplicació del Projecte de decret estan obligades a comunicar.
4. Tenint en compte l’establert a l’article 24, el CTESC creu que en l’article 4, que regula les obligacions generals de la persona titular i del personal de l’activitat o centre, caldria reflectir el fet que una entitat acreditada pugui fer efectiva l’obligació de la tramitació dels plans d’autoprotecció.
5. El CTESC considera que els simulacres regulats a l’article 4.1.h) s’haurien d’unificar amb els que es fan per legislació d’accidents greus i evitar duplicitats.
6. Pel que fa a l’article 5.1 b), el CTESC considera que s’hauria d’unificar la terminologia utilitzada pel que fa a “personal tècnic competent” i “Personal amb capacitació per dictaminar sobre aquells aspectes relacionats amb l’autoprotecció davant els riscos a què estigui subjecta l’activitat”.
7. L’article 6.2 estableix que el temps de resposta fixats pels serveis de bombers mancomunats no ha de ser superior a 5 minuts. El CTESC considera que aquest temps pot ser difícil de complir en determinats àmbits, per la qual cosa es recomana la seva revisió.
8. L’article 7.1.a) fa referència a unes dades que s’especifiquen a l’apartat 1.b). El CTESC entén que aquestes dades haurien d’estar indicades a l’apartat a) i, en conseqüència, a l’apartat b) esmentar que les dades són les indicades a l’apartat anterior.
9. Atès que la línia telefònica del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya podria estar saturada en els casos d’emergències en una determinada zona, el CTESC recomana incloure a l’article 7.1.a) que la comunicació es pugui establir a través del telèfon d’emergències sectorial, en els casos en què existeixi.
10. A l’article 7.1.b) es regula que es realitzi una comunicació immediata de l’accident o emergència a través del correu electrònic. El CTESC creu que seria adient que s’adjuntés un model per l’esmentada comunicació immediata.
11. En relació amb l’article 9.e), el CTESC considera que els plans d’autoprotecció de les empreses afectades per la normativa d’accidents greus haurien de ser facilitats pel registre competent a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, per evitar tràmits redundants.
12. El CTESC creu necessari esmentar la possibilitat de donar cabuda als serveis de bombers mancomunats en l’article 11.a).
13. Pel que fa als articles 11.d) i 12.d), s’estableix com un deure del cap d’emergència trametre un informe d’avaluació específic per simulacre realitzat. No obstant, l’article 8.1 estableix que el deure del cap d’emergència és elaborar l’informe i qui ho ha de trametre és el titular de l’activitat o centre.
14. El CTESC recomana la substitució de la referència que fa l’article 14 a la Llei 5/1994, de 4 de maig, per una referència genèrica a la normativa que desenvolupa aquesta matèria.
15. El CTESC considera que l’acreditació de competència professional del personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció regulada a l’article 17 del Projecte de decret, hauria de realitzar-se tenint en compte les competències de l’Institut Català de Qualificacions Professionals.
16. El CTESC considera que en l’article 17.3, el grup 1 està referit als centres d’interès per a la protecció civil local, i el grup 3 a l’annex I, epígrafs A i B, i entén que hauria de dir “grups 3 i 1” per tal que coincidís amb la part final del paràgraf, o bé invertir l’ordre en aquesta part final.
17. El CTESC considera convenient que a l’article 18 es concreti quina és l’experiència mínima requerida pel personal tècnic acreditat que no són tècnics o tècniques de protecció civil.
18. L’article 20.1 estableix que el Departament competent en matèria de protecció civil pot realitzar la tasca inspectora de forma directa o de forma indirecta a través de l’actuació d’entitats degudament acreditades.
    
    El CTESC considera que aquesta previsió pot ser contrària al que estableix l’article 25 de Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya que reserva l’exercici de les funcions inspectores al personal de protecció civil. Per tant, el CTESC recomana eliminar de l’article 20.1 l’incís “...o bé de forma indirecta, a través de l’actuació d’entitats degudament acreditades als efectes d’aquest Decret”.
19. El CTESC constata que en el Projecte de decret manca l’article 21.
20. El CTESC considera que a l’annex I.A.2.c) caldria concretar si la distància de 100 metres entre les instal·lacions industrials o magatzems i les edificacions urbanes amb elements vulnerables o molt vulnerables s’ha de comptar a partir de l’establiment o de la instal·lació considerada potencialment perillosa.
21. El CTESC creu que a l’Annex II.1, cal substituir les referències a les part 1 i 3 de l’Annex I per “part A” i part C”, respectivament.
22. El CTESC considera que, a l’Annex III.1, l’exigència de Departaments de seguretat al capdavant dels quals ha d’existir la figura del director o directora de seguretat, pot dificultar la gestió interna d’aquesta funció que pot ser que estigui integrada dins altres departaments. Per aquest motiu, el CTESC recomana que no s’estableixi un departament de seguretat sinó que es faci referència als departaments competents en matèria de seguretat.  
23. L’Annex III.3 estableix que la formació dels Equips de Primera Intervenció (EPI) està reservada al personal tècnic competent en l’elaboració del propi pla. El CTESC considera que aquesta funció només s’ha de referir a la definició dels continguts de la formació i no a la seva impartició, que hauria de poder ser realitzada per la mateixa empresa o bé continguda en plans formatius.

V. CONCLUSIONS

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present dictamen.

Barcelona, 18 de gener de 2010


El president
Josep Maria Rañé i Blasco


La secretària executiva
Teresita Itoiz i Cruells